Imatge de la capçalera: Jove decadent de Ramon Casas

dimecres, 21 de setembre del 2011

Exàmens de recuperació de 1r per a alumnes de 2n

La informació sobre el que entra en els exàmens de recuperació la teniu en els blocs de les matèries: LITERATURA CATALANA
LITERATURA CASTELLANA ("posts" del 3 i 29 de juny)

diumenge, 10 de juliol del 2011

Deures d'estiu

Als blocs de català, castellà i literatura universal teniu la feina corresponent per a aquells que heu de fer deures d'estiu. Si teniu dubtes consulteu les instruccions, hi apareix un llistat amb els qui heu de realitzar-los i els exercicis proposats.

divendres, 17 de juny del 2011

Pirates i no del Carib

Mai no m'hagués imaginat que la meva professió em conduiria a la delinqüència i, a sobre, sense cobrar ni "un duro". El primer cop que en vaig ser conscient fou arran d'un video confeccionat per al Dia de la Pau. Innocent, el vaig penjar a Youtube i el vaig oblidar fins que al cap d'un temps, en obrir el meu compte, em surt un avís que em diu que no tinc dret a utilitzar la cançó i que pel contingut està prohibit en alguns països. Quina por!
Sempre havíem fet ús del nostre patrimoni cultural, que resulta ja no ser tan nostre, ja que el concepte de drets d'autor s'ha magnificat tant que molts cops arriba a l'absurd. Acabaré per compartir la reflexió manriquenya "cualquiera tiempo pasado fue mejor"; passat en què podia cantar amb deu anyets la meva cançó preferida- "Un rayo de sol" de Los Diablos a petició de la meva senyu i davant de tota la classe- sense perill que algú de l'SGAE vingués a cobrar-me una taxa. Passat en què fotocopiava un llibre sencer-que ja no s'editava- per necessitats del guió de la facu o passat en què gravava en el radiocassette les cançons de moda. Ara t'has de sentir culpable per passar una pel·lícula a la classe de literatura o per utilitzar una peça musical al teatre del col·le. I a sobre has d'aguantar com alguns artistes que estan forrats ploriquegen i despotriquen contra les descàrregues il·legals-que els perjudiquen tant- mentre per una altra banda contracten bons assessors fiscals o estableixen residència en altres països per poder evadir impostos- que nosaltres sí paguem.
En fi, tot això ha vingut al meu cap arran d'un article publicat al bloc Educa con tic, en què he escoltat aquesta cançó, els autors de la qual ens permeten descarregar.

dimecres, 18 de maig del 2011

El Misantrop

La Júlia Baquero de 1rHS1 va anar fa uns dies al TNC per veure la representació d'aquesta obra de Molière i ara ens ofereix una magnífica crítica que animarà a més d'un a atansar-se al teatre.

El Misantrop de Molière

El Teatre Nacional de Catalunya ens obre les portes un cop més per gaudir de la literatura i del teatre. Aquest cop en desplegar-se les cortines del teló, ens introduïm dins d’ una de les grans obres de Molière, El Misantrop.
El Misantrop es considera una obra brillant i perfecta. A través de l’ essència i el caràcter del protagonista, ens fa reflexionar sobre si sempre és possible dir la veritat, en una societat on l’ hipocresia i la mediocritat regnen.
El ventall de personatges que estan presents al llarg de l’ obra formen part dels arquetips socials. Així trobem una crítica, sàvia i a la vegada intel·ligent i àcida sobre el tema de l’ opinió que ens tenim els uns i els altres.
Molière ens exposa a l’ abisme i el dilema: Fins on és lícit i moral dir el que hom pensa, i dir-ho sense adornaments ni pors?
En una posta en escena, on conviuen diferents estils, tant a nivell escenogràfic, com literaris, El Misantrop combina la comèdia amb el drama, dels seus presents.
L’ aposta del TNC, en l’ obra és un repartiment d’ actors de primera fila de l’ escena catalana. La posada en escena juga amb la senzillesa i la innovació. Conserva el classicisme del text de Molière amb el vestuari d’ època d’ alguns personatges. L’ambientació juga amb trets actuals, aplicats en els canvis d’escena i trets pròpiament del segle XVIII. Aquesta intenció és per fer arribar al públic  la vigència i l’ actualitat de l’ obra.
Després de presenciar El Misantrop, l’ espectador és conscient, de com els grans clàssics encara perduren vius, dins el nostre dia a dia, la nostra societat.
És una obra que recomano als grans amants del teatre per totes les interpretacions, que ofereix el TNC, com pel meravellós text de Molière.
Per acabar m’ agradaria destacar la gran interpretació d’ en Jordi Boixaderes, introduint-se en el paper del protagonista, tot intentant transmetre a través dels gestos, la mirada i la veu, la importància o no de la veritat del personatge.
 
