Imatge de la capçalera: Jove decadent de Ramon Casas

dimecres, 18 de maig del 2011

El Misantrop

La Júlia Baquero de 1rHS1 va anar fa uns dies al TNC per veure la representació d'aquesta obra de Molière i ara ens ofereix una magnífica crítica que animarà a més d'un a atansar-se al teatre.

El Misantrop de Molière

El Teatre Nacional de Catalunya ens obre les portes un cop més per gaudir de la literatura i del teatre. Aquest cop en desplegar-se les cortines del teló, ens introduïm dins d’ una de les grans obres de Molière, El Misantrop.
El Misantrop es considera una obra brillant i perfecta. A través de l’ essència i el caràcter del protagonista, ens fa reflexionar sobre si sempre és possible dir la veritat, en una societat on l’ hipocresia i la mediocritat regnen.
El ventall de personatges que estan presents al llarg de l’ obra formen part dels arquetips socials. Així trobem una crítica, sàvia i a la vegada intel·ligent i àcida sobre el tema de l’ opinió que ens tenim els uns i els altres.
Molière ens exposa a l’ abisme i el dilema: Fins on és lícit i moral dir el que hom pensa, i dir-ho sense adornaments ni pors?
En una posta en escena, on conviuen diferents estils, tant a nivell escenogràfic, com literaris, El Misantrop combina la comèdia amb el drama, dels seus presents.
L’ aposta del TNC, en l’ obra és un repartiment d’ actors de primera fila de l’ escena catalana. La posada en escena juga amb la senzillesa i la innovació. Conserva el classicisme del text de Molière amb el vestuari d’ època d’ alguns personatges. L’ambientació juga amb trets actuals, aplicats en els canvis d’escena i trets pròpiament del segle XVIII. Aquesta intenció és per fer arribar al públic  la vigència i l’ actualitat de l’ obra.
Després de presenciar El Misantrop, l’ espectador és conscient, de com els grans clàssics encara perduren vius, dins el nostre dia a dia, la nostra societat.
És una obra que recomano als grans amants del teatre per totes les interpretacions, que ofereix el TNC, com pel meravellós text de Molière.
Per acabar m’ agradaria destacar la gran interpretació d’ en Jordi Boixaderes, introduint-se en el paper del protagonista, tot intentant transmetre a través dels gestos, la mirada i la veu, la importància o no de la veritat del personatge.
 
Imatge que mostra la solitud del personatge, davant la defensa de la seva veritat,
no acceptada sovint, per no dir sempre, pels altres.

1 comentari:

  1. Coincideixo en el comentari de la Júlia.L'obra és excel·lent,com la participació dels alumnes humanístics d'enguany.S'engresquen en tot el que és interessant.

    ResponElimina