Imatge de la capçalera: Jove decadent de Ramon Casas

dilluns, 13 de desembre de 2010

dimecres, 8 de desembre de 2010

La lletra amb sang entra?

Què passa quan a un nen li falla la família, la societat i l'escola? Doncs que possiblement serà un ned (no educat i delinqüent).
La pel·lícula està ambientada a l'Escòcia dels anys setanta, però podria situar-se en l'actualitat i en qualsevol altre país europeu: violència de gènere a l'àmbit familiar,  nul·les expectatives d'ascens social quan es viu en un barri pobre- malgrat la intel·ligència del protagonista- escola poc engrescadora i deshumatitzada...
Des de la nostra perspectiva actual només ha canviat l'escola, si antuvi era repressora, actualment es troba impotent -parlant evidentment d'escoles marginals-, però això ja seria un altre tema.
Deixant de banda aquest fet, l'escola ha millorat molt en aquests trenta anys. És una llàstima que no hagi passat el mateix en els altres dos aspectes.
La pel·lícula convida a la reflexió, el missatge no és gens optimista perquè la salvació es planteja com una fita individual quan s'ha perdut tota esperança en el món que ens envolta.

dimarts, 30 de novembre de 2010

Eines 2.0 per al vostre bloc

Ara que ja teniu creat el vostre bloc per presentar els exercicis de català i castellà, val la pena que conegueu algunes eines que complementen el seu ús i li donen més possibilitats.
  • Per publicar textos:
Scribd http://www.scribd.com/

Calameo http://www.calameo.com/

  • Per mapes conceptuals:
gliffy   http://www.gliffy.com/

spicynodes   http://www.spicynodes.org/index.html

dipity  http://www.dipity.com/

  • Per allotjar presentacions (power-point, àlbums de fotos,...)
slideshare http://www.slideshare.net/

slide http://www.slide.com/

  • Per crear pòsters
glogster   http://www.glogster.com/


Per utilitzar aquests recursos només us cal una adreça de correu electrònic que us permetrà registrar-vos i amb el vostre compte crear i guardar materials. Després els podeu afegir al bloc copiant el codi. (Heu d'utilitzar la pàgina "modifica l'HTML").

dilluns, 8 de novembre de 2010

Nit de dilluns al Liceu

Els dilluns són invariablement avorrits i poc prometedors, és per això que trencar aquesta rutina amb una nit màgica dóna una altra perspectiva a la setmana. Malauradament no vaig gaire al Liceu, i menys per veure ballet, ja que aquest normalment està programat durant els mesos d'estiu. Ha estat per tant una sorpresa poder gaudir d'aquesta peça de llarga tradició clàssica composta per Adolf Adam.
Ja l'havia vist representada amb la coreografia original, que també és molt maca, tot i que una mica ensucrada des de la mentalitat actual. La d'aquesta nit conserva elements tendres de la primera, amb els ballarins embolcallats en colors pastel, juntament amb l'aire sofisticat d'uns altres vestits de negre i un toc romàntic tenebrós a la segona part, on els espectres es fan amos de l'escenari. Els ballarins ho fan molt bé i l'escenografia, sòbria, crea una atmosfera màgica a la qual posa punt i final una pluja d'estels.

dissabte, 6 de novembre de 2010

Wix.com

A través del bloc Educa con tic m'ha arribat informació sobre Wix.com, una eina amb la qual crear pàgines web com la que teniu aquí i que m'ha servit de prova per experimentar. És una mena de "Site" de Google però amb infinites possibilitats d'aparença, cosa que l'altra no en té. Permet inserir imatges, videos, música, documents, des del propi ordinador o des de URL. Es poden crear tantes pàgines com vulguis i admet gadgets. Només he tingut un problema: no he sabut com fer-ho. El gadged se m'ha resistit i no he pogut amb ell. Ara em queda esbrinar si la web que veieu en publicar-la queda tancada o si és possible continuar construint-la. Aviat ho sabré. Mentrestant us animo a provar i us adverteixo que només per triar el model us podeu passar una bona estona. En fi, i si algú esbrina com s'insereixen els gadgets no deixeu de dir-m'ho.
(Us recomano anar a la pàgina original:http://www.wix.com/mdolors/prova. Ah! Per obrir l'agenda cal clicar a sobre)

Free website - Powered By Wix.com

dimecres, 27 d’octubre de 2010

Ciceró als nostres dies

Aquest post l'he copiat amb el permís de la seva autora- evidentment- del bloc que l'Alba Pérez (2n humanístic) comparteix amb unes companyes a les matèries de llatí i grec. A la Felisa- com a professora de clàssiques- i a mi - simplement com a professora- ens ha impressionat molt aquesta reflexió tan ben trobada i la capacitat de relacionar el passat i el present; el que s'estudia a classe i el que es frueix a fora.
Aquí el teniu:
"Més pervivència!