Imatge que mostra la solitud del personatge, davant la defensa de la seva veritat,
no acceptada sovint, per no dir sempre, pels altres.

dilluns, 16 de maig del 2011

Què llegir aquest estiu?

La Júlia López de 1rCT1 volia fer-nos aquesta recomanació per Sant Jordi i se'n va oblidar, però com que pensa que el llibre paga molt la pena ha decidit enviar-me-la encara que una mica tard.

Las cosas que no nos dijimos   Marc Levy

Aquest autor també ha escrit novel·les com: "El primer dia", i la seva segona part: "La primera noche". Són llibres també força entretinguts.

Las cosas que no nos dijimos tracta sobre una noia, Julia, que viu a New York, i és la creadora d'un dibuix animat molt famós de la televisió. La història comença quan just el dia que s'ha de casar mor el seu pare...
Ella no havia tingut mai una relació amb el seu pare, ja que aquest, sempre estava de negocis, fora de casa...
Quan arriba a casa, es troba un paquet. En el paquet hi és un robot del seu pare. Ell li explica que era un negoci en què estava invertint.. consistia en que un cop mort, s'enviava un robot a la família durant 6 dies.
El pare l'aconsegueix convèncer perquè no el desconnect, i passi amb ell 6 dies...
Durant aquests 6 dies, la Julia viatjarà per Canadà, Europa, i retornarà a reviure records del seu primer amor, recordarà tot allò que va passar amb la caiguda del mur de Berlín, i intentarà recuperar tot allò que va perdre.


El final: (això no cal que es posi al bloc, perquè li treu la gràcia) El final consisteix en un estratagema del pare ( que es fa passar per robot, i en realitat no ho és) per aconseguir que la seva filla es replantegi el seu futur matrimoni i d'alguna manera demanar-li perdó, per impedir tot allò que volia en un passat. El pare indirectament ajuda la Julia perquè recordi el seu primer amor, en Tomas, un jove alemany, i el busqui i lluiti per ell. El pare se sent culpable, perquè va fer que aquest amor es trenqués.

És un llibre, que personalment, és força interessant, ja que es veu com d'alguna manera, el pare manipula, amb bones intencions, la seva filla. La història d'amor entre el Tomas i la Julia és plena d'emocions, de suspens, d'intriga...
Espero que us agradi!

diumenge, 15 de maig del 2011

No ha pogut ser

...aquest any, però ho tornarem a intentar el proper.
Acaba de sortir la llista de premiats a les diferents categories, la nostra enhorabona per a tots els guanyadors i si voleu visitar els seus blocs només heu d'enllaçar amb la web d'Espiral

dimecres, 11 de maig del 2011

Què llegir aquest estiu?(3)

Al bloc de literatura castellana he publicat un article sobre un dels llibres que els alumnes tenen com a lectura opcional per si volen pujar la nota d'aquesta avaluació. L'Álex Gutiérrez, de 1rCT1, és qui ens fa la ressenya que també vull afegir aquí per a aquells que decidiu ajornar la lectura per a l'estiu.

El embrujo de Shanghai de Juan Marsé

De la mano de Dani, un joven vecino de un barrio barcelonés, se nos introduce un fiel retrato de la Barcelona en plena postguerra. El estilo que usa es sencillo, directo y coloquial. Se introducen personajes, lugares y situaciones de barrio muy cercanas.
De golpe y de repente nos sumergimos en una historia intercalada a la trama monótona y cotidiana: la trepidante y misteriosa historia de “el Kim”, un maqui republicano, que en la clandestinidad huye al lejano oriente donde protagoniza mil y una aventuras.
Ambas historias se desenvuelven dando resultado a un inesperado e interesante final.

