La creativitat al poder

A vegades no saps si el convenciment cap a una idea et porta a llegir insistentment sobre ella per refermar-la o si passa justament el contrari, de tant llegir determinades afirmacions al final acabes creient-les fermament.


El cas és que des d’un temps ençà rebo el mateix missatge des de fonts ben diverses: “cal canviar la manera d’educar, perquè en ple s.XXI encara persisteixen els mètodes del s.XIX, passivitat i memorització.

A La Vanguardia d’ahir, 27 de juliol, a “La Contra”, entrevistaven un tal Richard Florida, gurú de les tendències demogràfiques i d’innovació tecnològica. Transcric, després de traduir-la, la part que em va interessar més:



“Què és per a vostè mirar el futur?

Refer radicalment els sistemes d’educació. En lloc de tenir escoles que funcionen com una fàbrica, que aixafen la creativitat, hauríem de donar als nens tot el que necessiten per desenvolupar els seus talents.

…

La creativitat és el nou motor del creixement econòmic.

…

Els països que no continuïn augmentant el seu potencial creatiu, donant suport a la creativitat i aplicant polítiques que atreguin més persones al sector creatiu, en lloc d’infrautilitzar-les, es quedaran enrere.”



Fa una o dues setmanes , mirant per la tele el programa “Españoles en el mundo”, una mare que vivia a Nova York explicava que l’educació a Estats Units era diferent, molt més pràctica, no tan memorística.

I, per donar un altre exemple més que significatiu, abans de vacances, un dels blocs als quals estic subscrita, “El Caparazón”, em va donar a conèixer Ken Robinson i una de les seves conferències: “schools kill creativity” (imprescindible escoltar-la) que gira a l’entorn d’aquest tema. És necessari donar un gir creatiu al nostre sistema educatiu, aquesta és la conclusió a què hom arriba després del desplegament d'enginy i sentit de l'humor amb què aquest expert afronta el problema.

I ara arriba el moment d’acabar aquest post, fent memòria d’un entranyable programa televisiu que afortunadament ja no fan i que vaig tenir el gust de mirar un cop: “¿Sabes más que un niño de primaria?”. Una de les preguntes que recordo era: “¿Qué es el género epiceno?”. Aspecte absolutament fonamental per a l’educació d’un nen d’onze anys! Em vaig dir a mi mateixa: “Però, quines “gilipolleces”-no trobo paraula més adient en català- ensenyen a aquests nens?”. Posteriorment em vaig tranquil•litzar, això només és un programa de la tele, res a veure amb la realitat...

Olive Kitteridge

Olive Kitteridge ha estat guardonada amb el Premi Llibreter 2010 en la categoria d'altres llengües que concedeix el Gremi de Llibreters de Catalunya. L'objectiu del premi és subratllar la qualitat d'una obra ja publicada i afavorir-ne la difusió.

Olive Kitteridge és una novel·la coral, estructurada en capítols que es poden llegir independentment i que estan enllaçats pel personatge central de l'Olive, la qual apareix al llarg de tota l'obra. L'autora narra els esdeveniments quotidians de la vida d'uns éssers,  majoritàriament femenins, i  aprofundeix en la seva psicologia; uns éssers que han de sobreviure a la soledat i a la incomunicació i sobreposar-se a l'adversitat del destí.

Amb un cert humor càustic i sense cap concessió a la sensibleria, tot i així,  la novel·la et toca la fibra sensible per la seva humanitat.

10-J

New latin-new greek-new generation

La professora de llengües clàssiques, Felisa Lobato, us adreça aquest interessant escrit:

Al final de l’estiu els nostres alumnes,que van cursar la matèria de llatí a 4t de l’ESO,ompliran les aules de batxillerat,per primera vegada.


