Què llegir per sant Jordi? (14)

La Cèlia Arcarons de 1r batxillerat científic ha escrit diversos comentaris per afegir-los a aquest bloc i m'ha sorprès tant la qualitat com la quantitat. Cada cop tinc més clar que els nostres alumnes ens són desconeguts entre les quatre parets d'una classe o a través de les línies d'un examen. Cal doncs trencar aquestes barreres...cal anar més enllà d'uniformats temaris...

Selecciono d'entre totes les ressenyes aquestes dues de ciència-ficció. N'hi haurà més.

Un Món feliç d’Aldous Huxley

La novel·la  descriu un món en què finalment s'han complert els pitjors pronòstics: triomfen els déus del consum i la comoditat, i l'orbe s'organitza en deu zones en aparença segures i estables. No obstant això, aquest món ha sacrificat valors humans essencials, i els seus habitants són procreats in vitro a imatge i semblança d'una cadena de muntatge ...

En un Estat únic on tot està ordenat, no queda marge per a la llibertat i els lligams emocionals, aspectes que per a l'autor són el més necessari per a la felicitat. Les prioritats d'aquesta societat falsament utòpica passen per l'hedonisme superficial, el consum i la productivitat, oblidant els valors humanistes.

Apareixen referències a esdeveniments i personatges històrics reals, com els líders del marxisme, Henry Ford o institucions britàniques. Critica la industrialització excessiva i el paper arrogant de l'Estat que es creu capaç de decidir pels ciutadans.

Una icona de la literatura del segle XX, per ser llegit en el segle XXI. Escrit amb mordent ironia, i alhora de lectura molt fresca. El més sorprenent del llibre és que es torna més realista cada dia que passa.

El juego de Ender de Orson Scott Card

La Tierra se ve amenazada por los insectores, una raza extraterrestre completamente ajena a los humanos, a los que pretende destruir. Para vencer a los insectores es necesario un nuevo tipo de genio militar, y por ello se ha permitido el nacimiento de Ender, quien en cierta forma constituye una anomalía viviente: es el tercer hijo de una pareja en un mundo que ha limitado estrictamente a dos el número de descendientes. El niño Ender deberá aprender todo lo relativo a la guerra en los videojuegos y en los peligrosos ensayos de batallas que realiza con sus compañeros.

A la habilidad en el tratamiento de las emociones, ya característica de Orson Scott Card, se une en este libro el interés por el empleo de las simulaciones de ordenador  y juegos de fantasía en la formación militar,estratégica y psicológica del protagonista.

Què llegir per sant Jordi? (13)

De nou tenim un llibre de literatura juvenil, aquest cop del gènere de novel·la històrica. El Juanma Martínez, de 1rHS1 ens fa la recomanació d'aquest post i tenint en compte que és el número 13 esperem que no sigui supersticiós.

Croada amb texans, de Thea Beckman 

Aquesta escriptora d’origen holandès, l’obra de la qual va estar enfocada principalment en temàtiques infantils i amb un rerefons històric, és autora, entre d’altres, de “Croada amb texans”, un apassionant relat que narra les aventures d’en Rudolf Hefting, un noi holandès de quinze anys el qual es veu transportat a l’Alemanya del segle XIII on es converteix en el líder d’una croada de nens i nenes que pretenen arribar a Jerusalem. En Dolf, amb els seus coneixements de noi del segle XX, ajudarà a trobar aliments, a superar les malalties i altres entrebancs. Novel·la d’aventures, “Croada amb texans” ens descriu magníficament com era la vida a la Baixa Edat Mitjana, més concretament al fet històric de les croades infantils.. Si ets una persona enamorada de la història, no deixis de llegir-te aquest llibre, ja que pots ampliar els teus coneixements sobre les croades. Beckman reflecteix tot el que hem evolucionat en el fet d’introduir a un ésser del segle XX en una societat que es troba set anys enrere en el temps.

Què llegir per sant Jordi? (12)

La primera recomanació del mes d'abril ens la fa la Felisa Lobato, professora de llengües clàssiques i francès. I m'ha agradat molt que la fes sobre aquest llibre de María Dueñas, el qual, precisament, tinc a la prestatgeria, aquí davant meu mentre estic escrivint, esperant que l'agafi i l'obri. Doncs bé, Felisa, has aconseguit amb la teva crítica que el rescati de l'oblit-provocat per correccions i més correccions d'exàmens- i el recol·loqui a la meva tauleta.

