Lope

Un post por mi talante blogueante
me obliga alguien a hacer, que no soneto,
y en mi vida me he visto en tanto aprieto
pues jamás conocí a la tal Violante.

Se derrumba la métrica al instante
imposible rimar este cuarteto
construir dos estrofas todo un reto
burla, burlando van las dos delante.

etc, etc...

Com resistir-se al personatge de Lope? D'aquí a uns mesos serà el nostre protagonista a les classes de literatura castellana, així que el cap de setmana tocava veure l'estrena cinematogràfica. La pel·lícula mostra l'artista i l'home enamorat, que va ser tan prolífic en un aspecte com en l'altre. La vida de Lope té prou ingredients com per crear una gran història i els actors fan un magnífic treball. És una llàstima que el director no tingui prou talent per aprofitar l'una i els altres. El guió és una mica fluix, certes escenes arriben a ser intenses però es dilueix en de seguida i la transició d'algunes de les escenes no es resol amb naturalitat. En conjunt, però, el resultat és acceptable-bona ambientació i fotografia- i animo a tothom perquè la vagi a veure.

Més lectures d'estiu

Les vacances s'acaben i aquesta calor socarrima els circuits de la meva inspiració, així que, vist el panorama, intentaré resumir les altres lectures que encara no han tingut un espai en aquest bloc.

- Un hombre en la oscuridad de Paul Auster
És una novel·la que narra les vivències d'uns personatges, l'estructura de la qual hauria permès de convertir-la en diversos relats independents. I és que la recomposició de totes les històries en una única obra no acaba de fer el pes. Poc espai, 200 pàgines, per abastar tants temes: realitat-ficció, la solitud, la crueltat...
Deixant de banda aquest fet, és una bona obra per reflexionar sobre la condició humana.

- Viatge d'hivern de Jaume Cabré

Aquest sí que és un llibre de relats que, tot i no tenir cap relació amb l'anterior, també recull les vivències d'uns personatges turmentats per experiències ben diverses que van des de l'angoixa de l'artista incapaç de gaudir del seu art, fins la incapacitat d'un home de continuar vivint amb els record de la seva estada en un camp de concentració.

- La librería de Penelope Fitzgerald
Novel·leta que no arriba a les 200 pàgines i té un cert encant. Narra la història d'una dona que decideix crear el seu propi negoci inaugurant una llibreria en un petit poble. No ho tindrà fàcil.

- La hija de Robert Post d'Stella Gibbons
Una de les crítiques que apareix en la faixa que envolta el llibre diu: "Probablemente la novela más divertida jamás escrita" Sunday Times.
Tot i que l'afirmació em resulta una mica exagerada, no es pot negar la seva originalitat, enginy i sentit de l'humor. La senyoreta Post, en quedar-se òrfena i sense recursos, decideix d'anar a viure amb uns parents del camp, molt menys refinats que ella. La seva nova vida, lluny d'aclaparar-la , li permetrà transformar i millorar el seu entorn familiar.

- La quarta mà de John Irving
Fa força anys vaig llegir una altra novel·la de l'autor, Una dona difícil, que em va agradar molt. Aquesta, però se m'ha fet una mica feixuga a estones. Irving escriu molt bé i el seu humor el porta a descriure situacions gairebé surrealistes amb plena naturalitat. Però, les desventures d'un periodista que perd la mà exercint la seva feina en un canal de notícies sensacionalistes i el rerefons d'aquest món no em motiven tant com el patiment d'una dona que ha de continuar la seva vida després de perdre els dos fills en un accident (la dona difícil).

- Lo verdadero es un momento de lo falso de Lucía Etxebarría
Més del mateix, històries esbojarrades de personatges esbojarrats. Entretinguda però molt més fluixa que obres anteriors.

- La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano
Èxit de vendes. Dos éssers marcats per una experiència traumàtica a la seva infància van creuant les seves vides puntualment des de l'adolescència fins a l'entrada de la maduresa. Els capítols inicials són impactants. De tota la llista, el llibre que més m'ha agradat.

Estiu negre

Si parlem de novel·la negra, la de l'estiu passat fou, sense cap gènere de dubtes, les de la trilogia Millenium de l'Stieg Larsson. Com que no m'agrada el gènere vaig començar amb el primer llibre empesa per la pressió mediàtica. Tothom en parlava i jo no podia quedar-me al marge. Ja des del primer moment vaig ser arrossegada com pel corrent d'un riu cap a les últimes pàgines del llibre i, en arribar, cap a les primeres del volum següent.