Gairebé tothom coneix el grup de música EXTREMODURO.
Les lletres de les seves cançons sovint són poesia i tenen una temàtica generalment social. En moltes de les cançons trobem també temes relacionats amb el món clàssic.
Aquesta imatge correspon a la portada del nou CD d'Extremoduro "La ley innata", pel qual han agafat una frase de Ciceró (polític, filòsof, escriptor i orador de l'Antiga Roma) la qual li dóna també nom al CD.
Aquesta frase es tradueix per: "Existe, de hecho, jueces, una ley no escrita, sino innata, la cual no hemos aprendido, heredado, leído, sino que de la misma naturaleza la hemos agarrado, exprimido, apurado, ley para la que no hemos sido educados, sino hechos; y en la que no hemos sido instruidos, sino empapados"
Al fons de tot podem veure també la imatge de l'Home de Vitruvi, una imatge totalment sofista, tal i com va dir el filòsof Protàgores: "l'home és la mesura de totes les coses". Tant la imatge com la frase representen el canon de bellesa pels romans: l'home equilibrat, bell i proporcionat. "

A continuació, una part de la cançò del disc d'Extremoduro (el disc consta de només una cançò dividida en sis parts):  (abans d'escoltar la cançó recorda que has d'apagar l'mp3 del gadget de la dreta que hi ha més avall)

diumenge, 24 d’octubre de 2010

"La red social"

¿Com escriure un post sobre noves tecnologies i cinema al mateix temps? Doncs molt senzill, comentant la pel·lícula que s'ha estrenat recentment sobre el creador de Facebook, Mark Zuckerberg. I per on començo? Em resulta molt difícil ordenar les idees, perquè només sortir del cinema el meu cap va començar a donar voltes. Entre altres causes pel fet d'anar a veure la versió original subtitulada, sense entendre un borrall d'anglès. Greu error, no us ho recomano, els diàlegs són tan frenètics que gairebé no dóna temps de llegir-los, però d'alguna cosa em vaig assabentar i aquí us deixo amb les meves reflexions:

- Que és més cert que mai la famosa dita castellana: "En casa del herrero, cuchara de palo". Pobret Mark que aconsegueix amics per a tothom menys per a si mateix!
- Que les grans obres no sempre provenen de bones intencions, o el que és el mateix, que darrere una gran obra no sempre hi ha un gran home (en el sentit humà del terme, perquè la intel·ligència privilegiada no li nega ningú)
- Que els diners no fan la felicitat
- Que malgrat detractors i zones fosques, Facebook és un dels grans invents dels segle
- ¿Que què dimonis deu amagar-nos la xarxa per fer-la tan valuosa als capitalistes, si- que jo sàpiga- no genera beneficis al ser gratuïta i pràcticament no hi ha publicitat?
- I tornant als refranys castellans, que no por mucho facebookear, se liga más temprano...o sí?
- Etc, etc,...

(abans d'engegar el video, apagueu l'Ipod del gadget de música. Més avall a la dreta)


divendres, 8 d’octubre de 2010

Premi Nobel

Finalment, després d’uns anys de tempteigs, han atorgat el Nobel a Mario Vargas Llosa, autor de novel•les de lectura imprescindible, de les quals destacaria La ciudad y los perros, perquè va ser la primera de l’autor i la primera d’ell que vaig llegir, i Pantaleón y las visitadoras, encantadora i divertida. Però, a més, no podem oblidar la contribució a la literatura catalana amb el seu magistral estudi sobre Tirant lo Blanc.


Enhorabona!

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Buried

Un tràiler aquest estiu al cinema i el rètol, d'efecte hipnòtic penjat al metro, eren els punts de referència que tenia sobre la pel·lícula. ¿ 95 minuts en un seient contemplant un home enterrat viu? Ni parlar-ne. Però al final em van convèncer per anar-hi i he de dir, en primer lloc, que és impossible construir millor una història i portar-la a la pantalla amb tan pocs recursos i tan bons resultats. Són 95 minuts de veure un home en els pocs metres quadrats d'un taüt de fusta, amb l'escassa i intermitent llum d'uns quants artefactes i l'única possibilitat de comunicació d'un mòbil. Són 95 minuts nostres i alhora els mateixos de l'home que tenim al davant, amb qui estem compartint l'angoixa, frustració, por, esperança i molts sentiments més.
La pel·lícula té moltes lectures que van des del simple relat de por, fins a la incomunicació humana malgrat la sofisticació tecnològica, la constatació de com són d'insignificants els homes corrents davant dels grans poders polítics i econòmics, el rerefons de la guerra d'Iraq,...
No és pel·lícula per passar l'estona, ja en sortir del cinema comences a reflexionar...

