Imatge de la capçalera: Jove decadent de Ramon Casas

dilluns, 28 de març del 2011

Què llegir per sant Jordi? (11)

No convé perdre el ritme en la nostra selecció de llibres, així és que sense gaires preàmbuls us deixo amb una altra recomanació de la Cristina:

El tiempo que querría de Fabio Volo

Una novela que trata de sentimientos. Los sentimientos de un hijo hacia su padre, al que siempre ha admirado pero con el que nunca ha habido una relación estrecha debido a la falta de comunicación. Y habla también de una mujer, la mujer con la que ha convivido unos años y que le acaba de abandonar. Una mujer de la que está profundamente enamorado.
Pero él es incapaz de exteriorizar sus sentimientos, tiene una gran falta de seguridad y una baja autoestima a pesar de que, desde unos orígenes muy humildes, ha logrado triunfar en el mundo laboral como "redactor creativo".
La novela hace mención también a sus dos pasiones: la lectura (cita un montón de libros y autores) y la música (desde la clásica, el jazz, la pop...)

Pero lo que más impacta de esta novela es , como he dicho, la expresión de los sentimientos: el perdón, el amor, la comprensión, con muchos de los cuales nos podemos identificar.

Fabio Volo , pseudónimo de Fabio  Bonetti, ha ejercido los más variados trabajos, destacando como disc jockey, lo que fue el inicio de una carrera como artista polifacético. Trabaja como cantante, actor, guionista, presentador de radio y televisión (ha presentado el equivalente del Caiga quien caiga en España), y trabaja para la MTV. Además de esto, se ha dedicado a escribir, con gran éxito en Italia, en especial entre el público juvenil. Nacido en 1972, en Calcinate ( provincia de Bérgamo).

divendres, 25 de març del 2011

Què llegir per sant Jordi? (10)

L'Amparo s'ha tornat a inspirar aquesta setmana i, com a professora de matemàtiques i experta en noves tecnologies, ha pensat que no només de ficció viu el lector. Aquesta és la prova:

El engaño Google

Si te encuentras en una época en la que no puedes leer novelas ni ensayos y necesitas que tu mente recapacite sobre situaciones actuales, te recomiendo la lectura de "El engaño Google", Gerald Reischl. Así también te encontrarás entre el público que vive la red desde los medios de comunicación de todo la vida, me refiero a mensajes como el lanzado en la película "La red" (historia de la creación y desarrollo de la red social Facebook).

El libro es una crítica a Google, la actual empresa monopolizadora de Internet. Google empezó siendo un buscador creado por un internauta con ganas de innovar. Sin embargo, como ocurrió con Microsoft, se ha convertido en un monopolio omnipresente en Internet. La cuestión es: ¿realmente se ha convertido en "el gran hermano" de Internet?.

Ahí lo dejo, reflexiona, recapacita, decide qué hacer en la red....

dimarts, 22 de març del 2011

Què llegir per sant Jordi? (9)

Ahir va arribar la primavera. Això no té res a veure amb el post que estic a punt de publicar, però és que són quarts de dotze de la nit i després d'un dia de treball rigorós la imaginació em comença a flaquejar. Segur que estic pagant el mal karma d'una vida anterior, lliurada a l'oci, a l'absència de llibres i al nul interès per l'escriptura. Vigileu, això s'acaba pagant a la vida posterior: llibres, llibres, més llibres...com aquest que ens recomana l'Amparo...

Maldito karma de David Safier
Libro ameno sobre las reflexiones que se hace una mujer después de morir cuando menos se lo espera. A través de sucesivas reencarnaciones intenta deshacer los males hechos durante su vida y así volver a ser humana. Lucha por todos los medios para volver a vivir como humana y aprovechar el tiempo "no vivido" en su vida anterior. Novela de fantasía, cargada de humor, ironía y reflexión. Añado un parráfo cargado de profundidad que llamó mi atención:

"En mi vida número ciento trece como hormiga, un día me dirigí a la superficie con una compañía. Por orden de la reina, teníamos que reconocer el terreno alrededor de nuestro dominio. Marchábamos bajoun calor abrasador sobre unas piedras ardientes, caldeadas por el sol, cuando, en unos segundos, el sol oscureció de un modo casi apocalíptico. Mis ojos otearon el cielo y vi la suela de una sandalia de mujer descendiendo imparable hacia nosotros. Fue como si el cielo cayera sobre nuestras cabezas. Y entonces pensé: “Una vez más tengo que morir porque un humano no presta suficiente atención a sus pasos”......"

