Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara

En el més pur estil de novel·la decimonònica, Sílvia Alcàntara basteix un quadre costumista sobre la vida en una Colònia tèxtil en l'època de la postguerra. Justament, aquest aire costumista és el que fa que algunes pàgines del començament siguin difícils de pair per a un lector actual, però, superat aquest entrebanc inicial, la lectura es converteix en una activitat apassionant.
El joc de paraules del títol ja dóna molt de si. En comptes d'"olor de Colònia" hom podria dir "pudor de Colònia" en el sentit literal del terme ja que se'ns descriuen els efluvis desagradables que emana l'activitat industrial. Però "l'olor" o "la pudor" va més enllà i es fa palesa en la descripció d'un ambient asfixiant  causat per les condicions de vida dels obrers i per la situació històrica del moment- que mai s'explicita però s'endevina.
Contra tot pronòstic aquesta obra s'ha convertit en un èxit de vendes, creada per una escriptora novella que publica la seva primera novel·la a una edat poc habitual- més de seixanta- i que ja n'està preparant la següent. Segur que un altre èxit, perquè l'autora ha sabut recrear una ficció en què s'han vist reflectides tota una generació de dones.