diumenge, 26 de setembre de 2010

Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara

En el més pur estil de novel·la decimonònica, Sílvia Alcàntara basteix un quadre costumista sobre la vida en una Colònia tèxtil en l'època de la postguerra. Justament, aquest aire costumista és el que fa que algunes pàgines del començament siguin difícils de pair per a un lector actual, però, superat aquest entrebanc inicial, la lectura es converteix en una activitat apassionant.
El joc de paraules del títol ja dóna molt de si. En comptes d'"olor de Colònia" hom podria dir "pudor de Colònia" en el sentit literal del terme ja que se'ns descriuen els efluvis desagradables que emana l'activitat industrial. Però "l'olor" o "la pudor" va més enllà i es fa palesa en la descripció d'un ambient asfixiant  causat per les condicions de vida dels obrers i per la situació històrica del moment- que mai s'explicita però s'endevina.
Contra tot pronòstic aquesta obra s'ha convertit en un èxit de vendes, creada per una escriptora novella que publica la seva primera novel·la a una edat poc habitual- més de seixanta- i que ja n'està preparant la següent. Segur que un altre èxit, perquè l'autora ha sabut recrear una ficció en què s'han vist reflectides tota una generació de dones.

diumenge, 5 de setembre de 2010

Lope

Un post por mi talante blogueante
me obliga alguien a hacer, que no soneto,
y en mi vida me he visto en tanto aprieto
pues jamás conocí a la tal Violante.

Se derrumba la métrica al instante
imposible rimar este cuarteto
construir dos estrofas todo un reto
burla, burlando van las dos delante.

etc, etc...

Com resistir-se al personatge de Lope? D'aquí a uns mesos serà el nostre protagonista a les classes de literatura castellana, així que el cap de setmana tocava veure l'estrena cinematogràfica. La pel·lícula mostra l'artista i l'home enamorat, que va ser tan prolífic en un aspecte com en l'altre. La vida de Lope té prou ingredients com per crear una gran història i els actors fan un magnífic treball. És una llàstima que el director no tingui prou talent per aprofitar l'una i els altres. El guió és una mica fluix, certes escenes arriben a ser intenses però es dilueix en de seguida i la transició d'algunes de les escenes no es resol amb naturalitat. En conjunt, però, el resultat és acceptable-bona ambientació i fotografia- i animo a tothom perquè la vagi a veure.

dissabte, 28 d’agost de 2010

Més lectures d'estiu

Les vacances s'acaben i aquesta calor socarrima els circuits de la meva inspiració, així que, vist el panorama, intentaré resumir les altres lectures que encara no han tingut un espai en aquest bloc.

- Un hombre en la oscuridad de Paul Auster
És una novel·la que narra les vivències d'uns personatges, l'estructura de la qual hauria permès de convertir-la en diversos relats independents. I és que la recomposició de totes les històries en una única obra no acaba de fer el pes. Poc espai, 200 pàgines, per abastar tants temes: realitat-ficció, la solitud, la crueltat...
Deixant de banda aquest fet, és una bona obra per reflexionar sobre la condició humana.

- Viatge d'hivern de Jaume Cabré
Aquest sí que és un llibre de relats que, tot i no tenir cap relació amb l'anterior, també recull les vivències d'uns personatges turmentats per experiències ben diverses que van des de l'angoixa de l'artista incapaç de gaudir del seu art, fins la incapacitat d'un home de continuar vivint amb els record de la seva estada en un camp de concentració.

- La librería de Penelope Fitzgerald
Novel·leta que no arriba a les 200 pàgines i té un cert encant. Narra la història d'una dona que decideix crear el seu propi negoci inaugurant una llibreria en un petit poble. No ho tindrà fàcil.

- La hija de Robert Post d'Stella Gibbons
Una de les crítiques que apareix en la faixa que envolta el llibre diu: "Probablemente la novela más divertida jamás escrita" Sunday Times.
Tot i que l'afirmació em resulta una mica exagerada, no es pot negar la seva originalitat, enginy i sentit de l'humor. La senyoreta Post, en quedar-se òrfena i sense recursos, decideix d'anar a viure amb uns parents del camp, molt menys refinats que ella. La seva nova vida, lluny d'aclaparar-la , li permetrà transformar i millorar el seu entorn familiar.

- La quarta mà de John Irving
Fa força anys vaig llegir una altra novel·la de l'autor, Una dona difícil, que em va agradar molt. Aquesta, però se m'ha fet una mica feixuga a estones. Irving escriu molt bé i el seu humor el porta a descriure situacions gairebé surrealistes amb plena naturalitat. Però, les desventures d'un periodista que perd la mà exercint la seva feina en un canal de notícies sensacionalistes i el rerefons d'aquest món no em motiven tant com el patiment d'una dona que ha de continuar la seva vida després de perdre els dos fills en un accident (la dona difícil).

