La vida es sueño

"Calderón propuso una paradoja de intención moral en una época de desconcierto ideológico y de división religiosa. La aseveración de que toda la vida es sueño invitaba al reflexivo escrutinio" A.Valbuena Briones


"¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción;
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son. "   Fragmento de La vida es sueño de Pedro Calderón de la Barca

Siglos después, Alejandro Amenábar en Abre los ojos- película que vamos a ver esta semana- nos presenta un Segismundo del siglo XX. Aunque las distancias son obvias entre una y otra obra,  vamos a intentar encontrar puentes y buscar paralelismos en diversos libros y películas.
(antes de activar el vídeo recuerda que debes apagar el reproductor de música de la columna de gadgets. Abajo, derecha)





Vamos a aprovechar, pues, la invitación al reflexivo escrutinio con estos trabajos que os proponemos desde las materias de Latín, literatura castellana y literatura catalana:

Abre Los Ojos  

Me acabo de dar cuenta de que no aparecen los hipervínculos en el documento de Scrib, así es que aquí los tenéis:

Literatura, existencia y sueño
La vida es sueño.
Jornada segunda, parte VI.
Spicynodes
Prezzy

Blocs d'alumnes

L'Alba ha inaugurat una llista que espero creixi en un futur immediat: la de blocs escrits per alumnes d'aquesta escola, és a dir, per vosaltres.
Només heu de complir uns pocs requisits:
- Tractar un tema d'interès general
- Complir amb les normes de bon gust, cortesia, respecte, etc. tal com ho demanem a l'Escola

Ara, us convido a visitar el bloc de l'Alba que té com a temàtica el futbol, i més concretament el Barça. El trobareu a la columna de gadgets de la dreta, després dels dels professors. Espero que us agradi tant com a mi.

BON NADAL

Video trobat al bloc "El Caparazón"

La lletra amb sang entra?

Què passa quan a un nen li falla la família, la societat i l'escola? Doncs que possiblement serà un ned (no educat i delinqüent).
La pel·lícula està ambientada a l'Escòcia dels anys setanta, però podria situar-se en l'actualitat i en qualsevol altre país europeu: violència de gènere a l'àmbit familiar,  nul·les expectatives d'ascens social quan es viu en un barri pobre- malgrat la intel·ligència del protagonista- escola poc engrescadora i deshumatitzada...
Des de la nostra perspectiva actual només ha canviat l'escola, si antuvi era repressora, actualment es troba impotent -parlant evidentment d'escoles marginals-, però això ja seria un altre tema.
Deixant de banda aquest fet, l'escola ha millorat molt en aquests trenta anys. És una llàstima que no hagi passat el mateix en els altres dos aspectes.
La pel·lícula convida a la reflexió, el missatge no és gens optimista perquè la salvació es planteja com una fita individual quan s'ha perdut tota esperança en el món que ens envolta.

Eines 2.0 per al vostre bloc

Ara que ja teniu creat el vostre bloc per presentar els exercicis de català i castellà, val la pena que conegueu algunes eines que complementen el seu ús i li donen més possibilitats.

• Per publicar textos:

Scribd http://www.scribd.com/

Calameo http://www.calameo.com/

Pequeños 2

Publish at Calaméo or browse others.

• Per mapes conceptuals:

gliffy   http://www.gliffy.com/

spicynodes   http://www.spicynodes.org/index.html

dipity  http://www.dipity.com/

• Per allotjar presentacions (power-point, àlbums de fotos,...)

slideshare http://www.slideshare.net/

slide http://www.slide.com/

• Per crear pòsters

glogster   http://www.glogster.com/


Per utilitzar aquests recursos només us cal una adreça de correu electrònic que us permetrà registrar-vos i amb el vostre compte crear i guardar materials. Després els podeu afegir al bloc copiant el codi. (Heu d'utilitzar la pàgina "modifica l'HTML").

Ana María Matute. Premi Cervantes 2010.

Enhorabona!

