Què llegir aquest estiu?

La Júlia López de 1rCT1 volia fer-nos aquesta recomanació per Sant Jordi i se'n va oblidar, però com que pensa que el llibre paga molt la pena ha decidit enviar-me-la encara que una mica tard.

Las cosas que no nos dijimos   Marc Levy

Aquest autor també ha escrit novel·les com: "El primer dia", i la seva segona part: "La primera noche". Són llibres també força entretinguts.

Las cosas que no nos dijimos tracta sobre una noia, Julia, que viu a New York, i és la creadora d'un dibuix animat molt famós de la televisió. La història comença quan just el dia que s'ha de casar mor el seu pare...
Ella no havia tingut mai una relació amb el seu pare, ja que aquest, sempre estava de negocis, fora de casa...
Quan arriba a casa, es troba un paquet. En el paquet hi és un robot del seu pare. Ell li explica que era un negoci en què estava invertint.. consistia en que un cop mort, s'enviava un robot a la família durant 6 dies.
El pare l'aconsegueix convèncer perquè no el desconnect, i passi amb ell 6 dies...
Durant aquests 6 dies, la Julia viatjarà per Canadà, Europa, i retornarà a reviure records del seu primer amor, recordarà tot allò que va passar amb la caiguda del mur de Berlín, i intentarà recuperar tot allò que va perdre.


El final: (això no cal que es posi al bloc, perquè li treu la gràcia) El final consisteix en un estratagema del pare ( que es fa passar per robot, i en realitat no ho és) per aconseguir que la seva filla es replantegi el seu futur matrimoni i d'alguna manera demanar-li perdó, per impedir tot allò que volia en un passat. El pare indirectament ajuda la Julia perquè recordi el seu primer amor, en Tomas, un jove alemany, i el busqui i lluiti per ell. El pare se sent culpable, perquè va fer que aquest amor es trenqués.

És un llibre, que personalment, és força interessant, ja que es veu com d'alguna manera, el pare manipula, amb bones intencions, la seva filla. La història d'amor entre el Tomas i la Julia és plena d'emocions, de suspens, d'intriga...
Espero que us agradi!

Què llegir aquest estiu?(3)

Al bloc de literatura castellana he publicat un article sobre un dels llibres que els alumnes tenen com a lectura opcional per si volen pujar la nota d'aquesta avaluació. L'Álex Gutiérrez, de 1rCT1, és qui ens fa la ressenya que també vull afegir aquí per a aquells que decidiu ajornar la lectura per a l'estiu.

El embrujo de Shanghai de Juan Marsé

De la mano de Dani, un joven vecino de un barrio barcelonés, se nos introduce un fiel retrato de la Barcelona en plena postguerra. El estilo que usa es sencillo, directo y coloquial. Se introducen personajes, lugares y situaciones de barrio muy cercanas.

De golpe y de repente nos sumergimos en una historia intercalada a la trama monótona y cotidiana: la trepidante y misteriosa historia de “el Kim”, un maqui republicano, que en la clandestinidad huye al lejano oriente donde protagoniza mil y una aventuras.

Ambas historias se desenvuelven dando resultado a un inesperado e interesante final.

Personalmente, lo he encontrado muy interesante y me ha sorprendido gratamente.

También he de mencionar que el director Fernando Trueba ha hecho una película de la novela. Aunque en mi opinión, como suele ocurrir, la novela me ha gustado mucho más que la película sigue siendo una más que interesante propuesta para visualizar los escenarios y la peculiar caracterización de los personajes.

Este es el libro optativo de este trimestre para los alumnos de 1r batx. Para los que no les apasione la lectura les diría que no se lo piensen dos veces, és un libro sencillo, interesante y rápido de leer. Además sin olvidar que es una oportunidad irrechazable para subir considerablemente la nota de castellano este trimestre. ¡ A que esperáis!

Álex

Què llegir aquest estiu?(2)

L'Oriol Cañisá de 1r batxillerat HS1 ens torna a recomanar un llibre de literatura juvenil. Esperem que aquest us agradi tant com l'anterior.

Les guerres d'en Jordi de J. Sierra i Fabra

Jo voldria recomanar el llibre de Jordi Sierra i Fabra, Les guerres d'en Jordi.
El pare d'en Jordi és capità de l'exèrcit espanyol i ha de marxar en missió humanitària. En Jordi té onze anys i no entèn el perquè de la marxa del seu pare així que li demana consell al seu avi patern. L'avi va ser del moviment hippie i es mostra en contra de tot el que siguin conflictes bèl·lics. A més també és mestre d'història i en Jordi li demana si li pot explicar la història de les guerres a Espanya.
El llibre és un repàs des de l'època dels Reis Catòlics fins a l'actualitat.

