Imatge de la capçalera: Jove decadent de Ramon Casas

dimarts, 25 d’agost de 2009

Millennium


Al cap d'un any de la publicació del primer llibre, després de la pressió mediàtica, dels comentaris favorables d'amics i coneguts i de veure la pel·lícula, he vençut la meva reticència - perquè no m'agraden els best-sellers en general, ni el gènere policíac en particular - m'he llegit, aquests últims quinze dies, els dos primers volums de la trilogia i no m'he penedit en absolut.

Els meus ulls han anat del passeig al galop per les seves pàgines en l'intent de descobrir l'entrellat de cada història. M'he enganxat des del primer moment gràcies sobretot al personatge de la Lisbeth Salander que és el seu gran encert: l'heroïna solitària - aparentment feble per ser dona i per les seves circumstàncies personals - que s'enfronta al món i desafia les seves lleis. Un món de bons i dolents, molt, molt dolents, que s'apropa més al dels westerns americans-amb les seves ciutats sense lleis- o al Chicago del crim organitzat que a la visió idíl·lica i pacífica que sempre he tingut de Suècia.

Contràriament, a Millennium descobrim un món d'empresaris, policies, periodistes, jutges i metges corruptes, en què impera la llei del més fort i on la justícia no es troba en les institucions. Així que ja de petita la Salander aprèn a sortir-se'n tota sola, mentre nosaltres presenciem, amb el cor en un puny, escenes trepidants i d'extrema violència-una de les quals amb reminiscències de Kill Bill-que freguen molts cops l'inversemblant. Però no importa, necessito fer-me amb el tercer volum i completar la història.

¿ Serà un condiment que potencia el gust per la lectura el fet de saber que no hi haurà cap més llibre, perquè desgraciàdament l'Stieg Larsson és mort? En la breu sinopsi sobre la vida de l'autor que m'ofereix el llibre, s'explica que "va morir sobtadament el 2004 (amb 50 anys) a causa d'una crisi cardíaca, pocs mesos després d'haver lliurat a la seva editora els tres volums...".
Em resisteixo a acceptar la fi de la intriga. ¿No us sembla molt estranya aquesta mort? ¿Serà que l'escriptor estava treballant en una obra altament comprometedora per algú que no va voler que sortís a la llum? ¿Qui és aquest algú que es va inspirar en el llibre per posar fi al seu problema i on va amagar el manuscrit de l'obra inèdita? Preguntes sense respondre.

diumenge, 16 d’agost de 2009

LibraryThing


A partir d'ara pots modernitzar el teu fitxer de lectures, substituint l'antic o combinant-lo amb aquesta nova eina d'Internet: http://cat.librarything.com/
Com a tot arreu només cal que et registris i a continuació has d'afegir els llibres que estàs llegint. Pots realitzar la teva cerca en catàlegs, botigues o biblioteques virtuals, però també hi ha l'opció de fer manualment la fitxa del llibre.
Library thing té moltes possibilitats -algunes de les quals segurament encara no he descobert- com la de crear grups amb visibilitat pública o privada, mantenir converses amb la gent del teu grup, seguir els moviments d'un grup al qual no pertanys; a més de donar informació sobre els llibres més destacats, les persones que comparteixen les teves lectures, la possibilitat d'afegir un widget al teu bloc, etc.
Quin és l'inconvenient? Doncs que bàsicament és una plataforma anglosaxona, per tant, tot i que la teva pàgina la pots personalitzar en català, la informació sobre llibres és en anglès. Ara bé, com més serem, més riurem, així que val la pena que tots plegats intentem equilibrar la balança amb la nostra llengua minoritària, o si ho prefereixes prova-ho en castellà, l'important és llegir i compartir. I com que aquest bloc està dedicat a l'educació penso que val la pena fer l'experiment amb els nostres alumnes.

dimecres, 12 d’agost de 2009

COSES QUE FER AMB GOOGLE EN EDUCACIÓ (I)- IGoogle


Cuentan de un sabio que un día
Tan pobre y mísero estaba
Que sólo se sustentaba
De las hierbas que cogía
¿Habrá otro ? - entre sí decía-
Más pobre y triste que yo?
Y cuando el rostro volvió
Halló la respuesta viendo
Que otro sabio iba cogiendo
Las hierbas que él arrojó


Aquest poema de Calderón de la Barca m'ha fet pensar que dins d'aquest món- el de les noves tecnologies, en general, aplicades a l'educació- tots podem ser una mica com aquest savi. Amb els nostres limitats coneixements podem obrir camins a aquells que encara no s'hi han endinsat i els que van davant nostre ens poden donar un cop de mà. Amb aquesta idea escric aquest article i tots els que vindran després, per ajudar i rebre consells alhora.

Capítol I "Igoogle"

El cercador Google ens ofereix una opció que és "IGoogle" la qual et proposa crear una pàgina personalitzada. Som-hi, a clicar i veure què passa!
Primer de tot cal registrar-se amb un nom d'usuari, una adreça de correu electrònic- que pot ser qualsevol- i una contrasenya. Gràcies a la contrasenya es pot accedir a aquesta pàgina des de tots el ordinadors que tingueu a mà i trobar-vos com si estiguéssiu a casa amb el propi.

Ja la tinc, ara què faig? Doncs la puc "tunejar" posant una imatge de capçalera que m'agradi, n'hi ha tantes que no acabaria de passar pàgines, per tant, escric una paraula en el terme "cercar" per acostar-me al que vull (flors, animals, paisatges...) Algú sap si puc posar una capçalera creada per mi mateixa?

El segon pas, i el realment important, és el contingut. Aquesta pàgina serà el portal de tot allò a què jo vull tenir accés d'una manera immediata, i per a més facilitats se'm permet crear més d'una pàgina i donar-li un nom a cadascuna per classificar la informació: enllaços a llocs d'interès com Flickr o youtube, accés directe als vostres blocs, innombrables gadgets ( diaris, diccionaris, ...), etc.

Però sobretot, si sols no us en sortiu, no ho deixeu córrer, demaneu ajut a algú que tingueu a prop i tot serà més fàcil.