Nit de dilluns al Liceu

Els dilluns són invariablement avorrits i poc prometedors, és per això que trencar aquesta rutina amb una nit màgica dóna una altra perspectiva a la setmana. Malauradament no vaig gaire al Liceu, i menys per veure ballet, ja que aquest normalment està programat durant els mesos d'estiu. Ha estat per tant una sorpresa poder gaudir d'aquesta peça de llarga tradició clàssica composta per Adolf Adam.

Ja l'havia vist representada amb la coreografia original, que també és molt maca, tot i que una mica ensucrada des de la mentalitat actual. La d'aquesta nit conserva elements tendres de la primera, amb els ballarins embolcallats en colors pastel, juntament amb l'aire sofisticat d'uns altres vestits de negre i un toc romàntic tenebrós a la segona part, on els espectres es fan amos de l'escenari. Els ballarins ho fan molt bé i l'escenografia, sòbria, crea una atmosfera màgica a la qual posa punt i final una pluja d'estels.

Wix.com

A través del bloc Educa con tic m'ha arribat informació sobre Wix.com, una eina amb la qual crear pàgines web com la que teniu aquí i que m'ha servit de prova per experimentar. És una mena de "Site" de Google però amb infinites possibilitats d'aparença, cosa que l'altra no en té. Permet inserir imatges, videos, música, documents, des del propi ordinador o des de URL. Es poden crear tantes pàgines com vulguis i admet gadgets. Només he tingut un problema: no he sabut com fer-ho. El gadged se m'ha resistit i no he pogut amb ell. Ara em queda esbrinar si la web que veieu en publicar-la queda tancada o si és possible continuar construint-la. Aviat ho sabré. Mentrestant us animo a provar i us adverteixo que només per triar el model us podeu passar una bona estona. En fi, i si algú esbrina com s'insereixen els gadgets no deixeu de dir-m'ho.
(Us recomano anar a la pàgina original:http://www.wix.com/mdolors/prova. Ah! Per obrir l'agenda cal clicar a sobre)

Free website - Powered By Wix.com

Ciceró als nostres dies

Aquest post l'he copiat amb el permís de la seva autora- evidentment- del bloc que l'Alba Pérez (2n humanístic) comparteix amb unes companyes a les matèries de llatí i grec. A la Felisa- com a professora de clàssiques- i a mi - simplement com a professora- ens ha impressionat molt aquesta reflexió tan ben trobada i la capacitat de relacionar el passat i el present; el que s'estudia a classe i el que es frueix a fora.
Aquí el teniu:
"Més pervivència!

Gairebé tothom coneix el grup de música EXTREMODURO.
Les lletres de les seves cançons sovint són poesia i tenen una temàtica generalment social. En moltes de les cançons trobem també temes relacionats amb el món clàssic.
Aquesta imatge correspon a la portada del nou CD d'Extremoduro "La ley innata", pel qual han agafat una frase de Ciceró (polític, filòsof, escriptor i orador de l'Antiga Roma) la qual li dóna també nom al CD.
Aquesta frase es tradueix per: "Existe, de hecho, jueces, una ley no escrita, sino innata, la cual no hemos aprendido, heredado, leído, sino que de la misma naturaleza la hemos agarrado, exprimido, apurado, ley para la que no hemos sido educados, sino hechos; y en la que no hemos sido instruidos, sino empapados"
Al fons de tot podem veure també la imatge de l'Home de Vitruvi, una imatge totalment sofista, tal i com va dir el filòsof Protàgores: "l'home és la mesura de totes les coses". Tant la imatge com la frase representen el canon de bellesa pels romans: l'home equilibrat, bell i proporcionat. "

A continuació, una part de la cançò del disc d'Extremoduro (el disc consta de només una cançò dividida en sis parts):  (abans d'escoltar la cançó recorda que has d'apagar l'mp3 del gadget de la dreta que hi ha més avall)

"La red social"

