Imatge de la capçalera: Jove decadent de Ramon Casas

dissabte, 2 d’octubre de 2010

Buried

Un tràiler aquest estiu al cinema i el rètol, d'efecte hipnòtic penjat al metro, eren els punts de referència que tenia sobre la pel·lícula. ¿ 95 minuts en un seient contemplant un home enterrat viu? Ni parlar-ne. Però al final em van convèncer per anar-hi i he de dir, en primer lloc, que és impossible construir millor una història i portar-la a la pantalla amb tan pocs recursos i tan bons resultats. Són 95 minuts de veure un home en els pocs metres quadrats d'un taüt de fusta, amb l'escassa i intermitent llum d'uns quants artefactes i l'única possibilitat de comunicació d'un mòbil. Són 95 minuts nostres i alhora els mateixos de l'home que tenim al davant, amb qui estem compartint l'angoixa, frustració, por, esperança i molts sentiments més.
La pel·lícula té moltes lectures que van des del simple relat de por, fins a la incomunicació humana malgrat la sofisticació tecnològica, la constatació de com són d'insignificants els homes corrents davant dels grans poders polítics i econòmics, el rerefons de la guerra d'Iraq,...
No és pel·lícula per passar l'estona, ja en sortir del cinema comences a reflexionar...

2 comentaris:

  1. uff quina claustrofòbia només mirant el cartell, igual m'animo demà (amb un vàlium?), m'interessa molt això que expliques de la incomunicació malgrat la tecnologia.

    ResponElimina
  2. Lola:

    L'he vista aquesta tarda i ja tinc a punt el post, que prometo haver fet sense llegir abans el teu per no copiar.

    Totalment d'acord amb les teves observacions; l'escena de la conversa amb el cap de recursos humans de l'empresa deu ser de les més cruels que s'han sentit (que no vist) en un cinema en anys.

    A "Dirigido por" hi ha una entrevista amb el director que demostra que és molt hàbil o molt intel·ligent o, segurament, les dues coses alhora: tens el dubte de si la va fer així perquè no tenia més calés (aclareixo que és un director espanyol que només ha fet un altre film que va fracassar a taquilla, i aquesta la van filmar en un magatzem de Cornellà en només disset dies de rodatge) o realment era la seva idea, però no li falta raó quan afirma que, si haguessin filmat l'exterior (el típic muntatge en paral·lel amb els rescatadors mirant de localitzar el personatge), per alleugerir el film i evitar una probable punxada a la taquilla, els hauria sortit un episodi de "24" o, amb més pressupost, un film de Tony Scott amb Denzel Washington fent de rescatador.

    ResponElimina