- Lo verdadero es un momento de lo falso de Lucía Etxebarría
Més del mateix, històries esbojarrades de personatges esbojarrats. Entretinguda però molt més fluixa que obres anteriors.

- La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano
Èxit de vendes. Dos éssers marcats per una experiència traumàtica a la seva infància van creuant les seves vides puntualment des de l'adolescència fins a l'entrada de la maduresa. Els capítols inicials són impactants. De tota la llista, el llibre que més m'ha agradat.

dimecres, 18 d’agost de 2010

Estiu negre

Si parlem de novel·la negra, la de l'estiu passat fou, sense cap gènere de dubtes, les de la trilogia Millenium de l'Stieg Larsson. Com que no m'agrada el gènere vaig començar amb el primer llibre empesa per la pressió mediàtica. Tothom en parlava i jo no podia quedar-me al marge. Ja des del primer moment vaig ser arrossegada com pel corrent d'un riu cap a les últimes pàgines del llibre i, en arribar, cap a les primeres del volum següent.

Doncs bé, aquest estiu la novel·la que us vull recomanar es titula
In the woods- El silencio del bosque, en la seva traducció al castellà- escrita per Tana French. Tres nens s'endinsen en un bosc, però només un d'ells torna a casa en estat de shock i sense recordar res. Vint anys després, en el mateix bosc, una nena apareix assassinada i el nen que va sobreviure, ara convertit en policia, es dedicarà a investigar el cas.
Amb llibres com aquest i els de l'estiu passat he hagut de caviar d'opinió i reconèixer que sí, que ja m'agrada la novel·la negra o que aquestes obres han fet que m'agradi. French manté l'enjòlit fins a l'últim moment i hom pot gaudir de l'acció i a la vegada recrear-se amb la presència d'uns personatges atractius.

El final no acaba de tancar tots els enigmes, error o premeditació?
Potser French ja està pensant en la confecció d'un segon volum. Si és així, m'hi apunto.

dilluns, 9 d’agost de 2010

"La novel·la de Dickens" de Neus Canyelles

Amb poc més de cent seixanta pàgines, Neus Canyelles escriu una novel·la senzilla i sense pretensions, com la seva protagonista, na Blanca, la qual em recorda en certs moments algunes heroïnes rodoredianes.
Blanca, per la seva situació personal, d'extrema fragilitat-dona sense parella que l'ajudi, amb una filla al seu càrrec i pocs recursos econòmics-sembla abocada al fracàs, però uns pocs amics-reals o imaginaris- i la seva creativitat li donaran força per tirar endavant.
Igual que en altres obres que m'han agradat molt- La pedra lunar, El pacient anglès,...- trobem el recurs de la novel·la dins de la novel·la. En aquest cas, Grans Esperances de Charles Dickens és la lectura que la protagonista segueix com a model per al seu itinerari personal. L'autora ha volgut donar a na Blanca un cert aire dickensià i ha afegit algun toc de realisme màgic molt ben integrat al conjunt.
Senzilla i sense pretensions, com he dit al començament, però alhora autèntica i entranyable.

dimecres, 28 de juliol de 2010

La creativitat al poder

A vegades no saps si el convenciment cap a una idea et porta a llegir insistentment sobre ella per refermar-la o si passa justament el contrari, de tant llegir determinades afirmacions al final acabes creient-les fermament.


El cas és que des d’un temps ençà rebo el mateix missatge des de fonts ben diverses: “cal canviar la manera d’educar, perquè en ple s.XXI encara persisteixen els mètodes del s.XIX, passivitat i memorització.

A La Vanguardia d’ahir, 27 de juliol, a “La Contra”, entrevistaven un tal Richard Florida, gurú de les tendències demogràfiques i d’innovació tecnològica. Transcric, després de traduir-la, la part que em va interessar més:



“Què és per a vostè mirar el futur?

Refer radicalment els sistemes d’educació. En lloc de tenir escoles que funcionen com una fàbrica, que aixafen la creativitat, hauríem de donar als nens tot el que necessiten per desenvolupar els seus talents.



La creativitat és el nou motor del creixement econòmic.



Els països que no continuïn augmentant el seu potencial creatiu, donant suport a la creativitat i aplicant polítiques que atreguin més persones al sector creatiu, en lloc d’infrautilitzar-les, es quedaran enrere.”



Fa una o dues setmanes , mirant per la tele el programa “Españoles en el mundo”, una mare que vivia a Nova York explicava que l’educació a Estats Units era diferent, molt més pràctica, no tan memorística.