El que deia, que ja és primavera a...

diumenge, 20 de març del 2011

Què llegir per sant Jordi? (8)

Per a un públic adolescent, aquí tenim un llibre recomanat per l'Oriol Cañisà de 1r batxillerat HS1.

Flanagan de luxe d'Andreu Martín i Jaume Riera

Personalment jo recomano el llibre d'Andreu Martín i Jaume Ribera, Flanagan de luxe.
És un llibre que relata les aventures del detectiu Flanagan i tots els seus amics. En aquest llibre de la nissaga en Flanagan s'ha d'enfrontar amb un tema de drogues. A més torna la Nines ( apareix en el llibre Tots els detectius es diuen Flanagan).
La meva valoració es molt positiva ja que té punts humorístics.

dimecres, 16 de març del 2011

Katie Melua a l'Auditori

Després de gairebé dos anys escoltant les seves cançons, sempre associades al meu bloc, m'ha semblat un compromís ineludible assistir a la cita d'aquesta nit. Katie Melua ha vingut a Barcelona a presentar el seu nou àlbum "The House", que es publicarà el proper 24 de maig. I no m'ha decebut amb aquests nous sons on assaja noves formes d'expressió, tot i que al final les cançons que més m'agraden són les melòdiques i dolces amb què va iniciar la seva carrera i es va fer famosa. Tot un plaer, sentir en directe-ja en el bis, un cop acabat el concert-les seves bicicletes rodant per Beijing.

dilluns, 14 de març del 2011

Què llegir per sant Jordi? (7)

S'ha acabat la setmana blanca i amb ella el temps lliure per divagar, elucubrar, reflexionar,...així és que us passo directament la ressenya que ha fet la Isabel Llobet sobre el llibre d'un autor menorquí, nascut a Ferreries. M'agrada de la seva proposta el fet de recomanar un autor que no té un gran suport mediàtic i del qual no hagués conegut, per altres mitjans, la seva existència:

Barba-Rossa de Joan Pons Pons

El protagonista, en Roger Genestar, viu a Menorca en un temps convuls – segle XVI- en què els pirates turcs i barbarescs saquegen ports i vaixells i amenacen totes les costes de la Mediterrània.
És caçador d’ocells  i la seva vida consisteix simplement a caçar i no ser caçat. Fins el dia en  què l’amor per una esclava l’atrapa i embruixat travessarà mars i terres per trobar-la. La recerca el duu fins a Constantinoble, el regne del temut Hayr al-Din conegut arreu com  a Barba-Rossa .
Quan, anys després d’haver marxat, torna a Menorca, serà una altra persona. Ha viatjat, ha vist i ha viscut. Ara té terres, però malgrat tot, l’amor encara l’empeny a desafiar el seu destí.
Barba-Rossa és una novel·la intensa, exòtica, i sintètica, que es pot llegir com una transcripció històrica dels temps actuals, i gaudir alhora amb un llenguatge d’un profund lirisme, que la fa encara més atraient.   

dissabte, 12 de març del 2011

Què llegir per sant Jordi? (6)

Un dia plujós com avui sembla ser molt profitós per a l'activitat blocaire. Pel que he pogut comprovar, ha pujat el volum d'entrades publicades en els diversos blocs que segueixo i també ha augmentat el nombre de lectors del meu, segons em confirmen les estadístiques. I és que...què millor que llegir i escriure davant la pluja persistent?

Doncs bé, aprofito l'avinentesa per presentar-vos la recomanació de Kalamar, abans que torni el bon temps...

Nancy Mitford
Com que estic per fer conèixer dones del món artístic,  sempre arraconades,  us recomano a Nancy Mitford (1904-1973), les novel·les de la qual són romàntiques, divertides i crítiques amb l'alta socitat anglesa i francesa. M'han agradat totes les que ha publicat Libros del Asteroide, en particular, Amor en clima frío, ben escrita i molt amena.
El seu romanticisme és realista i demostra un decidit feminisme, més fàcil de portar a terme quan una es mou en la "upper class".

divendres, 11 de març del 2011

Què llegir per sant Jordi? (5)

Avui també puc editar una nova entrada al bloc. Per una banda, la causa ha estat aquesta meravellosa setmana blanca, que desgraciadament ja s'acaba, la qual m'ha permès tenir temps lliure per a la creativitat, per preparar bé les classes, llegir més estona, ...Però és evident que el més important és la col·laboració dels meus amics amb les seves recomanacions.
La d'avui està feta pel Ricard Fusté, enamorat del cinema i autor de l'interessantíssim bloc "clàssics del cinema", el qual us recomano.