És un llibre recomanat per als qui els agradi la història.

Què llegir aquest estiu?

Sant Jordi ha passat, però no les ganes de llegir, així és que he decidit iniciar una altra tongada de posts dedicats a la lectura. Aquesta vegada la recomanació és de la Montse Lladó, directora de l'escola Castell d'Òdena, que ens presenta un autor fins ara desconegut per mi: en Josep Pedrals. Escolteu-lo en viu i en directe amb el video que m'ha passat, paga la pena, i després decidiu si voleu llegir algun dels seus llibres.

Què llegir per sant Jordi? (18) (amb retard)

Les vacances serveixen per desconnectar, però a vegades la desconnexió pren tots els sentits com a paraula polisèmica que és. Amb això vull dir que aquest post hauria d'haver sortit ahir, diada de sant Jordi, però em va ser impossible connectar-me enlloc: ni amb el wifi dels veïns, ni a l'hotel del costat, cap biblioteca a prop... Però, no més preàmbuls i després  d'aquesta disculpa us passo la meva recomanació:

I finalment sant Jordi ha arribat. En primer lloc vull donar-vos les gràcies a tots els qui heu participat en les recomanacions i ,en segon lloc, us ofereixo la meva pròpia recomanació. Sóc breu perquè vull gaudir d’aquestes minivacances en tots els sentits: feina, correccions, blocs…

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez

Aquest és el llibre que he demanat com a regal per sant Jordi i el que he recomanat als meus alumnes de literatura universal. No és el primer cop que el llegeixo i, possiblement,espero que tampoc no serà l’últim. No explicaré l’argument, no faré una crítica literària, tan sols us copiaré un parell de fragments:

“Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo.” (inici èpic i memorable del llibre)

“Apártense vacas que la vida es corta” (frase que els companys d’Aureliano Segundo escriuen a la cinta de la corona de flors que posen sobre el seu taüt)

I per últim, us animo a llegir aquest llibre inigualable, un dels millors que s’han escrit.

Què llegir per sant Jordi? (17)

Entre les nostres recomanacions encara no n'hi havia cap de poesia, així doncs, aquesta és la primera. En Jordi Llobet, bibliotecari, afegeix al seu comentari un dels poemes de l'autora perquè serveixi com a petit tast.

Teranyines d'Anna Montero

Hi ha imatges que t’atrapen en un instant. Potser és el moment que vius, potser cercaves aquelles paraules sense saber-ho. Tot llegint, t’atures i el temps s’atura, queda suspès, perds la mirada i t’escoltes. Això em va passar, mentre recorria els versos de l’Anna Montero, poeta, traductora i professora de francès d’ensenyament secundari. L’any passat va publicar el llibre de poemes Teranyines amb el qual va guanyar el XLVIII Premi de Poesia Ausiàs Marc de Gandia i que li ha valgut el Premi de la Critica d’aquest any 2011. Us deixo amb un dels seus poemes:

Frontera

somies un instant suspès en la llum

d’un capvespre interminable.

somies la frontera d’un estiu

sense naufragis ni ports.

somies una llum que no fereix, un riu

que no s’esgota, una avinguda sota un cel

sempre inèdit. i totes les hores d’un temps

que recuperes amb la cadència lenta

del teu passar a la vora de l’aigua.

Què llegir per sant Jordi? (16)

Si l'altre dia la Cèlia ens recomanava uns llibres de ciència-ficció, ara li toca el torn a la narrativa de por i ens ofereix el comentari d'aquests dos llibres:

Camilla de Joseph S. Le Fanu

Joseph Sheridan Le Fanu publicó Carmilla ,en 1872, un año antes de su muerte, como un cuento breve en una colección titulada In A Glass Darkly. Si bien no es la primera historia de vampiros que se escribió, el personaje de la vampiresa Carmilla influyó, sin duda, en la delineación del Drácula de Bram Stoker. La historia tiene lugar en Styria donde Laura, la joven narradora, vive en un vetusto castillo con su anciano padre y unos pocos sirvientes. 
Carmilla ,aparece por primera vez en escena cuando Laura cuenta con tan sólo seis años. Tras dormirse en los brazos de Carmilla, se despierta sobresaltada al sentir dos agujas clavándosele en el pecho.

Carmilla es una figura fundamental en la historia de la literatura vampírica. Sus rasgos humanos, su ansia de almas gemelas, aparecen enfrentados con la cruel naturaleza de una No Muerta. De la mano de Laura, conoceremos la sangrienta historia de la familia Karnstein. Crucifijos, fotofobia, ajos, estacas... A pesar de su brevedad, en este relato se establecen ya muchos de los tópicos que se encontrarán en novelas posteriores, como Drácula. Imprescindible para los amantes del tema.