El tiempo entre costuras de María Dueñas

El tiempo entre costuras és un llibre de difícil classificació  ja que combina diferents gèneres literaris. Així doncs,ens situem davant d’una novel·la realista,d’amor,d’aventures,històrica… i si us vingués de gust llegir-la segurament en trobaríeu molts més.

A l’inici,clarament realista, l’escriptora ens presenta la Sira Quiroga,la seva mare , el seu nòvio i d’altres personatges, que  viuen d’una manera senzilla en el Madrid de la postguerra;mpersonatges tipus dins d’un context típic.

Tot i així,l’atzar fa que el punt d’inflexió el marqui un element  masculí que fa capgirar la vida de la jove.

El trasllat a la ciutat del Tànger i Tetuan provoca canvis existencials en Sira,no sempre afortunats.Gràcies al seu ofici entra en contacte amb un nou món ,producte del moment històric i ,com a conseqüència, irrepetible.És en aquestes ciutats on trobem els personatges més singulars,que arroseguen la noia cap a noves situacions.

Posteriorment, els “teixits” la porten cap a Lisboa, on el text adquireix un clar to de novel·la negra. Aquesta part,  impregnada del món cinematogràfic dels anys quaranta i cinquanta, seria, possiblement ,la part argumental menys creïble.

 El rerefons de la novel·la és certament captivador. L’autora tracta de manera original alguns aspectes de la postguerra, tot recreant  uns personatges reals, força interessants, desconeguts per la gran majoria.

No obstant, el que més em va atreure del llibre són les ciutats del protectorat espanyol, plenes de vida, de glamour i de complexitat, des del punt de vista literari. Fins i tot, pots sentir una certa melangia quan l’autora t’obliga a abandonar-les per traslladar-te a un altre context, més europeu.

L’experiència de la lectura és intransferible, així que la conclusió final  és evident: llegiu-la i viviu la vostra aventura al Marroc colonial.

Ens preparem per als Jocs Florals

Un any més, quan arriba l'abril ens comencem a preparar per a la celebració dels Jocs Florals. Aquest any, com que sant Jordi cau en plenes vacances de Setmana Santa, s'ha avançat la data al dia 15, i avui s'acabava el termini  per presentar les obres que, per segona vegada i des del curs passat, es poden presentar en quatre llengües: català, castellà, anglès i francès.
Passada aquesta data publicaré un altre post amb les obres dels guanyadors, però mentrestent i perquè serveixi de recordatori us torno a presentar el llibre virtual que tenim de la festa del curs passat. (També el trobareu entre els gadgets de la dreta).

ACCEDEIX

Què llegir per sant Jordi? (11)

No convé perdre el ritme en la nostra selecció de llibres, així és que sense gaires preàmbuls us deixo amb una altra recomanació de la Cristina:

El tiempo que querría de Fabio Volo

Una novela que trata de sentimientos. Los sentimientos de un hijo hacia su padre, al que siempre ha admirado pero con el que nunca ha habido una relación estrecha debido a la falta de comunicación. Y habla también de una mujer, la mujer con la que ha convivido unos años y que le acaba de abandonar. Una mujer de la que está profundamente enamorado.

Pero él es incapaz de exteriorizar sus sentimientos, tiene una gran falta de seguridad y una baja autoestima a pesar de que, desde unos orígenes muy humildes, ha logrado triunfar en el mundo laboral como "redactor creativo".

La novela hace mención también a sus dos pasiones: la lectura (cita un montón de libros y autores) y la música (desde la clásica, el jazz, la pop...)

Pero lo que más impacta de esta novela es , como he dicho, la expresión de los sentimientos: el perdón, el amor, la comprensión, con muchos de los cuales nos podemos identificar.

Fabio Volo , pseudónimo de Fabio  Bonetti, ha ejercido los más variados trabajos, destacando como disc jockey, lo que fue el inicio de una carrera como artista polifacético. Trabaja como cantante, actor, guionista, presentador de radio y televisión (ha presentado el equivalente del Caiga quien caiga en España), y trabaja para la MTV. Además de esto, se ha dedicado a escribir, con gran éxito en Italia, en especial entre el público juvenil. Nacido en 1972, en Calcinate ( provincia de Bérgamo).