Fin de David Monteagudo
"Recomano "Fin" de David Monteagudo (el seu primer llibre, em sembla que ara ja ha tret el segon). És una trama de suspens a partir de la reunió d'una colla d'amics que fa anys que no es veuen, i les seves parelles, per passar el cap de setmana en un refugi de muntanya. Tots van a la reunió menys un d'ells, que no era el més popular de l'antiga colla; durant la nit, observen que el cel estelat llueix d'una manera insòlita; llavors, comencen a passar coses estranyes. No puc explicar res més perquè la gràcia del llibre està en la l'angoixa que genera i el misteri que plana sobre tota la narració. Des de les primeres pàgines, t'enganxa i no pots parar de llegir, necessites saber què passarà seguidament. I vas de sorpresa en sorpresa"

dijous, 10 de març del 2011

Què llegir per sant Jordi? (4)

 Després de tres llibres que pertanyen a la nostra cultura occidental, la Mireia Jover ens recomana un autor japonès que, tot i la llunyania en l'espai, parla de sentiments universals que no coneixen fronteres.

After dark d'Haruki Murakami

"Fa cosa d'un any i mig vaig llegir "After dark", d'un dels meus escriptors actuals preferits, Haruki Murakami. La novel.la pertany al vessant intimista/realista del seu autor, el qual també cultiva el gènere fantàstic i/o surrealista, al qual pertany per exemple "Kafka a la platja".
"After dark" transcorre íntegrament en una nit en una gran ciutat del Japó. Els protagonistes, un noi i una noia que passaran aquesta nit en un bar d'aquesta gran ciutat conversant, fumant i bevent cafè...
Es tracta d'una història senzilla però profundament emotiva i captivadora entre dos éssers que necessiten desesperadament ser escoltats i compresos..."

dimecres, 9 de març del 2011

Què llegir per sant Jordi? (3)

Continuem amb la nostra recerca del llibre de sant Jordi, aquell que voldríem llegir, tenir o regalar; la tria del qual no pot ser sotmesa a una simple campanya publicitària-que sempre n'hi ha-, ni a l'únic fet de la novetat.
Doncs bé, la tercera proposta ens l'ofereix la Montse Egusquiza, decoradora-i de pas aprofito per enllaçar-vos al seu magnífic bloc
Mi casa, adreçat a tots aquells interessats en el disseny d'interiors.
Aquesta és la seva ressenya:

Expiación de Ian McEwan

"La historia nos muestra una familia burguesa inglesa poco antes de la Segunda Guerra Mundial, en su casa de campo cerca de Londres.
En un ambiente monótono y tedioso, la hija mayor Cecilia y Briony, la pequeña aspirante a escritora, ven como la llegada de nuevos personajes a ese escenario va a alterar la tranquilidad del verano. Un desagradable incidente que Briony tergiversa con su gran imaginación cambiará la vida de todos ellos, sobre todo la de Robbie, el hijo de una de las sirvientas de la casa.
Es un libro estructurado en cuatro partes que contiene varias novelas en una: una historia de amor imposible, una dura narración de guerra y la novela dentro de la novela que escribe uno de los personajes.
La historia encierra un analisis sobre el sentimiento de culpa y la consecuencia de los actos; y una fuerte critica a la elitista sociedad inglesa en la época de la Segunda Guerra Mundial.
En el año 2007 fue llevada al cine en una adaptación bastante fiel dirigida por Joe Wright y protagonizada por Keira Knightley, y parece ser que está preparándose la adaptación para convertirla en una ópera."

dimarts, 8 de març del 2011

Què llegir per sant Jordi? (2)

La Cristina que és una lectora empedreïda ens envia una altra ressenya:

" La llave de Sarah de Tatiana de Rosnay

París, julio de 1942. Las autoridades arrestan a 13.000 judíos . Los nazis llegan a la casa de Sarah, una niña judía, para detener a toda su familia. Y ella, por miedo a que también se  lleven a su hermano pequeño, lo encierra con llave en un armario oculto y le promete que volverá a buscarlo y se lleva la llave pensando que va a regresar en unas horas. Los gendarmes confinan a los miles de detenidos durante cinco días en el Velódromo de Invierno, sin comida ni agua. Después envían a las familias a un campo de concentración francés, donde los separan como paso previo a su posterior traslado a Auschwitz.
 Paralelamente ( y es donde empieza el libro) en París, mayo de 2002. Julia Jarmond, una periodista norteamericana que vive en Francia, por su matrimonio con un francés, desde hace veinte años, recibe el encargo de preparar un reportaje con ocasión del sexagésimo aniversario de la redada. La reportera reconstruye el itinerario de los Starzynski y la lucha denodada de Sarah por salvar a su hermano, pero lo que  no puede imaginar es que la investigación le conduzca hasta los Tézac, la familia de su marido..."

