Imatge de la capçalera: Jove decadent de Ramon Casas

dissabte, 9 d’abril de 2011

Què llegir per sant Jordi? (14)

La Cèlia Arcarons de 1r batxillerat científic ha escrit diversos comentaris per afegir-los a aquest bloc i m'ha sorprès tant la qualitat com la quantitat. Cada cop tinc més clar que els nostres alumnes ens són desconeguts entre les quatre parets d'una classe o a través de les línies d'un examen. Cal doncs trencar aquestes barreres...cal anar més enllà d'uniformats temaris...

Selecciono d'entre totes les ressenyes aquestes dues de ciència-ficció. N'hi haurà més.

Un Món feliç d’Aldous Huxley

La novel·la  descriu un món en què finalment s'han complert els pitjors pronòstics: triomfen els déus del consum i la comoditat, i l'orbe s'organitza en deu zones en aparença segures i estables. No obstant això, aquest món ha sacrificat valors humans essencials, i els seus habitants són procreats in vitro a imatge i semblança d'una cadena de muntatge ...

En un Estat únic on tot està ordenat, no queda marge per a la llibertat i els lligams emocionals, aspectes que per a l'autor són el més necessari per a la felicitat. Les prioritats d'aquesta societat falsament utòpica passen per l'hedonisme superficial, el consum i la productivitat, oblidant els valors humanistes.
Apareixen referències a esdeveniments i personatges històrics reals, com els líders del marxisme, Henry Ford o institucions britàniques. Critica la industrialització excessiva i el paper arrogant de l'Estat que es creu capaç de decidir pels ciutadans.

Una icona de la literatura del segle XX, per ser llegit en el segle XXI. Escrit amb mordent ironia, i alhora de lectura molt fresca. El més sorprenent del llibre és que es torna més realista cada dia que passa.


El juego de Ender de Orson Scott Card

La Tierra se ve amenazada por los insectores, una raza extraterrestre completamente ajena a los humanos, a los que pretende destruir. Para vencer a los insectores es necesario un nuevo tipo de genio militar, y por ello se ha permitido el nacimiento de Ender, quien en cierta forma constituye una anomalía viviente: es el tercer hijo de una pareja en un mundo que ha limitado estrictamente a dos el número de descendientes. El niño Ender deberá aprender todo lo relativo a la guerra en los videojuegos y en los peligrosos ensayos de batallas que realiza con sus compañeros.
A la habilidad en el tratamiento de las emociones, ya característica de Orson Scott Card, se une en este libro el interés por el empleo de las simulaciones de ordenador  y juegos de fantasía en la formación militar,estratégica y psicológica del protagonista.

1 comentari:

  1. He tenido en cuenta la sugerencia de Cèlia y me he leído "El Juego de Ender". He disfrutado con la lectura y me ha fascinado descubrir cómo , en una historia de ciencia ficción escrita en los años 70-80, se habla de consolas, juegos virtuales, redes sociales, realidad virtual....
    Si en la narrativa de aventuras se considera a Julio Verne un autor que fue capaz de describir objetos del futuro, en la narrativa de ciencia-ficción Orson Scott Card es el rey.

    ResponElimina