Personalmente, lo he encontrado muy interesante y me ha sorprendido gratamente.

También he de mencionar que el director Fernando Trueba ha hecho una película de la novela. Aunque en mi opinión, como suele ocurrir, la novela me ha gustado mucho más que la película sigue siendo una más que interesante propuesta para visualizar los escenarios y la peculiar caracterización de los personajes.

Este es el libro optativo de este trimestre para los alumnos de 1r batx. Para los que no les apasione la lectura les diría que no se lo piensen dos veces, és un libro sencillo, interesante y rápido de leer. Además sin olvidar que es una oportunidad irrechazable para subir considerablemente la nota de castellano este trimestre. ¡ A que esperáis!

Álex

dilluns, 9 de maig del 2011

Les rondalles

Aquesta és una de les exposicions orals de literatura universal, però com que el bloc de literatura universal està allotjat a wordpress i no m'admet incrustar prezi, us el presento aquí. La presentació està realitzada per l'Anna Alcázar i la Núria Ayora.

Què llegir aquest estiu?(2)

L'Oriol Cañisá de 1r batxillerat HS1 ens torna a recomanar un llibre de literatura juvenil. Esperem que aquest us agradi tant com l'anterior.

Les guerres d'en Jordi de J. Sierra i Fabra

Jo voldria recomanar el llibre de Jordi Sierra i Fabra, Les guerres d'en Jordi.
El pare d'en Jordi és capità de l'exèrcit espanyol i ha de marxar en missió humanitària. En Jordi té onze anys i no entèn el perquè de la marxa del seu pare així que li demana consell al seu avi patern. L'avi va ser del moviment hippie i es mostra en contra de tot el que siguin conflictes bèl·lics. A més també és mestre d'història i en Jordi li demana si li pot explicar la història de les guerres a Espanya.
El llibre és un repàs des de l'època dels Reis Catòlics fins a l'actualitat.

És un llibre recomanat per als qui els agradi la història.

dimecres, 4 de maig del 2011

Bloc finalista

El nostre bloc de literatura castellana ha quedat finalista en el concurs V Premio Espiral Edublogs 2011, primer pas per poder accedir a un dels premis que es concediran a Madrid el mes de juny. Creuo els dits perquè tinguem sort i us dono les gràcies a tots els que heu col·laborat en la seva confecció amb l'aportació dels vostres treballs.

dissabte, 30 d’abril del 2011

Què llegir aquest estiu?

Sant Jordi ha passat, però no les ganes de llegir, així és que he decidit iniciar una altra tongada de posts dedicats a la lectura. Aquesta vegada la recomanació és de la Montse Lladó, directora de l'escola Castell d'Òdena, que ens presenta un autor fins ara desconegut per mi: en Josep Pedrals. Escolteu-lo en viu i en directe amb el video que m'ha passat, paga la pena, i després decidiu si voleu llegir algun dels seus llibres.

dimecres, 27 d’abril del 2011

Meme

 Fins fa unes setmanes no tenia ni idea del que era un "meme", però el Ricard, que fa poc va aportar el seu suggeriment de lectura al meu bloc, m'ha convidat a participar-hi. No sé si aquesta nomenclatura fa referència al significat del terme que he trobat a la Wikipedia , en qualsevol cas resulta molt interessant aquest projecte col·laboratiu cinematogràfic: fer una tria d'escenes, publicar-les al teu bloc i convidar cinc blocaires més a fer el mateix que tu.

