Les vacances s'acaben i aquesta calor socarrima els circuits de la meva inspiració, així que, vist el panorama, intentaré resumir les altres lectures que encara no han tingut un espai en aquest bloc.
- Un hombre en la oscuridad de Paul Auster
És una novel·la que narra les vivències d'uns personatges, l'estructura de la qual hauria permès de convertir-la en diversos relats independents. I és que la recomposició de totes les històries en una única obra no acaba de fer el pes. Poc espai, 200 pàgines, per abastar tants temes: realitat-ficció, la solitud, la crueltat...
Deixant de banda aquest fet, és una bona obra per reflexionar sobre la condició humana.
- Viatge d'hivern de Jaume Cabré
Aquest sí que és un llibre de relats que, tot i no tenir cap relació amb l'anterior, també recull les vivències d'uns personatges turmentats per experiències ben diverses que van des de l'angoixa de l'artista incapaç de gaudir del seu art, fins la incapacitat d'un home de continuar vivint amb els record de la seva estada en un camp de concentració.
- La librería de Penelope Fitzgerald
Novel·leta que no arriba a les 200 pàgines i té un cert encant. Narra la història d'una dona que decideix crear el seu propi negoci inaugurant una llibreria en un petit poble. No ho tindrà fàcil.
- La hija de Robert Post d'Stella Gibbons
Una de les crítiques que apareix en la faixa que envolta el llibre diu: "Probablemente la novela más divertida jamás escrita" Sunday Times.
Tot i que l'afirmació em resulta una mica exagerada, no es pot negar la seva originalitat, enginy i sentit de l'humor. La senyoreta Post, en quedar-se òrfena i sense recursos, decideix d'anar a viure amb uns parents del camp, molt menys refinats que ella. La seva nova vida, lluny d'aclaparar-la , li permetrà transformar i millorar el seu entorn familiar.
- La quarta mà de John Irving
Fa força anys vaig llegir una altra novel·la de l'autor, Una dona difícil, que em va agradar molt. Aquesta, però se m'ha fet una mica feixuga a estones. Irving escriu molt bé i el seu humor el porta a descriure situacions gairebé surrealistes amb plena naturalitat. Però, les desventures d'un periodista que perd la mà exercint la seva feina en un canal de notícies sensacionalistes i el rerefons d'aquest món no em motiven tant com el patiment d'una dona que ha de continuar la seva vida després de perdre els dos fills en un accident (la dona difícil).
- Lo verdadero es un momento de lo falso de Lucía Etxebarría
Més del mateix, històries esbojarrades de personatges esbojarrats. Entretinguda però molt més fluixa que obres anteriors.
- La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano
Èxit de vendes. Dos éssers marcats per una experiència traumàtica a la seva infància van creuant les seves vides puntualment des de l'adolescència fins a l'entrada de la maduresa. Els capítols inicials són impactants. De tota la llista, el llibre que més m'ha agradat.
BENVINGUDA
Fa 7 anys