Imatge de la capçalera: Jove decadent de Ramon Casas

dissabte, 28 d’agost del 2010

Més lectures d'estiu

Les vacances s'acaben i aquesta calor socarrima els circuits de la meva inspiració, així que, vist el panorama, intentaré resumir les altres lectures que encara no han tingut un espai en aquest bloc.

- Un hombre en la oscuridad de Paul Auster
És una novel·la que narra les vivències d'uns personatges, l'estructura de la qual hauria permès de convertir-la en diversos relats independents. I és que la recomposició de totes les històries en una única obra no acaba de fer el pes. Poc espai, 200 pàgines, per abastar tants temes: realitat-ficció, la solitud, la crueltat...
Deixant de banda aquest fet, és una bona obra per reflexionar sobre la condició humana.

- Viatge d'hivern de Jaume Cabré
Aquest sí que és un llibre de relats que, tot i no tenir cap relació amb l'anterior, també recull les vivències d'uns personatges turmentats per experiències ben diverses que van des de l'angoixa de l'artista incapaç de gaudir del seu art, fins la incapacitat d'un home de continuar vivint amb els record de la seva estada en un camp de concentració.

- La librería de Penelope Fitzgerald
Novel·leta que no arriba a les 200 pàgines i té un cert encant. Narra la història d'una dona que decideix crear el seu propi negoci inaugurant una llibreria en un petit poble. No ho tindrà fàcil.

- La hija de Robert Post d'Stella Gibbons
Una de les crítiques que apareix en la faixa que envolta el llibre diu: "Probablemente la novela más divertida jamás escrita" Sunday Times.
Tot i que l'afirmació em resulta una mica exagerada, no es pot negar la seva originalitat, enginy i sentit de l'humor. La senyoreta Post, en quedar-se òrfena i sense recursos, decideix d'anar a viure amb uns parents del camp, molt menys refinats que ella. La seva nova vida, lluny d'aclaparar-la , li permetrà transformar i millorar el seu entorn familiar.

- La quarta mà de John Irving
Fa força anys vaig llegir una altra novel·la de l'autor, Una dona difícil, que em va agradar molt. Aquesta, però se m'ha fet una mica feixuga a estones. Irving escriu molt bé i el seu humor el porta a descriure situacions gairebé surrealistes amb plena naturalitat. Però, les desventures d'un periodista que perd la mà exercint la seva feina en un canal de notícies sensacionalistes i el rerefons d'aquest món no em motiven tant com el patiment d'una dona que ha de continuar la seva vida després de perdre els dos fills en un accident (la dona difícil).

- Lo verdadero es un momento de lo falso de Lucía Etxebarría
Més del mateix, històries esbojarrades de personatges esbojarrats. Entretinguda però molt més fluixa que obres anteriors.

- La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano
Èxit de vendes. Dos éssers marcats per una experiència traumàtica a la seva infància van creuant les seves vides puntualment des de l'adolescència fins a l'entrada de la maduresa. Els capítols inicials són impactants. De tota la llista, el llibre que més m'ha agradat.

dimecres, 18 d’agost del 2010

Estiu negre

Si parlem de novel·la negra, la de l'estiu passat fou, sense cap gènere de dubtes, les de la trilogia Millenium de l'Stieg Larsson. Com que no m'agrada el gènere vaig començar amb el primer llibre empesa per la pressió mediàtica. Tothom en parlava i jo no podia quedar-me al marge. Ja des del primer moment vaig ser arrossegada com pel corrent d'un riu cap a les últimes pàgines del llibre i, en arribar, cap a les primeres del volum següent.

Doncs bé, aquest estiu la novel·la que us vull recomanar es titula
In the woods- El silencio del bosque, en la seva traducció al castellà- escrita per Tana French. Tres nens s'endinsen en un bosc, però només un d'ells torna a casa en estat de shock i sense recordar res. Vint anys després, en el mateix bosc, una nena apareix assassinada i el nen que va sobreviure, ara convertit en policia, es dedicarà a investigar el cas.
Amb llibres com aquest i els de l'estiu passat he hagut de caviar d'opinió i reconèixer que sí, que ja m'agrada la novel·la negra o que aquestes obres han fet que m'agradi. French manté l'enjòlit fins a l'últim moment i hom pot gaudir de l'acció i a la vegada recrear-se amb la presència d'uns personatges atractius.

El final no acaba de tancar tots els enigmes, error o premeditació?
Potser French ja està pensant en la confecció d'un segon volum. Si és així, m'hi apunto.

dilluns, 9 d’agost del 2010

"La novel·la de Dickens" de Neus Canyelles

Amb poc més de cent seixanta pàgines, Neus Canyelles escriu una novel·la senzilla i sense pretensions, com la seva protagonista, na Blanca, la qual em recorda en certs moments algunes heroïnes rodoredianes.
Blanca, per la seva situació personal, d'extrema fragilitat-dona sense parella que l'ajudi, amb una filla al seu càrrec i pocs recursos econòmics-sembla abocada al fracàs, però uns pocs amics-reals o imaginaris- i la seva creativitat li donaran força per tirar endavant.
Igual que en altres obres que m'han agradat molt- La pedra lunar, El pacient anglès,...- trobem el recurs de la novel·la dins de la novel·la. En aquest cas, Grans Esperances de Charles Dickens és la lectura que la protagonista segueix com a model per al seu itinerari personal. L'autora ha volgut donar a na Blanca un cert aire dickensià i ha afegit algun toc de realisme màgic molt ben integrat al conjunt.
Senzilla i sense pretensions, com he dit al començament, però alhora autèntica i entranyable.