¿Com escriure un post sobre noves tecnologies i cinema al mateix temps? Doncs molt senzill, comentant la pel·lícula que s'ha estrenat recentment sobre el creador de Facebook, Mark Zuckerberg. I per on començo? Em resulta molt difícil ordenar les idees, perquè només sortir del cinema el meu cap va començar a donar voltes. Entre altres causes pel fet d'anar a veure la versió original subtitulada, sense entendre un borrall d'anglès. Greu error, no us ho recomano, els diàlegs són tan frenètics que gairebé no dóna temps de llegir-los, però d'alguna cosa em vaig assabentar i aquí us deixo amb les meves reflexions:

- Que és més cert que mai la famosa dita castellana: "En casa del herrero, cuchara de palo". Pobret Mark que aconsegueix amics per a tothom menys per a si mateix!
- Que les grans obres no sempre provenen de bones intencions, o el que és el mateix, que darrere una gran obra no sempre hi ha un gran home (en el sentit humà del terme, perquè la intel·ligència privilegiada no li nega ningú)
- Que els diners no fan la felicitat
- Que malgrat detractors i zones fosques, Facebook és un dels grans invents dels segle
- ¿Que què dimonis deu amagar-nos la xarxa per fer-la tan valuosa als capitalistes, si- que jo sàpiga- no genera beneficis al ser gratuïta i pràcticament no hi ha publicitat?
- I tornant als refranys castellans, que no por mucho facebookear, se liga más temprano...o sí?
- Etc, etc,...

(abans d'engegar el video, apagueu l'Ipod del gadget de música. Més avall a la dreta)

Premi Nobel

Finalment, després d’uns anys de tempteigs, han atorgat el Nobel a Mario Vargas Llosa, autor de novel•les de lectura imprescindible, de les quals destacaria La ciudad y los perros, perquè va ser la primera de l’autor i la primera d’ell que vaig llegir, i Pantaleón y las visitadoras, encantadora i divertida. Però, a més, no podem oblidar la contribució a la literatura catalana amb el seu magistral estudi sobre Tirant lo Blanc.


Enhorabona!

Buried

Un tràiler aquest estiu al cinema i el rètol, d'efecte hipnòtic penjat al metro, eren els punts de referència que tenia sobre la pel·lícula. ¿ 95 minuts en un seient contemplant un home enterrat viu? Ni parlar-ne. Però al final em van convèncer per anar-hi i he de dir, en primer lloc, que és impossible construir millor una història i portar-la a la pantalla amb tan pocs recursos i tan bons resultats. Són 95 minuts de veure un home en els pocs metres quadrats d'un taüt de fusta, amb l'escassa i intermitent llum d'uns quants artefactes i l'única possibilitat de comunicació d'un mòbil. Són 95 minuts nostres i alhora els mateixos de l'home que tenim al davant, amb qui estem compartint l'angoixa, frustració, por, esperança i molts sentiments més.
La pel·lícula té moltes lectures que van des del simple relat de por, fins a la incomunicació humana malgrat la sofisticació tecnològica, la constatació de com són d'insignificants els homes corrents davant dels grans poders polítics i econòmics, el rerefons de la guerra d'Iraq,...
No és pel·lícula per passar l'estona, ja en sortir del cinema comences a reflexionar...

Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara

En el més pur estil de novel·la decimonònica, Sílvia Alcàntara basteix un quadre costumista sobre la vida en una Colònia tèxtil en l'època de la postguerra. Justament, aquest aire costumista és el que fa que algunes pàgines del començament siguin difícils de pair per a un lector actual, però, superat aquest entrebanc inicial, la lectura es converteix en una activitat apassionant.
El joc de paraules del títol ja dóna molt de si. En comptes d'"olor de Colònia" hom podria dir "pudor de Colònia" en el sentit literal del terme ja que se'ns descriuen els efluvis desagradables que emana l'activitat industrial. Però "l'olor" o "la pudor" va més enllà i es fa palesa en la descripció d'un ambient asfixiant  causat per les condicions de vida dels obrers i per la situació històrica del moment- que mai s'explicita però s'endevina.
Contra tot pronòstic aquesta obra s'ha convertit en un èxit de vendes, creada per una escriptora novella que publica la seva primera novel·la a una edat poc habitual- més de seixanta- i que ja n'està preparant la següent. Segur que un altre èxit, perquè l'autora ha sabut recrear una ficció en què s'han vist reflectides tota una generació de dones.