Doncs bé, aquest estiu la novel·la que us vull recomanar es titula
In the woods- El silencio del bosque, en la seva traducció al castellà- escrita per Tana French. Tres nens s'endinsen en un bosc, però només un d'ells torna a casa en estat de shock i sense recordar res. Vint anys després, en el mateix bosc, una nena apareix assassinada i el nen que va sobreviure, ara convertit en policia, es dedicarà a investigar el cas.

Amb llibres com aquest i els de l'estiu passat he hagut de caviar d'opinió i reconèixer que sí, que ja m'agrada la novel·la negra o que aquestes obres han fet que m'agradi. French manté l'enjòlit fins a l'últim moment i hom pot gaudir de l'acció i a la vegada recrear-se amb la presència d'uns personatges atractius.

El final no acaba de tancar tots els enigmes, error o premeditació?
Potser French ja està pensant en la confecció d'un segon volum. Si és així, m'hi apunto.

"La novel·la de Dickens" de Neus Canyelles

Amb poc més de cent seixanta pàgines, Neus Canyelles escriu una novel·la senzilla i sense pretensions, com la seva protagonista, na Blanca, la qual em recorda en certs moments algunes heroïnes rodoredianes.
Blanca, per la seva situació personal, d'extrema fragilitat-dona sense parella que l'ajudi, amb una filla al seu càrrec i pocs recursos econòmics-sembla abocada al fracàs, però uns pocs amics-reals o imaginaris- i la seva creativitat li donaran força per tirar endavant.
Igual que en altres obres que m'han agradat molt- La pedra lunar, El pacient anglès,...- trobem el recurs de la novel·la dins de la novel·la. En aquest cas, Grans Esperances de Charles Dickens és la lectura que la protagonista segueix com a model per al seu itinerari personal. L'autora ha volgut donar a na Blanca un cert aire dickensià i ha afegit algun toc de realisme màgic molt ben integrat al conjunt.
Senzilla i sense pretensions, com he dit al començament, però alhora autèntica i entranyable.

La creativitat al poder

A vegades no saps si el convenciment cap a una idea et porta a llegir insistentment sobre ella per refermar-la o si passa justament el contrari, de tant llegir determinades afirmacions al final acabes creient-les fermament.


El cas és que des d’un temps ençà rebo el mateix missatge des de fonts ben diverses: “cal canviar la manera d’educar, perquè en ple s.XXI encara persisteixen els mètodes del s.XIX, passivitat i memorització.

A La Vanguardia d’ahir, 27 de juliol, a “La Contra”, entrevistaven un tal Richard Florida, gurú de les tendències demogràfiques i d’innovació tecnològica. Transcric, després de traduir-la, la part que em va interessar més:



“Què és per a vostè mirar el futur?

Refer radicalment els sistemes d’educació. En lloc de tenir escoles que funcionen com una fàbrica, que aixafen la creativitat, hauríem de donar als nens tot el que necessiten per desenvolupar els seus talents.

…

La creativitat és el nou motor del creixement econòmic.

…

Els països que no continuïn augmentant el seu potencial creatiu, donant suport a la creativitat i aplicant polítiques que atreguin més persones al sector creatiu, en lloc d’infrautilitzar-les, es quedaran enrere.”



Fa una o dues setmanes , mirant per la tele el programa “Españoles en el mundo”, una mare que vivia a Nova York explicava que l’educació a Estats Units era diferent, molt més pràctica, no tan memorística.

I, per donar un altre exemple més que significatiu, abans de vacances, un dels blocs als quals estic subscrita, “El Caparazón”, em va donar a conèixer Ken Robinson i una de les seves conferències: “schools kill creativity” (imprescindible escoltar-la) que gira a l’entorn d’aquest tema. És necessari donar un gir creatiu al nostre sistema educatiu, aquesta és la conclusió a què hom arriba després del desplegament d'enginy i sentit de l'humor amb què aquest expert afronta el problema.

I ara arriba el moment d’acabar aquest post, fent memòria d’un entranyable programa televisiu que afortunadament ja no fan i que vaig tenir el gust de mirar un cop: “¿Sabes más que un niño de primaria?”. Una de les preguntes que recordo era: “¿Qué es el género epiceno?”. Aspecte absolutament fonamental per a l’educació d’un nen d’onze anys! Em vaig dir a mi mateixa: “Però, quines “gilipolleces”-no trobo paraula més adient en català- ensenyen a aquests nens?”. Posteriorment em vaig tranquil•litzar, això només és un programa de la tele, res a veure amb la realitat...