Què llegir per sant Jordi? (10)

L'Amparo s'ha tornat a inspirar aquesta setmana i, com a professora de matemàtiques i experta en noves tecnologies, ha pensat que no només de ficció viu el lector. Aquesta és la prova:

El engaño Google

Si te encuentras en una época en la que no puedes leer novelas ni ensayos y necesitas que tu mente recapacite sobre situaciones actuales, te recomiendo la lectura de "El engaño Google", Gerald Reischl. Así también te encontrarás entre el público que vive la red desde los medios de comunicación de todo la vida, me refiero a mensajes como el lanzado en la película "La red" (historia de la creación y desarrollo de la red social Facebook).

El libro es una crítica a Google, la actual empresa monopolizadora de Internet. Google empezó siendo un buscador creado por un internauta con ganas de innovar. Sin embargo, como ocurrió con Microsoft, se ha convertido en un monopolio omnipresente en Internet. La cuestión es: ¿realmente se ha convertido en "el gran hermano" de Internet?.

Ahí lo dejo, reflexiona, recapacita, decide qué hacer en la red....

Què llegir per sant Jordi? (9)

Ahir va arribar la primavera. Això no té res a veure amb el post que estic a punt de publicar, però és que són quarts de dotze de la nit i després d'un dia de treball rigorós la imaginació em comença a flaquejar. Segur que estic pagant el mal karma d'una vida anterior, lliurada a l'oci, a l'absència de llibres i al nul interès per l'escriptura. Vigileu, això s'acaba pagant a la vida posterior: llibres, llibres, més llibres...com aquest que ens recomana l'Amparo...

Maldito karma de David Safier

Libro ameno sobre las reflexiones que se hace una mujer después de morir cuando menos se lo espera. A través de sucesivas reencarnaciones intenta deshacer los males hechos durante su vida y así volver a ser humana. Lucha por todos los medios para volver a vivir como humana y aprovechar el tiempo "no vivido" en su vida anterior. Novela de fantasía, cargada de humor, ironía y reflexión. Añado un parráfo cargado de profundidad que llamó mi atención:

"En mi vida número ciento trece como hormiga, un día me dirigí a la superficie con una compañía. Por orden de la reina, teníamos que reconocer el terreno alrededor de nuestro dominio. Marchábamos bajoun calor abrasador sobre unas piedras ardientes, caldeadas por el sol, cuando, en unos segundos, el sol oscureció de un modo casi apocalíptico. Mis ojos otearon el cielo y vi la suela de una sandalia de mujer descendiendo imparable hacia nosotros. Fue como si el cielo cayera sobre nuestras cabezas. Y entonces pensé: “Una vez más tengo que morir porque un humano no presta suficiente atención a sus pasos”......"

El que deia, que ja és primavera a...

Què llegir per sant Jordi? (8)

Per a un públic adolescent, aquí tenim un llibre recomanat per l'Oriol Cañisà de 1r batxillerat HS1.

Flanagan de luxe d'Andreu Martín i Jaume Riera

Personalment jo recomano el llibre d'Andreu Martín i Jaume Ribera, Flanagan de luxe.

És un llibre que relata les aventures del detectiu Flanagan i tots els seus amics. En aquest llibre de la nissaga en Flanagan s'ha d'enfrontar amb un tema de drogues. A més torna la Nines ( apareix en el llibre Tots els detectius es diuen Flanagan).

La meva valoració es molt positiva ja que té punts humorístics.

Katie Melua a l'Auditori

Després de gairebé dos anys escoltant les seves cançons, sempre associades al meu bloc, m'ha semblat un compromís ineludible assistir a la cita d'aquesta nit. Katie Melua ha vingut a Barcelona a presentar el seu nou àlbum "The House", que es publicarà el proper 24 de maig. I no m'ha decebut amb aquests nous sons on assaja noves formes d'expressió, tot i que al final les cançons que més m'agraden són les melòdiques i dolces amb què va iniciar la seva carrera i es va fer famosa. Tot un plaer, sentir en directe-ja en el bis, un cop acabat el concert-les seves bicicletes rodant per Beijing.

Què llegir per sant Jordi? (7)

S'ha acabat la setmana blanca i amb ella el temps lliure per divagar, elucubrar, reflexionar,...així és que us passo directament la ressenya que ha fet la Isabel Llobet sobre el llibre d'un autor menorquí, nascut a Ferreries. M'agrada de la seva proposta el fet de recomanar un autor que no té un gran suport mediàtic i del qual no hagués conegut, per altres mitjans, la seva existència:

Barba-Rossa de Joan Pons Pons

El protagonista, en Roger Genestar, viu a Menorca en un temps convuls – segle XVI- en què els pirates turcs i barbarescs saquegen ports i vaixells i amenacen totes les costes de la Mediterrània.

