Imatge de la capçalera: Jove decadent de Ramon Casas

diumenge, 26 de setembre del 2010

Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara

En el més pur estil de novel·la decimonònica, Sílvia Alcàntara basteix un quadre costumista sobre la vida en una Colònia tèxtil en l'època de la postguerra. Justament, aquest aire costumista és el que fa que algunes pàgines del començament siguin difícils de pair per a un lector actual, però, superat aquest entrebanc inicial, la lectura es converteix en una activitat apassionant.
El joc de paraules del títol ja dóna molt de si. En comptes d'"olor de Colònia" hom podria dir "pudor de Colònia" en el sentit literal del terme ja que se'ns descriuen els efluvis desagradables que emana l'activitat industrial. Però "l'olor" o "la pudor" va més enllà i es fa palesa en la descripció d'un ambient asfixiant  causat per les condicions de vida dels obrers i per la situació històrica del moment- que mai s'explicita però s'endevina.
Contra tot pronòstic aquesta obra s'ha convertit en un èxit de vendes, creada per una escriptora novella que publica la seva primera novel·la a una edat poc habitual- més de seixanta- i que ja n'està preparant la següent. Segur que un altre èxit, perquè l'autora ha sabut recrear una ficció en què s'han vist reflectides tota una generació de dones.

diumenge, 5 de setembre del 2010

Lope

Un post por mi talante blogueante
me obliga alguien a hacer, que no soneto,
y en mi vida me he visto en tanto aprieto
pues jamás conocí a la tal Violante.

Se derrumba la métrica al instante
imposible rimar este cuarteto
construir dos estrofas todo un reto
burla, burlando van las dos delante.

etc, etc...

Com resistir-se al personatge de Lope? D'aquí a uns mesos serà el nostre protagonista a les classes de literatura castellana, així que el cap de setmana tocava veure l'estrena cinematogràfica. La pel·lícula mostra l'artista i l'home enamorat, que va ser tan prolífic en un aspecte com en l'altre. La vida de Lope té prou ingredients com per crear una gran història i els actors fan un magnífic treball. És una llàstima que el director no tingui prou talent per aprofitar l'una i els altres. El guió és una mica fluix, certes escenes arriben a ser intenses però es dilueix en de seguida i la transició d'algunes de les escenes no es resol amb naturalitat. En conjunt, però, el resultat és acceptable-bona ambientació i fotografia- i animo a tothom perquè la vagi a veure.