I, per donar un altre exemple més que significatiu, abans de vacances, un dels blocs als quals estic subscrita, “El Caparazón”, em va donar a conèixer Ken Robinson i una de les seves conferències: “schools kill creativity” (imprescindible escoltar-la) que gira a l’entorn d’aquest tema. És necessari donar un gir creatiu al nostre sistema educatiu, aquesta és la conclusió a què hom arriba després del desplegament d'enginy i sentit de l'humor amb què aquest expert afronta el problema.

I ara arriba el moment d’acabar aquest post, fent memòria d’un entranyable programa televisiu que afortunadament ja no fan i que vaig tenir el gust de mirar un cop: “¿Sabes más que un niño de primaria?”. Una de les preguntes que recordo era: “¿Qué es el género epiceno?”. Aspecte absolutament fonamental per a l’educació d’un nen d’onze anys! Em vaig dir a mi mateixa: “Però, quines “gilipolleces”-no trobo paraula més adient en català- ensenyen a aquests nens?”. Posteriorment em vaig tranquil•litzar, això només és un programa de la tele, res a veure amb la realitat...

diumenge, 25 de juliol de 2010

Olive Kitteridge

Olive Kitteridge ha estat guardonada amb el Premi Llibreter 2010 en la categoria d'altres llengües que concedeix el Gremi de Llibreters de Catalunya. L'objectiu del premi és subratllar la qualitat d'una obra ja publicada i afavorir-ne la difusió.

Olive Kitteridge és una novel·la coral, estructurada en capítols que es poden llegir independentment i que estan enllaçats pel personatge central de l'Olive, la qual apareix al llarg de tota l'obra. L'autora narra els esdeveniments quotidians de la vida d'uns éssers,  majoritàriament femenins, i  aprofundeix en la seva psicologia; uns éssers que han de sobreviure a la soledat i a la incomunicació i sobreposar-se a l'adversitat del destí.

Amb un cert humor càustic i sense cap concessió a la sensibleria, tot i així,  la novel·la et toca la fibra sensible per la seva humanitat.

dissabte, 3 de juliol de 2010

New latin-new greek-new generation

La professora de llengües clàssiques, Felisa Lobato, us adreça aquest interessant escrit:

Al final de l’estiu els nostres alumnes,que van cursar la matèria de llatí a 4t de l’ESO,ompliran les aules de batxillerat,per primera vegada.


Quan vaig encetar el nou camí de les llengües clàssiques,se’m va plantejar un dubte. Què podia fer per apropar aquest món al nostre? És evident que havia de fer un canvi. Poc després vaig entendre que el punt d’inflexió vindria donat pel suport.Contemplem altres opcions,triem altres direccions.Mantenim la tradició(quin professor de clàssiques no respecta la tradició?) i afegim noves eines:això que en docència es diu noves tecnologies.Cal dir que vaig trobar la porta mig oberta;al departament ja havien començat a treballar en aquest sentit i fora de l’escola els meus col•legues ja havien creat blocs amb els seus alumnes.Vaig pensar,per què no? Provem-ho.

La il•lusió va fer moure el projecte. Tot i que el capità del vaixell,Ulisses, ha de vetllar per la tripulació i governar la nau,els mariners,els nautes, han de possibilitar-ne la navegació.Tot respectant, l’ètim d’origen grec cibernauta,van començar a fer feina.El resultat va ser excel•lent.S’hi van embarcar ,van aprendre a ser més autònoms i sense adonar-se’n uns van ajudar a gestionar la matèria,aportant informació trobada en altres fonts que no són ni el llibre ni el professor i,d’altres que tenien més coneixements del món informàtic,van ajudar els companys amb dificultats.Fantàstic!

Actualment saben que si tenen mal de cap i van al metge han de demanar un antiàlgic per a la cefalea.Van descobrir que a prop de casa hi ha un teatre,el TNC,que presenta l’estructura d’un temple romà.Mentre passejaven van veure que en un carrer de l’Eixample havia columnes semblants a les gregues.Coneixen els mites amagats darrera de la taula periòdica i van decidir explicar a la família que el forn de casa,on fan els rostits,és anomenat pirolític perquè crema el greix. Amb l’exemple , recolzen la sentència pronunciada per Luigi Miraglia,força motriu de latinitas viva,a les darreres jornades de clàssiques :lingua latina mortalis non est,sed immortalis.

Si em pogués permetre la llicència els diria:no abandoneu el vaixell,uns trobareu, potser, altres capitans que vetllaran per vosaltres i d’altres sereu conduïts pel mateix Ulisses , continueu,els límits els poseu vosaltres.

