Què llegir per sant Jordi? (16)

Si l'altre dia la Cèlia ens recomanava uns llibres de ciència-ficció, ara li toca el torn a la narrativa de por i ens ofereix el comentari d'aquests dos llibres:

Camilla de Joseph S. Le Fanu

Joseph Sheridan Le Fanu publicó Carmilla ,en 1872, un año antes de su muerte, como un cuento breve en una colección titulada In A Glass Darkly. Si bien no es la primera historia de vampiros que se escribió, el personaje de la vampiresa Carmilla influyó, sin duda, en la delineación del Drácula de Bram Stoker. La historia tiene lugar en Styria donde Laura, la joven narradora, vive en un vetusto castillo con su anciano padre y unos pocos sirvientes. 
Carmilla ,aparece por primera vez en escena cuando Laura cuenta con tan sólo seis años. Tras dormirse en los brazos de Carmilla, se despierta sobresaltada al sentir dos agujas clavándosele en el pecho.

Carmilla es una figura fundamental en la historia de la literatura vampírica. Sus rasgos humanos, su ansia de almas gemelas, aparecen enfrentados con la cruel naturaleza de una No Muerta. De la mano de Laura, conoceremos la sangrienta historia de la familia Karnstein. Crucifijos, fotofobia, ajos, estacas... A pesar de su brevedad, en este relato se establecen ya muchos de los tópicos que se encontrarán en novelas posteriores, como Drácula. Imprescindible para los amantes del tema.

 El vampiro de John Polidori

El relato trata de exponer la fuerza del mito que hace que la gente común no crea en los vampiros, de ahí que el protagonista, Lord Ruthven, se aproveche de esta situación para cometer sus actos sanguinarios. Otra de las armas de Ruthven es su gran capacidad de seducción y su efectividad como lo que es, un vampiro, que destaca en el cruel final de este relato con el que Polidori transformó el personaje de vampiro del folclore en una personalidad aristocrática, causando gran impacto en la sociedad de la época.

Què llegir per sant Jordi? (15)

De la mà de la Felisa- a qui ja coneixem perquè ha participat diverses vegades en aquest bloc amb les seves valuoses contribucions- tenim una altra ressenya sobre un llibre juvenil, de temàtica històrica.

La bola de fuego de John Christopher

El  comentari anterior del Juan Manuel Martínez, m’ha fet recordar que existeix un llibre  que recull totes les expectatives per als amants de la novel·la històrica , d’aventures  i si voleu de ciencia ficció.En aquest cas, ve classificat en l’apartat de literatura juvenil;però des del meu punt de vista és prou interessant per a qualsevol edat.El títol és  la bola de fuego  i el seu autor és John Christopher,ed.Alfaguara.

La força motriu de l’acció són uns nois que troben un “element” al bosc que els portarà  a un altre món paral·lel ,on viuen com si fossin a l’antiga Roma.Tot i que presenta les característiques d’aquella època,no és ben bé el món que coneixem,perquè històricament ha evolucionat de manera diferent.

No voldria ser enigmàtica,el que és cert és que no es pot explicar massa,sense desvetllar els misteris de l’argument.

Els que heu estudiat la manera de viure del romans, o els que ho vau fer fa temps ,envejareu els personatges,ja que, qui de nosaltres no ha envejat la bona vida dels romans? Qui de nosaltres no voldria fer un viatge en el temps a èpoques passades?

Què llegir per sant Jordi? (14)

La Cèlia Arcarons de 1r batxillerat científic ha escrit diversos comentaris per afegir-los a aquest bloc i m'ha sorprès tant la qualitat com la quantitat. Cada cop tinc més clar que els nostres alumnes ens són desconeguts entre les quatre parets d'una classe o a través de les línies d'un examen. Cal doncs trencar aquestes barreres...cal anar més enllà d'uniformats temaris...

Selecciono d'entre totes les ressenyes aquestes dues de ciència-ficció. N'hi haurà més.

