Què llegir per sant Jordi? (18) (amb retard)

Les vacances serveixen per desconnectar, però a vegades la desconnexió pren tots els sentits com a paraula polisèmica que és. Amb això vull dir que aquest post hauria d'haver sortit ahir, diada de sant Jordi, però em va ser impossible connectar-me enlloc: ni amb el wifi dels veïns, ni a l'hotel del costat, cap biblioteca a prop... Però, no més preàmbuls i després  d'aquesta disculpa us passo la meva recomanació:

I finalment sant Jordi ha arribat. En primer lloc vull donar-vos les gràcies a tots els qui heu participat en les recomanacions i ,en segon lloc, us ofereixo la meva pròpia recomanació. Sóc breu perquè vull gaudir d’aquestes minivacances en tots els sentits: feina, correccions, blocs…

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez

Aquest és el llibre que he demanat com a regal per sant Jordi i el que he recomanat als meus alumnes de literatura universal. No és el primer cop que el llegeixo i, possiblement,espero que tampoc no serà l’últim. No explicaré l’argument, no faré una crítica literària, tan sols us copiaré un parell de fragments:

“Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo.” (inici èpic i memorable del llibre)

“Apártense vacas que la vida es corta” (frase que els companys d’Aureliano Segundo escriuen a la cinta de la corona de flors que posen sobre el seu taüt)

I per últim, us animo a llegir aquest llibre inigualable, un dels millors que s’han escrit.