New latin-new greek.Magistra nova sum.

dilluns, 21 de juny de 2010

Club de lectura

La professora Concepció Capdevila ens explica en aquest post l'experiència portada a terme en un grup de primer de batxillerat per tal de fomentar el gust per la lectura entre els seus alumnes:

Optativa de Llengua: Club de lectura


Al tercer trimestre dins del context de l’assignatura optativa de llengua a primer de Batxillerat, vàrem crear un club de lectura. La novel•la que llegien els alumnes , Junts i prou d’Anna Gavalda va resultar molt atractiva per a tothom i d’un èxit clamorós. L’activitat consistia en la lectura prèvia i acurada dels capítols del llibre i la reflexió oral de la lectura individual a l’aula. Com a complement de la lectura i com una eina més de reflexió els alumnes havien de treballar i investigar sobre els conceptes extra - literaris que l’escriptora fa servir al llarg de la novel•la i que d’una manera molt variada connecta els personatges principals amb diferents àmbits de la cultura : art, literatura, historia , música i gastronomia, i també havien de crear un itinerari real a partir de la ficció literària. Els resultats han estat força interessants i alguns grups han fet una molt bona feina. Aquí en teniu una mostra :

El grup de Marina Amaro, Carolina González, Paula Aldana, Marta Foved i Monica Ruiz han fet una proposta força imaginativa i interessant de l’ itinerari per París.

dimarts, 15 de juny de 2010

Mapes per a la literatura catalana

He llegit al bloc L'imperdible de l'ànima que s'ha creat un web que situa geogràficament- amb l'aplicació Google Maps- escriptors catalans en els seus llocs de naixement, mort, rutes literàries...

Alguns usuaris que ja l'han consultat troben a faltar alguns escriptors. És d'esperar que amb el temps s'aniran resolent aquestes mancances.

El que és evident és que es tracta d'una nova eina que ens pot ser profitosa per a les nostres classes de literatura.

dijous, 29 d’abril de 2010

Llibre virtual sobre els Jocs Florals

He començat a editar el llibre en què quedarà recollit tot el material que he pogut aplegar sobre la festa dels Jocs Florals. Evidentment, hi trobareu les obres premiades - alguns encara no m'heu enviat els textos - a més de fotografies, presentacions i vídeos.
Ara només hi ha una petita part, amb paciència espero completar-lo.
LLIBRE

divendres, 23 d’abril de 2010

Diada de sant Jordi



Avui diada de sant Jordi hem celebrat a l'escola la festa dels Jocs Florals. El lema d'aquest any ha estat "Rondalles i llegendes" i al voltant d'aquest tema ha girat l'acte celebrat al teatre de l'Escola.
Hi ha hagut lliurament de premis a les obres seleccionades, recitacions, música, teatre...

I perquè en quedi constància, aviat publicaré un llibre com el de l'any passat en què apareguin les obres guardonades i una explicació- amb acompanyament gràfic - de les diferents activitats.

Per acabar, us recomano que visiteu l'entrada d'avui del bloc del Miquel Àngel Bosch, exsecretari general, exprofessor i company d'aquesta escola.

diumenge, 11 d’abril de 2010

Tots "in translation"

Fa uns quants anys, en commemorar els quatre-cents de la publicació del Quixot, una de les tasques que vam portar a terme a l'escola fou recollir el títol en totes les llengües a què ha estat traduïda l'obra. Després li va tocar el torn a La plaça del Diamant- la novel·la catalana més internacional- amb motiu del centenari del naixement de Mercè Rodoreda.
M'han vingut aquests records perquè, justament avui, he visitat l'exposició "Ficcions enfora", organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, al Palau Moja, al casc antic de Barcelona. El motiu de l'exposició és donar a conèixer la projecció que té al món la ficció literària en català. La mostra recull més d'un centenar d'obres que han estat traduïdes a altres llengües. I si el visitant  en troba a faltar cap ho pot manifestar en un llibre disposat per a tal fet.
Per completar aquesta visió us recomano visitar dos webs: la de l'Institut Ramon Llull i la del Pen Català on es registren totes les traduccions que s'han fet d'obres de la literatura catalana.

dijous, 1 d’abril de 2010

Creació de mapes conceptuals

Gràcies al fantàstic bloc http://www.educacontic.es/- el qual recomano a tots els docents que vulguin traspassar la frontera cap a l'educació del segle XXI - he descobert una nova aplicació de la web 2.0: Spicynodes. Amb aquesta aplicació podreu crear sofisticats mapes conceptuals de forma gratuïta. Dominar totes les possibilitats que ofereix pot ser complicat, però jo ja he fet el meu primer treballet i crec que no ha quedat del tot malament. Aquí el teniu.
(per veure'l amb pantalla completa premeu full screen -a sota i a l'esquerra. Més a la dreta hi ha el zoom)

dimarts, 30 de març de 2010

Vols presentar el teu bloc a concurs?