Un Món feliç d’Aldous Huxley

La novel·la  descriu un món en què finalment s'han complert els pitjors pronòstics: triomfen els déus del consum i la comoditat, i l'orbe s'organitza en deu zones en aparença segures i estables. No obstant això, aquest món ha sacrificat valors humans essencials, i els seus habitants són procreats in vitro a imatge i semblança d'una cadena de muntatge ...

En un Estat únic on tot està ordenat, no queda marge per a la llibertat i els lligams emocionals, aspectes que per a l'autor són el més necessari per a la felicitat. Les prioritats d'aquesta societat falsament utòpica passen per l'hedonisme superficial, el consum i la productivitat, oblidant els valors humanistes.

Apareixen referències a esdeveniments i personatges històrics reals, com els líders del marxisme, Henry Ford o institucions britàniques. Critica la industrialització excessiva i el paper arrogant de l'Estat que es creu capaç de decidir pels ciutadans.

Una icona de la literatura del segle XX, per ser llegit en el segle XXI. Escrit amb mordent ironia, i alhora de lectura molt fresca. El més sorprenent del llibre és que es torna més realista cada dia que passa.

El juego de Ender de Orson Scott Card

La Tierra se ve amenazada por los insectores, una raza extraterrestre completamente ajena a los humanos, a los que pretende destruir. Para vencer a los insectores es necesario un nuevo tipo de genio militar, y por ello se ha permitido el nacimiento de Ender, quien en cierta forma constituye una anomalía viviente: es el tercer hijo de una pareja en un mundo que ha limitado estrictamente a dos el número de descendientes. El niño Ender deberá aprender todo lo relativo a la guerra en los videojuegos y en los peligrosos ensayos de batallas que realiza con sus compañeros.

A la habilidad en el tratamiento de las emociones, ya característica de Orson Scott Card, se une en este libro el interés por el empleo de las simulaciones de ordenador  y juegos de fantasía en la formación militar,estratégica y psicológica del protagonista.

Què llegir per sant Jordi? (13)

De nou tenim un llibre de literatura juvenil, aquest cop del gènere de novel·la històrica. El Juanma Martínez, de 1rHS1 ens fa la recomanació d'aquest post i tenint en compte que és el número 13 esperem que no sigui supersticiós.

Croada amb texans, de Thea Beckman 

Aquesta escriptora d’origen holandès, l’obra de la qual va estar enfocada principalment en temàtiques infantils i amb un rerefons històric, és autora, entre d’altres, de “Croada amb texans”, un apassionant relat que narra les aventures d’en Rudolf Hefting, un noi holandès de quinze anys el qual es veu transportat a l’Alemanya del segle XIII on es converteix en el líder d’una croada de nens i nenes que pretenen arribar a Jerusalem. En Dolf, amb els seus coneixements de noi del segle XX, ajudarà a trobar aliments, a superar les malalties i altres entrebancs. Novel·la d’aventures, “Croada amb texans” ens descriu magníficament com era la vida a la Baixa Edat Mitjana, més concretament al fet històric de les croades infantils.. Si ets una persona enamorada de la història, no deixis de llegir-te aquest llibre, ja que pots ampliar els teus coneixements sobre les croades. Beckman reflecteix tot el que hem evolucionat en el fet d’introduir a un ésser del segle XX en una societat que es troba set anys enrere en el temps.

Què llegir per sant Jordi? (12)

La primera recomanació del mes d'abril ens la fa la Felisa Lobato, professora de llengües clàssiques i francès. I m'ha agradat molt que la fes sobre aquest llibre de María Dueñas, el qual, precisament, tinc a la prestatgeria, aquí davant meu mentre estic escrivint, esperant que l'agafi i l'obri. Doncs bé, Felisa, has aconseguit amb la teva crítica que el rescati de l'oblit-provocat per correccions i més correccions d'exàmens- i el recol·loqui a la meva tauleta.

El tiempo entre costuras de María Dueñas

El tiempo entre costuras és un llibre de difícil classificació  ja que combina diferents gèneres literaris. Així doncs,ens situem davant d’una novel·la realista,d’amor,d’aventures,històrica… i si us vingués de gust llegir-la segurament en trobaríeu molts més.