Quan vaig encetar el nou camí de les llengües clàssiques,se’m va plantejar un dubte. Què podia fer per apropar aquest món al nostre? És evident que havia de fer un canvi. Poc després vaig entendre que el punt d’inflexió vindria donat pel suport.Contemplem altres opcions,triem altres direccions.Mantenim la tradició(quin professor de clàssiques no respecta la tradició?) i afegim noves eines:això que en docència es diu noves tecnologies.Cal dir que vaig trobar la porta mig oberta;al departament ja havien començat a treballar en aquest sentit i fora de l’escola els meus col•legues ja havien creat blocs amb els seus alumnes.Vaig pensar,per què no? Provem-ho.

La il•lusió va fer moure el projecte. Tot i que el capità del vaixell,Ulisses, ha de vetllar per la tripulació i governar la nau,els mariners,els nautes, han de possibilitar-ne la navegació.Tot respectant, l’ètim d’origen grec cibernauta,van començar a fer feina.El resultat va ser excel•lent.S’hi van embarcar ,van aprendre a ser més autònoms i sense adonar-se’n uns van ajudar a gestionar la matèria,aportant informació trobada en altres fonts que no són ni el llibre ni el professor i,d’altres que tenien més coneixements del món informàtic,van ajudar els companys amb dificultats.Fantàstic!

Actualment saben que si tenen mal de cap i van al metge han de demanar un antiàlgic per a la cefalea.Van descobrir que a prop de casa hi ha un teatre,el TNC,que presenta l’estructura d’un temple romà.Mentre passejaven van veure que en un carrer de l’Eixample havia columnes semblants a les gregues.Coneixen els mites amagats darrera de la taula periòdica i van decidir explicar a la família que el forn de casa,on fan els rostits,és anomenat pirolític perquè crema el greix. Amb l’exemple , recolzen la sentència pronunciada per Luigi Miraglia,força motriu de latinitas viva,a les darreres jornades de clàssiques :lingua latina mortalis non est,sed immortalis.

Si em pogués permetre la llicència els diria:no abandoneu el vaixell,uns trobareu, potser, altres capitans que vetllaran per vosaltres i d’altres sereu conduïts pel mateix Ulisses , continueu,els límits els poseu vosaltres.

New latin-new greek.Magistra nova sum.

Club de lectura

La professora Concepció Capdevila ens explica en aquest post l'experiència portada a terme en un grup de primer de batxillerat per tal de fomentar el gust per la lectura entre els seus alumnes:

Optativa de Llengua: Club de lectura

Al tercer trimestre dins del context de l’assignatura optativa de llengua a primer de Batxillerat, vàrem crear un club de lectura. La novel•la que llegien els alumnes , Junts i prou d’Anna Gavalda va resultar molt atractiva per a tothom i d’un èxit clamorós. L’activitat consistia en la lectura prèvia i acurada dels capítols del llibre i la reflexió oral de la lectura individual a l’aula. Com a complement de la lectura i com una eina més de reflexió els alumnes havien de treballar i investigar sobre els conceptes extra - literaris que l’escriptora fa servir al llarg de la novel•la i que d’una manera molt variada connecta els personatges principals amb diferents àmbits de la cultura : art, literatura, historia , música i gastronomia, i també havien de crear un itinerari real a partir de la ficció literària. Els resultats han estat força interessants i alguns grups han fet una molt bona feina. Aquí en teniu una mostra :

El grup de Marina Amaro, Carolina González, Paula Aldana, Marta Foved i Monica Ruiz han fet una proposta força imaginativa i interessant de l’ itinerari per París.

Juntos.pptx; nada mas

View more presentations from dolors .

Mapes per a la literatura catalana

He llegit al bloc L'imperdible de l'ànima que s'ha creat un web que situa geogràficament- amb l'aplicació Google Maps- escriptors catalans en els seus llocs de naixement, mort, rutes literàries...

Alguns usuaris que ja l'han consultat troben a faltar alguns escriptors. És d'esperar que amb el temps s'aniran resolent aquestes mancances.

El que és evident és que es tracta d'una nova eina que ens pot ser profitosa per a les nostres classes de literatura.