Olive Kitteridge

Olive Kitteridge ha estat guardonada amb el Premi Llibreter 2010 en la categoria d'altres llengües que concedeix el Gremi de Llibreters de Catalunya. L'objectiu del premi és subratllar la qualitat d'una obra ja publicada i afavorir-ne la difusió.

Olive Kitteridge és una novel·la coral, estructurada en capítols que es poden llegir independentment i que estan enllaçats pel personatge central de l'Olive, la qual apareix al llarg de tota l'obra. L'autora narra els esdeveniments quotidians de la vida d'uns éssers,  majoritàriament femenins, i  aprofundeix en la seva psicologia; uns éssers que han de sobreviure a la soledat i a la incomunicació i sobreposar-se a l'adversitat del destí.

Amb un cert humor càustic i sense cap concessió a la sensibleria, tot i així,  la novel·la et toca la fibra sensible per la seva humanitat.

10-J

New latin-new greek-new generation

La professora de llengües clàssiques, Felisa Lobato, us adreça aquest interessant escrit:

Al final de l’estiu els nostres alumnes,que van cursar la matèria de llatí a 4t de l’ESO,ompliran les aules de batxillerat,per primera vegada.


Quan vaig encetar el nou camí de les llengües clàssiques,se’m va plantejar un dubte. Què podia fer per apropar aquest món al nostre? És evident que havia de fer un canvi. Poc després vaig entendre que el punt d’inflexió vindria donat pel suport.Contemplem altres opcions,triem altres direccions.Mantenim la tradició(quin professor de clàssiques no respecta la tradició?) i afegim noves eines:això que en docència es diu noves tecnologies.Cal dir que vaig trobar la porta mig oberta;al departament ja havien començat a treballar en aquest sentit i fora de l’escola els meus col•legues ja havien creat blocs amb els seus alumnes.Vaig pensar,per què no? Provem-ho.

La il•lusió va fer moure el projecte. Tot i que el capità del vaixell,Ulisses, ha de vetllar per la tripulació i governar la nau,els mariners,els nautes, han de possibilitar-ne la navegació.Tot respectant, l’ètim d’origen grec cibernauta,van començar a fer feina.El resultat va ser excel•lent.S’hi van embarcar ,van aprendre a ser més autònoms i sense adonar-se’n uns van ajudar a gestionar la matèria,aportant informació trobada en altres fonts que no són ni el llibre ni el professor i,d’altres que tenien més coneixements del món informàtic,van ajudar els companys amb dificultats.Fantàstic!

Actualment saben que si tenen mal de cap i van al metge han de demanar un antiàlgic per a la cefalea.Van descobrir que a prop de casa hi ha un teatre,el TNC,que presenta l’estructura d’un temple romà.Mentre passejaven van veure que en un carrer de l’Eixample havia columnes semblants a les gregues.Coneixen els mites amagats darrera de la taula periòdica i van decidir explicar a la família que el forn de casa,on fan els rostits,és anomenat pirolític perquè crema el greix. Amb l’exemple , recolzen la sentència pronunciada per Luigi Miraglia,força motriu de latinitas viva,a les darreres jornades de clàssiques :lingua latina mortalis non est,sed immortalis.

Si em pogués permetre la llicència els diria:no abandoneu el vaixell,uns trobareu, potser, altres capitans que vetllaran per vosaltres i d’altres sereu conduïts pel mateix Ulisses , continueu,els límits els poseu vosaltres.

New latin-new greek.Magistra nova sum.

Club de lectura

La professora Concepció Capdevila ens explica en aquest post l'experiència portada a terme en un grup de primer de batxillerat per tal de fomentar el gust per la lectura entre els seus alumnes:

Optativa de Llengua: Club de lectura

Al tercer trimestre dins del context de l’assignatura optativa de llengua a primer de Batxillerat, vàrem crear un club de lectura. La novel•la que llegien els alumnes , Junts i prou d’Anna Gavalda va resultar molt atractiva per a tothom i d’un èxit clamorós. L’activitat consistia en la lectura prèvia i acurada dels capítols del llibre i la reflexió oral de la lectura individual a l’aula. Com a complement de la lectura i com una eina més de reflexió els alumnes havien de treballar i investigar sobre els conceptes extra - literaris que l’escriptora fa servir al llarg de la novel•la i que d’una manera molt variada connecta els personatges principals amb diferents àmbits de la cultura : art, literatura, historia , música i gastronomia, i també havien de crear un itinerari real a partir de la ficció literària. Els resultats han estat força interessants i alguns grups han fet una molt bona feina. Aquí en teniu una mostra :

El grup de Marina Amaro, Carolina González, Paula Aldana, Marta Foved i Monica Ruiz han fet una proposta força imaginativa i interessant de l’ itinerari per París.