I com que també ha vist la pel·lícula...
 
"La película gira en torno a una periodista estadounidense que investiga una redada que se produjo en París, en julio de 1942, en la que la policía francesa arrestó a multitud de familias judías en plena noche. En una de ellas, una niña de diez años, Sarah, desesperada por proteger a su hermano pequeño, lo encierra en un armario del dormitorio, su pequeño escondite secreto, y le promete volver en cuanto les liberen. Durante su investigación, Julia descubre una serie de secretos que ligan la vida de Sarah a la suya, y la llenan de preguntas que afectarán a su vida y a su matrimonio..."

Aquesta és la seva conclusió:

"Tanto el libro como la película me han encantado. Pero el libro es tierno, impactante, emociona y engancha muchísimo. Al final lloras un poquito. Pero es que a mí me encanta llorar tanto en los libros como en las películas"

Doncs, és clar que no ens les podem perdre...

dissabte, 5 de març del 2011

La càpsula del temps

Fa uns dies a la sala de professors vam veure una gran capsa a sobre de la taula que ens va cridar molt l'atenció. Aleshores, l'Àngela ens va explicar que els de segon CT1 havien projectat guardar-hi tot d'efectes personals que romandrien tancats durant trenta anys en un racó de l'escola. Divendres passat va ser el dia seleccionat i tothom es va sentir profundament emocionat. Vaig parlar amb la Gal·la Aguinaliu que és qui va engegar la idea i ella m'ha passat amablement aquest escrit seu on ho explica tot:


"Últimament estem prenent decisions importants de cara al futur: la selectivitat, la carrera, la universitat a la qual volem anar, etc.

Però ens hem aturat a pensar en el present? Hem pensat què ens agradaria recordar d’aquí a trenta anys?

Aquests són alguns propòsits que es necessiten per poder realitzar una càpsula del temps.

La idea de crear una càpsula del temps se’m va ocórrer després de veure la pel·lícula Señales del futuro, i vaig pensar que estaria bé poder fer-ne una amb la classe. El dia que ho vaig comentar, molta gent no sabia què era, així que vaig buscar a internet , i la definició de càpsula del temps que vaig trobar és la següent: un recipient hermètic on es guarden missatges i objectes del present que en un proper futur seran trobats per altres generacions.

M’agrada pensar que d’aquí un cert temps tindré l’oportunitat de veure com era jo en un passat i evocar bons moments i records que vaig tenir. També saber com era, els meus pensaments i els meus problemes.
La qüestió és fer saber a generacions futures, o a tu mateix, com es viuen certs fets en l’època actual i comparar-los amb els del futur,  ja que és molt possible que d’aquí a uns anys no es segueixi fent de la mateixa manera, perquè amb el temps els costums es van modificant.

La societat avança i nosaltres també, i tot això gràcies a les noves tecnologies, que ens faran evolucionar cap a millor.

Així doncs crec que la realització d’aquesta activitat ens ajudarà a poder pensar en el present i triar allò que per a nosaltres és important."

dimarts, 1 de març del 2011

Què llegir per sant Jordi?

Amb aquest títol vull iniciar una sèrie d'articles escrits per tots aquells que vulgueu col·laborar- amics, profes, alumnes, seguidors del bloc...- en la confecció d'un llistat de llibres per llegir aquest sant Jordi. Aquí teniu el primer, escrit per la Cristina:

"Contra el viento del norte" de Daniel Glattauer.

Es un escritor austríaco, nacido en Viena en 1960. 
La novela trata sobre dos personas, hombre y mujer, que, por un error de correo electrónico, se ponen en contacto y empiezan a escribirse e-mails.  Comienza así una amistad que irá en aumento, y cada vez con más confesiones íntimas entre los dos. Pero no se conocen personalmente. Se proponen continuamente citas que siempre se posponen. El diálogo o las conversaciones entre ellos son de una realidad apabullante. Tan pronto te partes de risa con sus mails como te emocionas. La personalidad de los dos personajes: Leo y Emmi se va descubriendo a través de sus mensajes. Y, evidentemente, se va intuyendo un amor paulatino entre ellos.
El libro es muy ágil, muy entretenido (de los mejores que he leído últimamente), divertido y tierno.
Lo recomiendo para todos aquellos que deseen estar unas horas evadiéndose de los problemas cotidianos, pasar un rato buenísimo y disfrutar de una lectura, que no es para Premio Nobel, pero con la que pasas unos momentos de auténtico placer.