Millennium

Al cap d'un any de la publicació del primer llibre, després de la pressió mediàtica, dels comentaris favorables d'amics i coneguts i de veure la pel·lícula, he vençut la meva reticència - perquè no m'agraden els best-sellers en general, ni el gènere policíac en particular - m'he llegit, aquests últims quinze dies, els dos primers volums de la trilogia i no m'he penedit en absolut.

Els meus ulls han anat del passeig al galop per les seves pàgines en l'intent de descobrir l'entrellat de cada història. M'he enganxat des del primer moment gràcies sobretot al personatge de la Lisbeth Salander que és el seu gran encert: l'heroïna solitària - aparentment feble per ser dona i per les seves circumstàncies personals - que s'enfronta al món i desafia les seves lleis. Un món de bons i dolents, molt, molt dolents, que s'apropa més al dels westerns americans-amb les seves ciutats sense lleis- o al Chicago del crim organitzat que a la visió idíl·lica i pacífica que sempre he tingut de Suècia.

Contràriament, a Millennium descobrim un món d'empresaris, policies, periodistes, jutges i metges corruptes, en què impera la llei del més fort i on la justícia no es troba en les institucions. Així que ja de petita la Salander aprèn a sortir-se'n tota sola, mentre nosaltres presenciem, amb el cor en un puny, escenes trepidants i d'extrema violència-una de les quals amb reminiscències de Kill Bill-que freguen molts cops l'inversemblant. Però no importa, necessito fer-me amb el tercer volum i completar la història.

¿ Serà un condiment que potencia el gust per la lectura el fet de saber que no hi haurà cap més llibre, perquè desgraciàdament l'Stieg Larsson és mort? En la breu sinopsi sobre la vida de l'autor que m'ofereix el llibre, s'explica que "va morir sobtadament el 2004 (amb 50 anys) a causa d'una crisi cardíaca, pocs mesos després d'haver lliurat a la seva editora els tres volums...".
Em resisteixo a acceptar la fi de la intriga. ¿No us sembla molt estranya aquesta mort? ¿Serà que l'escriptor estava treballant en una obra altament comprometedora per algú que no va voler que sortís a la llum? ¿Qui és aquest algú que es va inspirar en el llibre per posar fi al seu problema i on va amagar el manuscrit de l'obra inèdita? Preguntes sense respondre.

LibraryThing

A partir d'ara pots modernitzar el teu fitxer de lectures, substituint l'antic o combinant-lo amb aquesta nova eina d'Internet: http://cat.librarything.com/
Com a tot arreu només cal que et registris i a continuació has d'afegir els llibres que estàs llegint. Pots realitzar la teva cerca en catàlegs, botigues o biblioteques virtuals, però també hi ha l'opció de fer manualment la fitxa del llibre.
Library thing té moltes possibilitats -algunes de les quals segurament encara no he descobert- com la de crear grups amb visibilitat pública o privada, mantenir converses amb la gent del teu grup, seguir els moviments d'un grup al qual no pertanys; a més de donar informació sobre els llibres més destacats, les persones que comparteixen les teves lectures, la possibilitat d'afegir un widget al teu bloc, etc.
Quin és l'inconvenient? Doncs que bàsicament és una plataforma anglosaxona, per tant, tot i que la teva pàgina la pots personalitzar en català, la informació sobre llibres és en anglès. Ara bé, com més serem, més riurem, així que val la pena que tots plegats intentem equilibrar la balança amb la nostra llengua minoritària, o si ho prefereixes prova-ho en castellà, l'important és llegir i compartir. I com que aquest bloc està dedicat a l'educació penso que val la pena fer l'experiment amb els nostres alumnes.

COSES QUE FER AMB GOOGLE EN EDUCACIÓ (I)- IGoogle

Cuentan de un sabio que un día
Tan pobre y mísero estaba
Que sólo se sustentaba
De las hierbas que cogía
¿Habrá otro ? - entre sí decía-
Más pobre y triste que yo?
Y cuando el rostro volvió
Halló la respuesta viendo
Que otro sabio iba cogiendo
Las hierbas que él arrojó


Aquest poema de Calderón de la Barca m'ha fet pensar que dins d'aquest món- el de les noves tecnologies, en general, aplicades a l'educació- tots podem ser una mica com aquest savi. Amb els nostres limitats coneixements podem obrir camins a aquells que encara no s'hi han endinsat i els que van davant nostre ens poden donar un cop de mà. Amb aquesta idea escric aquest article i tots els que vindran després, per ajudar i rebre consells alhora.

Capítol I "Igoogle"

El cercador Google ens ofereix una opció que és "IGoogle" la qual et proposa crear una pàgina personalitzada. Som-hi, a clicar i veure què passa!
Primer de tot cal registrar-se amb un nom d'usuari, una adreça de correu electrònic- que pot ser qualsevol- i una contrasenya. Gràcies a la contrasenya es pot accedir a aquesta pàgina des de tots el ordinadors que tingueu a mà i trobar-vos com si estiguéssiu a casa amb el propi.