Llibre virtual sobre els Jocs Florals

He començat a editar el llibre en què quedarà recollit tot el material que he pogut aplegar sobre la festa dels Jocs Florals. Evidentment, hi trobareu les obres premiades - alguns encara no m'heu enviat els textos - a més de fotografies, presentacions i vídeos.
Ara només hi ha una petita part, amb paciència espero completar-lo.
LLIBRE

Diada de sant Jordi

Avui diada de sant Jordi hem celebrat a l'escola la festa dels Jocs Florals. El lema d'aquest any ha estat "Rondalles i llegendes" i al voltant d'aquest tema ha girat l'acte celebrat al teatre de l'Escola.
Hi ha hagut lliurament de premis a les obres seleccionades, recitacions, música, teatre...

I perquè en quedi constància, aviat publicaré un llibre com el de l'any passat en què apareguin les obres guardonades i una explicació- amb acompanyament gràfic - de les diferents activitats.

Per acabar, us recomano que visiteu l'entrada d'avui del bloc del Miquel Àngel Bosch, exsecretari general, exprofessor i company d'aquesta escola.

Tots "in translation"

Fa uns quants anys, en commemorar els quatre-cents de la publicació del Quixot, una de les tasques que vam portar a terme a l'escola fou recollir el títol en totes les llengües a què ha estat traduïda l'obra. Després li va tocar el torn a La plaça del Diamant- la novel·la catalana més internacional- amb motiu del centenari del naixement de Mercè Rodoreda.
M'han vingut aquests records perquè, justament avui, he visitat l'exposició "Ficcions enfora", organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, al Palau Moja, al casc antic de Barcelona. El motiu de l'exposició és donar a conèixer la projecció que té al món la ficció literària en català. La mostra recull més d'un centenar d'obres que han estat traduïdes a altres llengües. I si el visitant  en troba a faltar cap ho pot manifestar en un llibre disposat per a tal fet.
Per completar aquesta visió us recomano visitar dos webs: la de l'Institut Ramon Llull i la del Pen Català on es registren totes les traduccions que s'han fet d'obres de la literatura catalana.

Creació de mapes conceptuals

Gràcies al fantàstic bloc http://www.educacontic.es/- el qual recomano a tots els docents que vulguin traspassar la frontera cap a l'educació del segle XXI - he descobert una nova aplicació de la web 2.0: Spicynodes. Amb aquesta aplicació podreu crear sofisticats mapes conceptuals de forma gratuïta. Dominar totes les possibilitats que ofereix pot ser complicat, però jo ja he fet el meu primer treballet i crec que no ha quedat del tot malament. Aquí el teniu.
(per veure'l amb pantalla completa premeu full screen -a sota i a l'esquerra. Més a la dreta hi ha el zoom)

Vols presentar el teu bloc a concurs?

Creus que el bloc que has creat per a alguna de les matèries del curs mereix un premi? Doncs aquesta és la teva oportunitat. El concurs NETREPORTER 2010 premia els millors blocs fets per alumnes d'ESO, batxillerat o formació professional. Accedeix a la pàgina per consultar-ne les bases. La data límit per a presentar la documentació és el proper dia 16 d'abril.

Sort per a tots!

Qüestionari sobre lectura

A les meves mans ha arribat un document que parla sobre una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes, en tant que entitat responsable de fomentar la nostra literatura. La iniciativa consisteix en un Qüestionari sobre la tradició literària catalana que va adreçat especialment a professors universitaris, de batxillerat i secundària, a més d’escriptors i altres professionals de l’edició, la lectura i la promoció de la literatura.


Amb aquest qüestionari es pretén donar resposta a algunes preguntes: “Quins són els nostres autors i les obres literàries de referència? Quins són els referents que han de compartir els estudiants quan acaben l’educació obligatòria? Quins títols no poden faltar a les biblioteques de nova creació? Quines obres s’han de poder trobar sempre a les llibreries? Quines accions ha de fer l’administració per poder respondre a aquestes preguntes?”

