Ana María Matute. Premi Cervantes 2010.

Enhorabona!

Aniversaris del 2010(2): 25 anys de la mort de Salvador Espriu

Un dia com avui, fa vint-i-cinc anys, va morir Salvador Espriu, escriptor que conreà poesia, narrativa i teatre. Tota la seva obra, però, rep unitat pel fet que al darrera hi ha una personal filosofia del món: l'establiment d'uns mites, la creença de la supremacia de la raó per damunt de tot i una visió desolada del món.
Espriu va viure en una època difícil, guerra civil i dictadura franquista, en què els somnis de redreçament del país s'enfonsaren. La seva ha estat designada com a "generació escapçada" i ell, com altres escriptors del moment, van renunciar a qualsevol reconeixement literari en optar per la llengua catalana. El llibre Cementiri de Sinera ve encapçalat per una frase de l'Eclesiastès: "I totes les filles de cançó seran humiliades" que J.M.Castellet va interpretar identificant "cançó" amb poesia i per extensió amb la llengua en què està escrita:
el català, llengua humiliada i perseguida durant molt de temps.

Amb aquest petit article vull sumar-me a la proposta del bloc Antaviana de retre homenatge al nostre autor i us remeto a dos blocs que segueixo i que també s'han adherit a la proposta:
Biblio cartellera
In Fernem Land

Aniversaris del 2010 (1)

Com altres anys el diari La Vanguardia publica un llistat amb les efemèrides que se celebren el 2010. En paraules textuals:"Revisamos los aniversarios de aquellos hechos y personajes decisivos que conforman nuestro presente". I comencen pels fets més allunyats, els de fa mil anys, fins als més recents. En total quatre planes de les quals he extret en ordre cronològic invers alguns dels que tenen relació amb la literatura i rellevància en el meu passat.

Fa 25 anys...

mor Robert Graves, poeta i escriptor britànic que fou conegut al nostre país gràcies a l'adaptació televisiva de l'obra Jo, Claudi. Estudiava, en aquell moment, tercer de batxillerat-equivalent al primer d'ara- quan un dia el meu professor de grec ens va explicar entusiasmat que feien per la tel·le una sèrie magistral on es reconstruïa la vida de l'emperador romà. L'èxit fou fulgurant i setmana rere setmana corríem en sentir la música i veure a la pantalla una serp que anava lliscant per sobre del títol i del nom dels actors. No vaig arribar a llegir el llibre, tot i que el vaig començar. Tenia massa present el film, però sí que em vaig atrevir amb una altra de les seves novel·les, La filla d'Homer, encara que no arribava al nivell de l'anterior.

Italo Calvino, escriptor italià que conec pel llibre de contes Marcovaldo-el qual vaig llegir arran d'un curset sobre "El gust per la lectura" en el meu primer any de docència- i Henrich Böll, escriptor alemany i premi Nobel de literatura, del qual he llegit Opinions d'un pallasso, són altres autors que van morir fa vint-i-cinc anys.

Però, en aquest llistat, un altre nom ocupa el lloc més proper i rellevant per a nosaltres: Salvador Espriu. I, al marge del que facin o no facin les institucions corresponents, nosaltres celebrarem aquesta efermèride i li dedicarem més endavant un article especial en aquest bloc.