Ja la tinc, ara què faig? Doncs la puc "tunejar" posant una imatge de capçalera que m'agradi, n'hi ha tantes que no acabaria de passar pàgines, per tant, escric una paraula en el terme "cercar" per acostar-me al que vull (flors, animals, paisatges...) Algú sap si puc posar una capçalera creada per mi mateixa?

El segon pas, i el realment important, és el contingut. Aquesta pàgina serà el portal de tot allò a què jo vull tenir accés d'una manera immediata, i per a més facilitats se'm permet crear més d'una pàgina i donar-li un nom a cadascuna per classificar la informació: enllaços a llocs d'interès com Flickr o youtube, accés directe als vostres blocs, innombrables gadgets ( diaris, diccionaris, ...), etc.

Però sobretot, si sols no us en sortiu, no ho deixeu córrer, demaneu ajut a algú que tingueu a prop i tot serà més fàcil.

L'estranya desaparició d'Esme Lennox

Aquesta novel·la narra esdeveniments de la història de tres dones unides per lligams de parentiu. Des de punts de vista diferents i amb l'alternança entre passat i present, el lector va reconstruint un trencaclosques amb els retalls de vida de cadascuna. Des del primer moment, l'autora és capaç de crear una tensió i una intriga que ens obliga a continuar llegint. L'estranya desaparició d'Esme Lennox és un viatge cap al malson i el terror en què vivien, a la nostra societat i no fa tants anys, aquelles dones que no es conformaven a ser menys que persones.

Alice in Wonderland

Avui he vist al telenotícies el tràiler oficial de la pel·lícula basada en la novel·la de Lewis Carroll Alice's Adventures in Wonderland.
És una altra mostra de l'interès que generen els clàssics literaris en el món del cinema. De fet, ja existeix una versió de dibuixos animats que tots coneixem, sobretot els més grans, i que vam fruir durant la nostra infantesa. Ara, els personatges humans són de carn i ossos i els efectes especials semblen ser espectaculars.
Esperem que Tim Burton, el director, estigui a l'alçada d'altres obres seves com Edward Scissorhands, The Nigthmare before Christmas o Sleepy Hollow, on excel·leix per la seva capacitat de crear atmosferes inquietants i d'estètica gòtica.

Il·lustracions fetes per John Tenniel a la primera edició del llibre

Però el millor de tot és que la visió d'aquest tràiler no només m'ha desvetllat l'interès per veure la pel·lícula, sinó que m'ha mogut a buscar en la prestatgeria el llibre ja oblidat i m'ha empès a tornar-lo a llegir després de tants anys. Cal considerar el cinema aliat de la lectura i no enemic o antagonista. Així que esperarem al març per veure l'estrena, tanmateix, abans hem de buscar el temps per conèixer la font original, el llibre de Carroll.

Enllaç al tràiler

El llibre digital

(clica sobre la imatge per llegir el text)

En llegir aquest article, he recordat un examen de preavaluació de català que passàvem, fa uns anys, als alumnes de primer de batxillerat i en què incloíem un text que parlava del llibre digital. En aquell moment em va semblar un relat de ciència-ficció i em va causar una certa inquietud. S'atansa un món a l'estil de Fahrenheit 451, novel·la de Ray Bradbury que us recomano si no l'heu llegida, a l'igual que la seva versió cinematogràfica dirigida per François Truffaut. És a dir, anem cap a un món que destruirà l'objecte llibre? Espero que no, entenent per llibre el contingut i no el continent. Potser el que desapareixerà serà el paper i el cartró, però no la paraula. Gran tema de debat. ¿Tenen la culpa les noves tecnologies del fet que s'arraconi cada cop més la lectura?
Independentment de quina sigui la resposta, és evident que avui dia el llibre digital ja no és ciència-ficció, sinó realitat de plena actualitat- el mes passat, per posar un exemple, el conseller d'Educació afirmava que el proper curs un 30% de Centres utilitzarà el llibre digital.
Cal ser optimistes, el llibre en paper continuarà existint, però potser d'una forma més racional:
¿Imprimint quan algú compri, en comptes de comprar el que ja s'ha imprès? ¿Utilitzant el paper per continguts perdurables, clàssics literaris per exemple, en lloc de malgastar-lo en llibres de text, propagandes electorals, manuals d'instruccions...?

Clouded moon near side

Clouded moon near side
Cargado originalmente por Bеn

Una bonica imatge per commemorar el 40è aniversari de l'arribada de l'home a la lluna

Selectivitat 2009

Article del diari Avui. Per llegir-lo clica a sobre.

Reportatge sobre les notes de selectivitat

Reportatge sobre els exàmens de llengües

LLETRES EN BLOC

Aquest bloc és un portal a través del qual pots accedir als blocs específics de les matèries de llengua o literatura de batxillerat que s'imparteixen a l'ETPClot.