Imatge de la capçalera: Jove decadent de Ramon Casas

diumenge, 3 d’abril del 2011

Què llegir per sant Jordi? (12)

La primera recomanació del mes d'abril ens la fa la Felisa Lobato, professora de llengües clàssiques i francès. I m'ha agradat molt que la fes sobre aquest llibre de María Dueñas, el qual, precisament, tinc a la prestatgeria, aquí davant meu mentre estic escrivint, esperant que l'agafi i l'obri. Doncs bé, Felisa, has aconseguit amb la teva crítica que el rescati de l'oblit-provocat per correccions i més correccions d'exàmens- i el recol·loqui a la meva tauleta.

El tiempo entre costuras de María Dueñas

El tiempo entre costuras és un llibre de difícil classificació  ja que combina diferents gèneres literaris. Així doncs,ens situem davant d’una novel·la realista,d’amor,d’aventures,històrica… i si us vingués de gust llegir-la segurament en trobaríeu molts més.
A l’inici,clarament realista, l’escriptora ens presenta la Sira Quiroga,la seva mare , el seu nòvio i d’altres personatges, que  viuen d’una manera senzilla en el Madrid de la postguerra;mpersonatges tipus dins d’un context típic.
Tot i així,l’atzar fa que el punt d’inflexió el marqui un element  masculí que fa capgirar la vida de la jove.
El trasllat a la ciutat del Tànger i Tetuan provoca canvis existencials en Sira,no sempre afortunats.Gràcies al seu ofici entra en contacte amb un nou món ,producte del moment històric i ,com a conseqüència, irrepetible.És en aquestes ciutats on trobem els personatges més singulars,que arroseguen la noia cap a noves situacions.
Posteriorment, els “teixits” la porten cap a Lisboa, on el text adquireix un clar to de novel·la negra. Aquesta part,  impregnada del món cinematogràfic dels anys quaranta i cinquanta, seria, possiblement ,la part argumental menys creïble.
 El rerefons de la novel·la és certament captivador. L’autora tracta de manera original alguns aspectes de la postguerra, tot recreant  uns personatges reals, força interessants, desconeguts per la gran majoria.
No obstant, el que més em va atreure del llibre són les ciutats del protectorat espanyol, plenes de vida, de glamour i de complexitat, des del punt de vista literari. Fins i tot, pots sentir una certa melangia quan l’autora t’obliga a abandonar-les per traslladar-te a un altre context, més europeu.
L’experiència de la lectura és intransferible, així que la conclusió final  és evident: llegiu-la i viviu la vostra aventura al Marroc colonial.

1 comentari:

  1. després de veure el muntatge que has fet em tornaria a llegir el llibre.

    ResponElimina