A hores d’ara els qüestionaris potser ja circulen i, al juny, la revista Cultura dedicarà un número a la transmissió de la tradició literària amb les primeres conclusions del Qüestionari.

Aquesta iniciativa em sembla encomiable i espero amb expectació els resultats de l’enquesta. Però, m’agradaria que aquest projecte anés més lluny, quant a la lectura a Secundària, ja que em preocupen una sèrie de temes que esquematitzo a continuació:

- El Departament d’Educació ha de decidir totes les lectures a Batxillerat? I amb quins criteris es fa la selecció? A vegades quan els autors recomanats són vius em vénen certes sospites que ara no comentaré perquè no ve al cas

- Ser clàssic consagrat implica que la lectura és apta per a tots els nostres alumnes? (Últimament s’ha fet el gran pas d’acceptar adaptacions al català modern d’obres com Tirant lo Blanc)

- És lícit promocionar i imposar com a lectura un grapat d’obres de literatura juvenil pel sol fet d’estar escrites en català? (Obres, moltes de les quals no valen més que el paper en què es troben escrites. Visca Harry Potter traduït!)

- ¿Per què tinc una gran dificultat per trobar obres digitalitzades d’autors catalans, encara que hagin mort fa segles i estiguin lliures de drets d’autor? (A les classes de literatura castellana trobo a Cervantes virtual la majoria d’obres que busco)

Aquestes són algunes preguntes que em plantejo i m’agradaria conèixer l’opinió d’altri.

Però, hi ha una altra pregunta dirigida als polítics:

¿ EN QUINA ALTRA COMUNITAT AUTÒNOMA O PAÍS EUROPEU ES DESTINEN DUES ÚNIQUES HORES SETMANALS A LA PRÒPIA LLENGUA?

Això és el que ens passa a batxillerat des del curs passat. Als qui impartim aquest nivell ja no ens calen subtileses com les anteriors, el dia a dia és simplement subsistir.

Adéu a Miguel Delibes

Joan Baez

Aquests dies és notícia en el món de la cultura una artista que porta dècades cantant, mite de la meva infantesa, juntament amb Bob Dylan. Em refereixo a Joan Baez de la qual conservo encara alguns discos de vinil, tot i que mai els podré tornar a posar. Icona de la cançó protesta, un gènere que ja no està de moda,  ens va donar, a molts de la meva generació, una melodia que materialitzava els nostres ideals.
La setmana passada va rebre La Orden de las Artes y las Letras de España, informació que he recollit en un article del diari El País.
Però si voleu tenir-ne més informació i domineu l'anglès us recomano que visiteu la seva web oficial

Aniversaris del 2010(2): 25 anys de la mort de Salvador Espriu

Un dia com avui, fa vint-i-cinc anys, va morir Salvador Espriu, escriptor que conreà poesia, narrativa i teatre. Tota la seva obra, però, rep unitat pel fet que al darrera hi ha una personal filosofia del món: l'establiment d'uns mites, la creença de la supremacia de la raó per damunt de tot i una visió desolada del món.
Espriu va viure en una època difícil, guerra civil i dictadura franquista, en què els somnis de redreçament del país s'enfonsaren. La seva ha estat designada com a "generació escapçada" i ell, com altres escriptors del moment, van renunciar a qualsevol reconeixement literari en optar per la llengua catalana. El llibre Cementiri de Sinera ve encapçalat per una frase de l'Eclesiastès: "I totes les filles de cançó seran humiliades" que J.M.Castellet va interpretar identificant "cançó" amb poesia i per extensió amb la llengua en què està escrita:
el català, llengua humiliada i perseguida durant molt de temps.

Amb aquest petit article vull sumar-me a la proposta del bloc Antaviana de retre homenatge al nostre autor i us remeto a dos blocs que segueixo i que també s'han adherit a la proposta:
Biblio cartellera
In Fernem Land