Juntos.pptx; nada mas

View more presentations from dolors .

Mapes per a la literatura catalana

He llegit al bloc L'imperdible de l'ànima que s'ha creat un web que situa geogràficament- amb l'aplicació Google Maps- escriptors catalans en els seus llocs de naixement, mort, rutes literàries...

Alguns usuaris que ja l'han consultat troben a faltar alguns escriptors. És d'esperar que amb el temps s'aniran resolent aquestes mancances.

El que és evident és que es tracta d'una nova eina que ens pot ser profitosa per a les nostres classes de literatura.

Llibre virtual sobre els Jocs Florals

He començat a editar el llibre en què quedarà recollit tot el material que he pogut aplegar sobre la festa dels Jocs Florals. Evidentment, hi trobareu les obres premiades - alguns encara no m'heu enviat els textos - a més de fotografies, presentacions i vídeos.
Ara només hi ha una petita part, amb paciència espero completar-lo.
LLIBRE

Diada de sant Jordi

Avui diada de sant Jordi hem celebrat a l'escola la festa dels Jocs Florals. El lema d'aquest any ha estat "Rondalles i llegendes" i al voltant d'aquest tema ha girat l'acte celebrat al teatre de l'Escola.
Hi ha hagut lliurament de premis a les obres seleccionades, recitacions, música, teatre...

I perquè en quedi constància, aviat publicaré un llibre com el de l'any passat en què apareguin les obres guardonades i una explicació- amb acompanyament gràfic - de les diferents activitats.

Per acabar, us recomano que visiteu l'entrada d'avui del bloc del Miquel Àngel Bosch, exsecretari general, exprofessor i company d'aquesta escola.

Tots "in translation"

Fa uns quants anys, en commemorar els quatre-cents de la publicació del Quixot, una de les tasques que vam portar a terme a l'escola fou recollir el títol en totes les llengües a què ha estat traduïda l'obra. Després li va tocar el torn a La plaça del Diamant- la novel·la catalana més internacional- amb motiu del centenari del naixement de Mercè Rodoreda.
M'han vingut aquests records perquè, justament avui, he visitat l'exposició "Ficcions enfora", organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, al Palau Moja, al casc antic de Barcelona. El motiu de l'exposició és donar a conèixer la projecció que té al món la ficció literària en català. La mostra recull més d'un centenar d'obres que han estat traduïdes a altres llengües. I si el visitant  en troba a faltar cap ho pot manifestar en un llibre disposat per a tal fet.
Per completar aquesta visió us recomano visitar dos webs: la de l'Institut Ramon Llull i la del Pen Català on es registren totes les traduccions que s'han fet d'obres de la literatura catalana.

Creació de mapes conceptuals

Gràcies al fantàstic bloc http://www.educacontic.es/- el qual recomano a tots els docents que vulguin traspassar la frontera cap a l'educació del segle XXI - he descobert una nova aplicació de la web 2.0: Spicynodes. Amb aquesta aplicació podreu crear sofisticats mapes conceptuals de forma gratuïta. Dominar totes les possibilitats que ofereix pot ser complicat, però jo ja he fet el meu primer treballet i crec que no ha quedat del tot malament. Aquí el teniu.
(per veure'l amb pantalla completa premeu full screen -a sota i a l'esquerra. Més a la dreta hi ha el zoom)

Vols presentar el teu bloc a concurs?

Creus que el bloc que has creat per a alguna de les matèries del curs mereix un premi? Doncs aquesta és la teva oportunitat. El concurs NETREPORTER 2010 premia els millors blocs fets per alumnes d'ESO, batxillerat o formació professional. Accedeix a la pàgina per consultar-ne les bases. La data límit per a presentar la documentació és el proper dia 16 d'abril.

Sort per a tots!