Creus que el bloc que has creat per a alguna de les matèries del curs mereix un premi? Doncs aquesta és la teva oportunitat. El concurs NETREPORTER 2010 premia els millors blocs fets per alumnes d'ESO, batxillerat o formació professional. Accedeix a la pàgina per consultar-ne les bases. La data límit per a presentar la documentació és el proper dia 16 d'abril.

Sort per a tots!

dilluns, 22 de març de 2010

Qüestionari sobre lectura

A les meves mans ha arribat un document que parla sobre una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes, en tant que entitat responsable de fomentar la nostra literatura. La iniciativa consisteix en un Qüestionari sobre la tradició literària catalana que va adreçat especialment a professors universitaris, de batxillerat i secundària, a més d’escriptors i altres professionals de l’edició, la lectura i la promoció de la literatura.


Amb aquest qüestionari es pretén donar resposta a algunes preguntes: “Quins són els nostres autors i les obres literàries de referència? Quins són els referents que han de compartir els estudiants quan acaben l’educació obligatòria? Quins títols no poden faltar a les biblioteques de nova creació? Quines obres s’han de poder trobar sempre a les llibreries? Quines accions ha de fer l’administració per poder respondre a aquestes preguntes?”

A hores d’ara els qüestionaris potser ja circulen i, al juny, la revista Cultura dedicarà un número a la transmissió de la tradició literària amb les primeres conclusions del Qüestionari.

Aquesta iniciativa em sembla encomiable i espero amb expectació els resultats de l’enquesta. Però, m’agradaria que aquest projecte anés més lluny, quant a la lectura a Secundària, ja que em preocupen una sèrie de temes que esquematitzo a continuació:

- El Departament d’Educació ha de decidir totes les lectures a Batxillerat? I amb quins criteris es fa la selecció? A vegades quan els autors recomanats són vius em vénen certes sospites que ara no comentaré perquè no ve al cas

- Ser clàssic consagrat implica que la lectura és apta per a tots els nostres alumnes? (Últimament s’ha fet el gran pas d’acceptar adaptacions al català modern d’obres com Tirant lo Blanc)

- És lícit promocionar i imposar com a lectura un grapat d’obres de literatura juvenil pel sol fet d’estar escrites en català? (Obres, moltes de les quals no valen més que el paper en què es troben escrites. Visca Harry Potter traduït!)

- ¿Per què tinc una gran dificultat per trobar obres digitalitzades d’autors catalans, encara que hagin mort fa segles i estiguin lliures de drets d’autor? (A les classes de literatura castellana trobo a Cervantes virtual la majoria d’obres que busco)

Aquestes són algunes preguntes que em plantejo i m’agradaria conèixer l’opinió d’altri.

Però, hi ha una altra pregunta dirigida als polítics:

¿ EN QUINA ALTRA COMUNITAT AUTÒNOMA O PAÍS EUROPEU ES DESTINEN DUES ÚNIQUES HORES SETMANALS A LA PRÒPIA LLENGUA?

Això és el que ens passa a batxillerat des del curs passat. Als qui impartim aquest nivell ja no ens calen subtileses com les anteriors, el dia a dia és simplement subsistir.

dijous, 11 de març de 2010

Joan Baez

Aquests dies és notícia en el món de la cultura una artista que porta dècades cantant, mite de la meva infantesa, juntament amb Bob Dylan. Em refereixo a Joan Baez de la qual conservo encara alguns discos de vinil, tot i que mai els podré tornar a posar. Icona de la cançó protesta, un gènere que ja no està de moda,  ens va donar, a molts de la meva generació, una melodia que materialitzava els nostres ideals.
La setmana passada va rebre La Orden de las Artes y las Letras de España, informació que he recollit en un article del diari El País.
Però si voleu tenir-ne més informació i domineu l'anglès us recomano que visiteu la seva web oficial

dilluns, 22 de febrer de 2010

Aniversaris del 2010(2): 25 anys de la mort de Salvador Espriu

Un dia com avui, fa vint-i-cinc anys, va morir Salvador Espriu, escriptor que conreà poesia, narrativa i teatre. Tota la seva obra, però, rep unitat pel fet que al darrera hi ha una personal filosofia del món: l'establiment d'uns mites, la creença de la supremacia de la raó per damunt de tot i una visió desolada del món.
Espriu va viure en una època difícil, guerra civil i dictadura franquista, en què els somnis de redreçament del país s'enfonsaren. La seva ha estat designada com a "generació escapçada" i ell, com altres escriptors del moment, van renunciar a qualsevol reconeixement literari en optar per la llengua catalana. El llibre Cementiri de Sinera ve encapçalat per una frase de l'Eclesiastès: "I totes les filles de cançó seran humiliades" que J.M.Castellet va interpretar identificant "cançó" amb poesia i per extensió amb la llengua en què està escrita:
el català, llengua humiliada i perseguida durant molt de temps.