 El vampiro de John Polidori

El relato trata de exponer la fuerza del mito que hace que la gente común no crea en los vampiros, de ahí que el protagonista, Lord Ruthven, se aproveche de esta situación para cometer sus actos sanguinarios. Otra de las armas de Ruthven es su gran capacidad de seducción y su efectividad como lo que es, un vampiro, que destaca en el cruel final de este relato con el que Polidori transformó el personaje de vampiro del folclore en una personalidad aristocrática, causando gran impacto en la sociedad de la época.

Què llegir per sant Jordi? (15)

De la mà de la Felisa- a qui ja coneixem perquè ha participat diverses vegades en aquest bloc amb les seves valuoses contribucions- tenim una altra ressenya sobre un llibre juvenil, de temàtica històrica.

La bola de fuego de John Christopher

El  comentari anterior del Juan Manuel Martínez, m’ha fet recordar que existeix un llibre  que recull totes les expectatives per als amants de la novel·la històrica , d’aventures  i si voleu de ciencia ficció.En aquest cas, ve classificat en l’apartat de literatura juvenil;però des del meu punt de vista és prou interessant per a qualsevol edat.El títol és  la bola de fuego  i el seu autor és John Christopher,ed.Alfaguara.

La força motriu de l’acció són uns nois que troben un “element” al bosc que els portarà  a un altre món paral·lel ,on viuen com si fossin a l’antiga Roma.Tot i que presenta les característiques d’aquella època,no és ben bé el món que coneixem,perquè històricament ha evolucionat de manera diferent.

No voldria ser enigmàtica,el que és cert és que no es pot explicar massa,sense desvetllar els misteris de l’argument.

Els que heu estudiat la manera de viure del romans, o els que ho vau fer fa temps ,envejareu els personatges,ja que, qui de nosaltres no ha envejat la bona vida dels romans? Qui de nosaltres no voldria fer un viatge en el temps a èpoques passades?

Què llegir per sant Jordi? (14)

La Cèlia Arcarons de 1r batxillerat científic ha escrit diversos comentaris per afegir-los a aquest bloc i m'ha sorprès tant la qualitat com la quantitat. Cada cop tinc més clar que els nostres alumnes ens són desconeguts entre les quatre parets d'una classe o a través de les línies d'un examen. Cal doncs trencar aquestes barreres...cal anar més enllà d'uniformats temaris...

Selecciono d'entre totes les ressenyes aquestes dues de ciència-ficció. N'hi haurà més.

Un Món feliç d’Aldous Huxley

La novel·la  descriu un món en què finalment s'han complert els pitjors pronòstics: triomfen els déus del consum i la comoditat, i l'orbe s'organitza en deu zones en aparença segures i estables. No obstant això, aquest món ha sacrificat valors humans essencials, i els seus habitants són procreats in vitro a imatge i semblança d'una cadena de muntatge ...

En un Estat únic on tot està ordenat, no queda marge per a la llibertat i els lligams emocionals, aspectes que per a l'autor són el més necessari per a la felicitat. Les prioritats d'aquesta societat falsament utòpica passen per l'hedonisme superficial, el consum i la productivitat, oblidant els valors humanistes.

Apareixen referències a esdeveniments i personatges històrics reals, com els líders del marxisme, Henry Ford o institucions britàniques. Critica la industrialització excessiva i el paper arrogant de l'Estat que es creu capaç de decidir pels ciutadans.

Una icona de la literatura del segle XX, per ser llegit en el segle XXI. Escrit amb mordent ironia, i alhora de lectura molt fresca. El més sorprenent del llibre és que es torna més realista cada dia que passa.

El juego de Ender de Orson Scott Card

La Tierra se ve amenazada por los insectores, una raza extraterrestre completamente ajena a los humanos, a los que pretende destruir. Para vencer a los insectores es necesario un nuevo tipo de genio militar, y por ello se ha permitido el nacimiento de Ender, quien en cierta forma constituye una anomalía viviente: es el tercer hijo de una pareja en un mundo que ha limitado estrictamente a dos el número de descendientes. El niño Ender deberá aprender todo lo relativo a la guerra en los videojuegos y en los peligrosos ensayos de batallas que realiza con sus compañeros.

A la habilidad en el tratamiento de las emociones, ya característica de Orson Scott Card, se une en este libro el interés por el empleo de las simulaciones de ordenador  y juegos de fantasía en la formación militar,estratégica y psicológica del protagonista.