Lope

Un post por mi talante blogueante
me obliga alguien a hacer, que no soneto,
y en mi vida me he visto en tanto aprieto
pues jamás conocí a la tal Violante.

Se derrumba la métrica al instante
imposible rimar este cuarteto
construir dos estrofas todo un reto
burla, burlando van las dos delante.

etc, etc...

Com resistir-se al personatge de Lope? D'aquí a uns mesos serà el nostre protagonista a les classes de literatura castellana, així que el cap de setmana tocava veure l'estrena cinematogràfica. La pel·lícula mostra l'artista i l'home enamorat, que va ser tan prolífic en un aspecte com en l'altre. La vida de Lope té prou ingredients com per crear una gran història i els actors fan un magnífic treball. És una llàstima que el director no tingui prou talent per aprofitar l'una i els altres. El guió és una mica fluix, certes escenes arriben a ser intenses però es dilueix en de seguida i la transició d'algunes de les escenes no es resol amb naturalitat. En conjunt, però, el resultat és acceptable-bona ambientació i fotografia- i animo a tothom perquè la vagi a veure.

Més lectures d'estiu

Les vacances s'acaben i aquesta calor socarrima els circuits de la meva inspiració, així que, vist el panorama, intentaré resumir les altres lectures que encara no han tingut un espai en aquest bloc.

- Un hombre en la oscuridad de Paul Auster
És una novel·la que narra les vivències d'uns personatges, l'estructura de la qual hauria permès de convertir-la en diversos relats independents. I és que la recomposició de totes les històries en una única obra no acaba de fer el pes. Poc espai, 200 pàgines, per abastar tants temes: realitat-ficció, la solitud, la crueltat...
Deixant de banda aquest fet, és una bona obra per reflexionar sobre la condició humana.

- Viatge d'hivern de Jaume Cabré

Aquest sí que és un llibre de relats que, tot i no tenir cap relació amb l'anterior, també recull les vivències d'uns personatges turmentats per experiències ben diverses que van des de l'angoixa de l'artista incapaç de gaudir del seu art, fins la incapacitat d'un home de continuar vivint amb els record de la seva estada en un camp de concentració.

- La librería de Penelope Fitzgerald
Novel·leta que no arriba a les 200 pàgines i té un cert encant. Narra la història d'una dona que decideix crear el seu propi negoci inaugurant una llibreria en un petit poble. No ho tindrà fàcil.

- La hija de Robert Post d'Stella Gibbons
Una de les crítiques que apareix en la faixa que envolta el llibre diu: "Probablemente la novela más divertida jamás escrita" Sunday Times.
Tot i que l'afirmació em resulta una mica exagerada, no es pot negar la seva originalitat, enginy i sentit de l'humor. La senyoreta Post, en quedar-se òrfena i sense recursos, decideix d'anar a viure amb uns parents del camp, molt menys refinats que ella. La seva nova vida, lluny d'aclaparar-la , li permetrà transformar i millorar el seu entorn familiar.

- La quarta mà de John Irving
Fa força anys vaig llegir una altra novel·la de l'autor, Una dona difícil, que em va agradar molt. Aquesta, però se m'ha fet una mica feixuga a estones. Irving escriu molt bé i el seu humor el porta a descriure situacions gairebé surrealistes amb plena naturalitat. Però, les desventures d'un periodista que perd la mà exercint la seva feina en un canal de notícies sensacionalistes i el rerefons d'aquest món no em motiven tant com el patiment d'una dona que ha de continuar la seva vida després de perdre els dos fills en un accident (la dona difícil).

- Lo verdadero es un momento de lo falso de Lucía Etxebarría
Més del mateix, històries esbojarrades de personatges esbojarrats. Entretinguda però molt més fluixa que obres anteriors.

- La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano
Èxit de vendes. Dos éssers marcats per una experiència traumàtica a la seva infància van creuant les seves vides puntualment des de l'adolescència fins a l'entrada de la maduresa. Els capítols inicials són impactants. De tota la llista, el llibre que més m'ha agradat.