Amb aquest petit article vull sumar-me a la proposta del bloc Antaviana de retre homenatge al nostre autor i us remeto a dos blocs que segueixo i que també s'han adherit a la proposta:
Biblio cartellera
In Fernem Land

dijous, 18 de febrer de 2010

"Hortografia.cat"


Avui he rebut la sempre agradable visita d´un exalumne que passa per l’escola per consultar algun assumpte i a la vegada saluda els seus antics professors. En aquest cas en Kevin, que l’any passat cursava batxillerat tecnològic. La sorpresa, però, ha estat l’adreça que m’ha passat d’un bloc que porten un grup de col•legues i que té com a missió denunciar el lamentable estat de l’ortografia catalana- i altres aspectes no exclusivament ortogràfics- en rètols, comerços, fulls de propaganda, etc. Us convido a consultar el seu bloc i a participar-hi: http://www.hortografia.cat/ (també el trobareu a la llista d’enllaços)

És sorprenent i esperançador que nois joves encapçalin aquestes iniciatives, sobretot quan no estan relacionades amb la seva activitat acadèmica o professional. En Kevin està estudiant enginyeria industrial…com en Pompeu Fabra!

dimarts, 9 de febrer de 2010

El primer día del resto de tu vida

Demà a l'hora de tutoria els alumnes i tutors de primer de batxillerat fruirem d'aquesta pel·lícula que parla sobre les relacions familiars. Us adjunto la fitxa tècnica i el tràiler promocional.
ENVIEU ELS VOSTRES COMENTARIS!!!

dissabte, 16 de gener de 2010

Sherlock Holmes?

Triar un personatge mític i fer una bona campanya de màrqueting és una estratègia  que dóna bons resultats amb incautes com jo. De fet ja m'ha passat altres vegades amb l'Artús de L'últim cavaller o l'Aquiles de Troia. Et venen la llebre que després resulta ser gat. Tampoc no és que busqués fidelitat en el retrat de Sherlock, ja anava avisada, però sí originalitat. El resultat ha estat una barreja d'Indiana Jones, per les accions trepidants;  Jean Claude Van Damme, pels cops de puny i de House, per les excentricitats del personatge.
Salvem l'ambientació, l'actuació dels dos actors protagonistes, sobretot en les escenes domèstiques-gos inclòs- i la que potser és l'única escena interessant: Watson presenta la seva promesa a Holmes. El joc entre tots tres i l'ambigüitat en el comportament dels dos amics podrien haver estat un camí per explorar. Però aquest camí es trunca i l'obra acaba avorrint per superficial i predecible.

dissabte, 2 de gener de 2010

Aniversaris del 2010 (1)


Com altres anys el diari La Vanguardia publica un llistat amb les efemèrides que se celebren el 2010. En paraules textuals:"Revisamos los aniversarios de aquellos hechos y personajes decisivos que conforman nuestro presente". I comencen pels fets més allunyats, els de fa mil anys, fins als més recents. En total quatre planes de les quals he extret en ordre cronològic invers alguns dels que tenen relació amb la literatura i rellevància en el meu passat.
Fa 25 anys...

mor Robert Graves, poeta i escriptor britànic que fou conegut al nostre país gràcies a l'adaptació televisiva de l'obra Jo, Claudi. Estudiava, en aquell moment, tercer de batxillerat-equivalent al primer d'ara- quan un dia el meu professor de grec ens va explicar entusiasmat que feien per la tel·le una sèrie magistral on es reconstruïa la vida de l'emperador romà. L'èxit fou fulgurant i setmana rere setmana corríem en sentir la música i veure a la pantalla una serp que anava lliscant per sobre del títol i del nom dels actors. No vaig arribar a llegir el llibre, tot i que el vaig començar. Tenia massa present el film, però sí que em vaig atrevir amb una altra de les seves novel·les, La filla d'Homer, encara que no arribava al nivell de l'anterior.
Italo Calvino, escriptor italià que conec pel llibre de contes Marcovaldo-el qual vaig llegir arran d'un curset sobre "El gust per la lectura" en el meu primer any de docència- i Henrich Böll, escriptor alemany i premi Nobel de literatura, del qual he llegit Opinions d'un pallasso, són altres autors que van morir fa vint-i-cinc anys.
Però, en aquest llistat, un altre nom ocupa el lloc més proper i rellevant per a nosaltres: Salvador Espriu. I, al marge del que facin o no facin les institucions corresponents, nosaltres celebrarem aquesta efermèride i li dedicarem més endavant un article especial en aquest bloc.