Els cinc blocaires seleccionats ja són presents en el meu bloc, bé perquè hi han col·laborat, perquè estan enllaçats,...tot i que no són especialistes en cinema... ah! i no tingueu pressa, que això requereix molt de temps i concentració:

- Amparo M
- Felisa L
- Kalamar

- Miquel Àngel B
- Montse E

Per últim, vull comentar dues coses, en primer lloc que el "meme" l'he fet en castellà, llengua en què he escoltat la majoria de pel·lícules, en segon, que jo no tinc coneixements cinematogràfics i per tant la meva tria respon a criteris subjectius i molt personals


Escena más graciosa

El Guateque  de Blake Edwards
En realidad, la escena que quería destacar- y no la he encontrado- sucede poco después, cuando el protagonista clava el tenedor y cuchillo en un pollo y este sale por los aires hasta aterrizar en la peluca de una rubia.

Escena más triste

 El club de la buena estrella  de Wayne Wang

He elegido esta película, sin resaltar ninguna escena en concreto-tal vez la de la madre que ahoga a su hijo pequeño en la bañera para vengarse del padre-porque la segunda vez que la vi empecé a llorar a partir de la primera media hora y ya fue un no parar durante las dos y media restantes. (Tal vez me sentó mal algo que comí durante la cena)



Escena más alegre

Fanny y Alexander Ingmar Bergman

Más alegre por contraste, ya que a partir de un determinado momento toda la alegría inicial se convierte en dramatismo y angustia


 Escena más agridulce

Mi vida sin mí Isabel Coixet

La escena en que la protagonista imagina cómo será la vida de todos sus seres queridos cuando ella ya haya muerto


Escena más rara

Brazil Terry Gilliam

No podría explicar nada acerca del argumento, porque no lo recuerdo, pero sí que me ha quedado grabada la perplejidad que me produjo

Escena más perturbadora

Tristana Luis Buñuel

Fastástica combinación: Galdós-Buñuel

Escena con más suspense

Recuerda de Alfred Hitchcock

suspense-vanguardismo-surrealismo-psicoanálisis, un cóctel muy interesante


Escena más aterradora

El otro  Robert Mulligan

Terror sin florituras, ni excesos. Destacaría la escena de la cuna con la niña que desaparece y hay otra escena genial, respecto al punto de vista, en que la cámara enfoca al niño hablando con su hermano y entonces se va alejando hasta descubrirnos que no hay tal hermano (después de pasarnos casi media hora creyendo lo contrario)

Escena más romántica

El paciente inglés Anthony Minghella

También me gusta la escena en que Almansi  cose el vestido de su chica después de hacerlo jirones (un gran detalle por su parte)

Mejor diálogo.

 Me fascinaron los diálogos entre los protagonistas de París-Texas.
La película El sirviente es un continuo reto a la inteligencia, o al menos eso me pareció cuando la vi
Me impresionó un diálogo de la primera parte de El Padrino: La mujer de uno de los mafiosos se entera de la verdadera profesión de su marido y esto le produce una gran convulsión, pero él se justifica: "somos igual que el estado, con nuestras leyes, nuestra jerarquía de poder..." La mujer nada convencida le replica:  "pero ellos no matan a nadie" y, entonces, la respuesta demoledora de él: "no digas tonterías"

Mejor escena sin diálogos

El gran dicatador  Charles Chaplin

Fantástica compaginación entre la Rapsodia húngara y los movimientos de Chaplin

Mejor escena de pelea

Matrix  Andy Wachowski

 La primera de la serie, en la escena en que Neo y Trinity se cargan todo el hall de un edificio.(no he podido incrustar el video porque han eliminado la opción)

Mejor escena musical  Bob Fosse


Me gustó mucho Cabaret.No recuerdo ninguna escena en concreto pero sí me ha quedado grabada la imagen de un personaje con una copa en la mano y cómo a través de esa copa se ve el espacio y los personajes absolutamente distorsionados, a modo de esperpento.