A l’inici,clarament realista, l’escriptora ens presenta la Sira Quiroga,la seva mare , el seu nòvio i d’altres personatges, que  viuen d’una manera senzilla en el Madrid de la postguerra;mpersonatges tipus dins d’un context típic.

Tot i així,l’atzar fa que el punt d’inflexió el marqui un element  masculí que fa capgirar la vida de la jove.

El trasllat a la ciutat del Tànger i Tetuan provoca canvis existencials en Sira,no sempre afortunats.Gràcies al seu ofici entra en contacte amb un nou món ,producte del moment històric i ,com a conseqüència, irrepetible.És en aquestes ciutats on trobem els personatges més singulars,que arroseguen la noia cap a noves situacions.

Posteriorment, els “teixits” la porten cap a Lisboa, on el text adquireix un clar to de novel·la negra. Aquesta part,  impregnada del món cinematogràfic dels anys quaranta i cinquanta, seria, possiblement ,la part argumental menys creïble.

 El rerefons de la novel·la és certament captivador. L’autora tracta de manera original alguns aspectes de la postguerra, tot recreant  uns personatges reals, força interessants, desconeguts per la gran majoria.

No obstant, el que més em va atreure del llibre són les ciutats del protectorat espanyol, plenes de vida, de glamour i de complexitat, des del punt de vista literari. Fins i tot, pots sentir una certa melangia quan l’autora t’obliga a abandonar-les per traslladar-te a un altre context, més europeu.

L’experiència de la lectura és intransferible, així que la conclusió final  és evident: llegiu-la i viviu la vostra aventura al Marroc colonial.

Ens preparem per als Jocs Florals

Un any més, quan arriba l'abril ens comencem a preparar per a la celebració dels Jocs Florals. Aquest any, com que sant Jordi cau en plenes vacances de Setmana Santa, s'ha avançat la data al dia 15, i avui s'acabava el termini  per presentar les obres que, per segona vegada i des del curs passat, es poden presentar en quatre llengües: català, castellà, anglès i francès.
Passada aquesta data publicaré un altre post amb les obres dels guanyadors, però mentrestent i perquè serveixi de recordatori us torno a presentar el llibre virtual que tenim de la festa del curs passat. (També el trobareu entre els gadgets de la dreta).

ACCEDEIX

Què llegir per sant Jordi? (11)

No convé perdre el ritme en la nostra selecció de llibres, així és que sense gaires preàmbuls us deixo amb una altra recomanació de la Cristina:

El tiempo que querría de Fabio Volo

Una novela que trata de sentimientos. Los sentimientos de un hijo hacia su padre, al que siempre ha admirado pero con el que nunca ha habido una relación estrecha debido a la falta de comunicación. Y habla también de una mujer, la mujer con la que ha convivido unos años y que le acaba de abandonar. Una mujer de la que está profundamente enamorado.

Pero él es incapaz de exteriorizar sus sentimientos, tiene una gran falta de seguridad y una baja autoestima a pesar de que, desde unos orígenes muy humildes, ha logrado triunfar en el mundo laboral como "redactor creativo".

La novela hace mención también a sus dos pasiones: la lectura (cita un montón de libros y autores) y la música (desde la clásica, el jazz, la pop...)

Pero lo que más impacta de esta novela es , como he dicho, la expresión de los sentimientos: el perdón, el amor, la comprensión, con muchos de los cuales nos podemos identificar.

Fabio Volo , pseudónimo de Fabio  Bonetti, ha ejercido los más variados trabajos, destacando como disc jockey, lo que fue el inicio de una carrera como artista polifacético. Trabaja como cantante, actor, guionista, presentador de radio y televisión (ha presentado el equivalente del Caiga quien caiga en España), y trabaja para la MTV. Además de esto, se ha dedicado a escribir, con gran éxito en Italia, en especial entre el público juvenil. Nacido en 1972, en Calcinate ( provincia de Bérgamo).