És caçador d’ocells  i la seva vida consisteix simplement a caçar i no ser caçat. Fins el dia en  què l’amor per una esclava l’atrapa i embruixat travessarà mars i terres per trobar-la. La recerca el duu fins a Constantinoble, el regne del temut Hayr al-Din conegut arreu com  a Barba-Rossa .

Quan, anys després d’haver marxat, torna a Menorca, serà una altra persona. Ha viatjat, ha vist i ha viscut. Ara té terres, però malgrat tot, l’amor encara l’empeny a desafiar el seu destí.

Barba-Rossa és una novel·la intensa, exòtica, i sintètica, que es pot llegir com una transcripció històrica dels temps actuals, i gaudir alhora amb un llenguatge d’un profund lirisme, que la fa encara més atraient.   

Què llegir per sant Jordi? (6)

Un dia plujós com avui sembla ser molt profitós per a l'activitat blocaire. Pel que he pogut comprovar, ha pujat el volum d'entrades publicades en els diversos blocs que segueixo i també ha augmentat el nombre de lectors del meu, segons em confirmen les estadístiques. I és que...què millor que llegir i escriure davant la pluja persistent?

Doncs bé, aprofito l'avinentesa per presentar-vos la recomanació de Kalamar, abans que torni el bon temps...

Nancy Mitford

Com que estic per fer conèixer dones del món artístic,  sempre arraconades,  us recomano a Nancy Mitford (1904-1973), les novel·les de la qual són romàntiques, divertides i crítiques amb l'alta socitat anglesa i francesa. M'han agradat totes les que ha publicat Libros del Asteroide, en particular, Amor en clima frío, ben escrita i molt amena.
El seu romanticisme és realista i demostra un decidit feminisme, més fàcil de portar a terme quan una es mou en la "upper class".

Què llegir per sant Jordi? (5)

Avui també puc editar una nova entrada al bloc. Per una banda, la causa ha estat aquesta meravellosa setmana blanca, que desgraciadament ja s'acaba, la qual m'ha permès tenir temps lliure per a la creativitat, per preparar bé les classes, llegir més estona, ...Però és evident que el més important és la col·laboració dels meus amics amb les seves recomanacions.
La d'avui està feta pel Ricard Fusté, enamorat del cinema i autor de l'interessantíssim bloc "clàssics del cinema", el qual us recomano.

Fin de David Monteagudo

"Recomano "Fin" de David Monteagudo (el seu primer llibre, em sembla que ara ja ha tret el segon). És una trama de suspens a partir de la reunió d'una colla d'amics que fa anys que no es veuen, i les seves parelles, per passar el cap de setmana en un refugi de muntanya. Tots van a la reunió menys un d'ells, que no era el més popular de l'antiga colla; durant la nit, observen que el cel estelat llueix d'una manera insòlita; llavors, comencen a passar coses estranyes. No puc explicar res més perquè la gràcia del llibre està en la l'angoixa que genera i el misteri que plana sobre tota la narració. Des de les primeres pàgines, t'enganxa i no pots parar de llegir, necessites saber què passarà seguidament. I vas de sorpresa en sorpresa"

Què llegir per sant Jordi? (4)

 Després de tres llibres que pertanyen a la nostra cultura occidental, la Mireia Jover ens recomana un autor japonès que, tot i la llunyania en l'espai, parla de sentiments universals que no coneixen fronteres.

After dark d'Haruki Murakami

"Fa cosa d'un any i mig vaig llegir "After dark", d'un dels meus escriptors actuals preferits, Haruki Murakami. La novel.la pertany al vessant intimista/realista del seu autor, el qual també cultiva el gènere fantàstic i/o surrealista, al qual pertany per exemple "Kafka a la platja".
"After dark" transcorre íntegrament en una nit en una gran ciutat del Japó. Els protagonistes, un noi i una noia que passaran aquesta nit en un bar d'aquesta gran ciutat conversant, fumant i bevent cafè...
Es tracta d'una història senzilla però profundament emotiva i captivadora entre dos éssers que necessiten desesperadament ser escoltats i compresos..."