Imatge de la capçalera: Jove decadent de Ramon Casas

dimecres, 28 de juliol del 2010

La creativitat al poder

A vegades no saps si el convenciment cap a una idea et porta a llegir insistentment sobre ella per refermar-la o si passa justament el contrari, de tant llegir determinades afirmacions al final acabes creient-les fermament.


El cas és que des d’un temps ençà rebo el mateix missatge des de fonts ben diverses: “cal canviar la manera d’educar, perquè en ple s.XXI encara persisteixen els mètodes del s.XIX, passivitat i memorització.

A La Vanguardia d’ahir, 27 de juliol, a “La Contra”, entrevistaven un tal Richard Florida, gurú de les tendències demogràfiques i d’innovació tecnològica. Transcric, després de traduir-la, la part que em va interessar més:



“Què és per a vostè mirar el futur?

Refer radicalment els sistemes d’educació. En lloc de tenir escoles que funcionen com una fàbrica, que aixafen la creativitat, hauríem de donar als nens tot el que necessiten per desenvolupar els seus talents.



La creativitat és el nou motor del creixement econòmic.



Els països que no continuïn augmentant el seu potencial creatiu, donant suport a la creativitat i aplicant polítiques que atreguin més persones al sector creatiu, en lloc d’infrautilitzar-les, es quedaran enrere.”



Fa una o dues setmanes , mirant per la tele el programa “Españoles en el mundo”, una mare que vivia a Nova York explicava que l’educació a Estats Units era diferent, molt més pràctica, no tan memorística.

I, per donar un altre exemple més que significatiu, abans de vacances, un dels blocs als quals estic subscrita, “El Caparazón”, em va donar a conèixer Ken Robinson i una de les seves conferències: “schools kill creativity” (imprescindible escoltar-la) que gira a l’entorn d’aquest tema. És necessari donar un gir creatiu al nostre sistema educatiu, aquesta és la conclusió a què hom arriba després del desplegament d'enginy i sentit de l'humor amb què aquest expert afronta el problema.

I ara arriba el moment d’acabar aquest post, fent memòria d’un entranyable programa televisiu que afortunadament ja no fan i que vaig tenir el gust de mirar un cop: “¿Sabes más que un niño de primaria?”. Una de les preguntes que recordo era: “¿Qué es el género epiceno?”. Aspecte absolutament fonamental per a l’educació d’un nen d’onze anys! Em vaig dir a mi mateixa: “Però, quines “gilipolleces”-no trobo paraula més adient en català- ensenyen a aquests nens?”. Posteriorment em vaig tranquil•litzar, això només és un programa de la tele, res a veure amb la realitat...

diumenge, 25 de juliol del 2010

Olive Kitteridge

Olive Kitteridge ha estat guardonada amb el Premi Llibreter 2010 en la categoria d'altres llengües que concedeix el Gremi de Llibreters de Catalunya. L'objectiu del premi és subratllar la qualitat d'una obra ja publicada i afavorir-ne la difusió.

Olive Kitteridge és una novel·la coral, estructurada en capítols que es poden llegir independentment i que estan enllaçats pel personatge central de l'Olive, la qual apareix al llarg de tota l'obra. L'autora narra els esdeveniments quotidians de la vida d'uns éssers,  majoritàriament femenins, i  aprofundeix en la seva psicologia; uns éssers que han de sobreviure a la soledat i a la incomunicació i sobreposar-se a l'adversitat del destí.

Amb un cert humor càustic i sense cap concessió a la sensibleria, tot i així,  la novel·la et toca la fibra sensible per la seva humanitat.

dissabte, 3 de juliol del 2010

New latin-new greek-new generation

La professora de llengües clàssiques, Felisa Lobato, us adreça aquest interessant escrit:

Al final de l’estiu els nostres alumnes,que van cursar la matèria de llatí a 4t de l’ESO,ompliran les aules de batxillerat,per primera vegada.


Quan vaig encetar el nou camí de les llengües clàssiques,se’m va plantejar un dubte. Què podia fer per apropar aquest món al nostre? És evident que havia de fer un canvi. Poc després vaig entendre que el punt d’inflexió vindria donat pel suport.Contemplem altres opcions,triem altres direccions.Mantenim la tradició(quin professor de clàssiques no respecta la tradició?) i afegim noves eines:això que en docència es diu noves tecnologies.Cal dir que vaig trobar la porta mig oberta;al departament ja havien començat a treballar en aquest sentit i fora de l’escola els meus col•legues ja havien creat blocs amb els seus alumnes.Vaig pensar,per què no? Provem-ho.

La il•lusió va fer moure el projecte. Tot i que el capità del vaixell,Ulisses, ha de vetllar per la tripulació i governar la nau,els mariners,els nautes, han de possibilitar-ne la navegació.Tot respectant, l’ètim d’origen grec cibernauta,van començar a fer feina.El resultat va ser excel•lent.S’hi van embarcar ,van aprendre a ser més autònoms i sense adonar-se’n uns van ajudar a gestionar la matèria,aportant informació trobada en altres fonts que no són ni el llibre ni el professor i,d’altres que tenien més coneixements del món informàtic,van ajudar els companys amb dificultats.Fantàstic!

Actualment saben que si tenen mal de cap i van al metge han de demanar un antiàlgic per a la cefalea.Van descobrir que a prop de casa hi ha un teatre,el TNC,que presenta l’estructura d’un temple romà.Mentre passejaven van veure que en un carrer de l’Eixample havia columnes semblants a les gregues.Coneixen els mites amagats darrera de la taula periòdica i van decidir explicar a la família que el forn de casa,on fan els rostits,és anomenat pirolític perquè crema el greix. Amb l’exemple , recolzen la sentència pronunciada per Luigi Miraglia,força motriu de latinitas viva,a les darreres jornades de clàssiques :lingua latina mortalis non est,sed immortalis.

Si em pogués permetre la llicència els diria:no abandoneu el vaixell,uns trobareu, potser, altres capitans que vetllaran per vosaltres i d’altres sereu conduïts pel mateix Ulisses , continueu,els límits els poseu vosaltres.

New latin-new greek.Magistra nova sum.