Mejor escena con baile

El rey pescador  Terry Gilliam

Baile que solo está en la imaginación del protagonista, perfecta manera de hurgar en su interior, técnica muy fácil en literatura con el narrador omnisciente, pero muy difícil en el cine

Mejor discurso

(aquesta te la copio, Ricard)
Blade runner de Ridley Scott


Mejor comienzo

El último emperador de B. Bertolucci

Puyi intenta suicidarse cortándose las venas y un soldado grita: "Open the door!". A continuación flash-back que nos transporta a la figura del emperador-niño cuando lo separan de su madre. (No he encontrado el fragmento pero en realidad, aunque destaque el principio, toda la película mantiene el mismo nivel. Creo que la he visto más de una docena de veces y sumaré muchas más.La música inmejorable, genial Ryuichi Sakamoto)


Mejor muerte
Hero Zhang Yimou
Épica y romántica

Mejor clímax
Las amistades peligrosas Stephen Frears
 He seleccionado estas dos escenas, pero toda la película es un "crescendo"



Mejor final
Cinema Paradiso  Giuseppe Tornatore
Bonito y poético. Inmejorable la música de Ennio Morricone que constituye el 50% del acierto de la película

La escena que jamás debió haber sido filmada

Sommersby  Jon Amiel

Podría haber buscado el fragmento preciso porque parece ser que está toda en youtube, pero ni tiempo tengo, ni ganas de perderlo con esta película. Que yo recuerde en la secuencia de marras Richard Gere se quita la camisa en lo que supongo debía ser una escena romántica y oh! muestra unos abdominales más cercanos a la curva de la felicidad que a tableta de chocolate. Comprensible en el común de los mortales, pero inadmisible en un galán de Hollywood. (Lo siento, Montse, pero es la verdad)

La mejor escena de la historia

Esta la dejo para una película aún no estrenada

diumenge, 24 d’abril del 2011

Què llegir per sant Jordi? (18) (amb retard)

Les vacances serveixen per desconnectar, però a vegades la desconnexió pren tots els sentits com a paraula polisèmica que és. Amb això vull dir que aquest post hauria d'haver sortit ahir, diada de sant Jordi, però em va ser impossible connectar-me enlloc: ni amb el wifi dels veïns, ni a l'hotel del costat, cap biblioteca a prop... Però, no més preàmbuls i després  d'aquesta disculpa us passo la meva recomanació:

I finalment sant Jordi ha arribat. En primer lloc vull donar-vos les gràcies a tots els qui heu participat en les recomanacions i ,en segon lloc, us ofereixo la meva pròpia recomanació. Sóc breu perquè vull gaudir d’aquestes minivacances en tots els sentits: feina, correccions, blocs…

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez

Aquest és el llibre que he demanat com a regal per sant Jordi i el que he recomanat als meus alumnes de literatura universal. No és el primer cop que el llegeixo i, possiblement,espero que tampoc no serà l’últim. No explicaré l’argument, no faré una crítica literària, tan sols us copiaré un parell de fragments:
“Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo.” (inici èpic i memorable del llibre)
“Apártense vacas que la vida es corta” (frase que els companys d’Aureliano Segundo escriuen a la cinta de la corona de flors que posen sobre el seu taüt)
I per últim, us animo a llegir aquest llibre inigualable, un dels millors que s’han escrit.

dilluns, 18 d’abril del 2011

Què llegir per sant Jordi? (17)

Entre les nostres recomanacions encara no n'hi havia cap de poesia, així doncs, aquesta és la primera. En Jordi Llobet, bibliotecari, afegeix al seu comentari un dels poemes de l'autora perquè serveixi com a petit tast.

Teranyines d'Anna Montero

Hi ha imatges que t’atrapen en un instant. Potser és el moment que vius, potser cercaves aquelles paraules sense saber-ho. Tot llegint, t’atures i el temps s’atura, queda suspès, perds la mirada i t’escoltes. Això em va passar, mentre recorria els versos de l’Anna Montero, poeta, traductora i professora de francès d’ensenyament secundari. L’any passat va publicar el llibre de poemes Teranyines amb el qual va guanyar el XLVIII Premi de Poesia Ausiàs Marc de Gandia i que li ha valgut el Premi de la Critica d’aquest any 2011. Us deixo amb un dels seus poemes:

Frontera

somies un instant suspès en la llum
d’un capvespre interminable.
somies la frontera d’un estiu
sense naufragis ni ports.
somies una llum que no fereix, un riu
que no s’esgota, una avinguda sota un cel
sempre inèdit. i totes les hores d’un temps
que recuperes amb la cadència lenta
del teu passar a la vora de l’aigua.