Qüestionari sobre lectura

A les meves mans ha arribat un document que parla sobre una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes, en tant que entitat responsable de fomentar la nostra literatura. La iniciativa consisteix en un Qüestionari sobre la tradició literària catalana que va adreçat especialment a professors universitaris, de batxillerat i secundària, a més d’escriptors i altres professionals de l’edició, la lectura i la promoció de la literatura.


Amb aquest qüestionari es pretén donar resposta a algunes preguntes: “Quins són els nostres autors i les obres literàries de referència? Quins són els referents que han de compartir els estudiants quan acaben l’educació obligatòria? Quins títols no poden faltar a les biblioteques de nova creació? Quines obres s’han de poder trobar sempre a les llibreries? Quines accions ha de fer l’administració per poder respondre a aquestes preguntes?”

A hores d’ara els qüestionaris potser ja circulen i, al juny, la revista Cultura dedicarà un número a la transmissió de la tradició literària amb les primeres conclusions del Qüestionari.

Aquesta iniciativa em sembla encomiable i espero amb expectació els resultats de l’enquesta. Però, m’agradaria que aquest projecte anés més lluny, quant a la lectura a Secundària, ja que em preocupen una sèrie de temes que esquematitzo a continuació:

- El Departament d’Educació ha de decidir totes les lectures a Batxillerat? I amb quins criteris es fa la selecció? A vegades quan els autors recomanats són vius em vénen certes sospites que ara no comentaré perquè no ve al cas

- Ser clàssic consagrat implica que la lectura és apta per a tots els nostres alumnes? (Últimament s’ha fet el gran pas d’acceptar adaptacions al català modern d’obres com Tirant lo Blanc)

- És lícit promocionar i imposar com a lectura un grapat d’obres de literatura juvenil pel sol fet d’estar escrites en català? (Obres, moltes de les quals no valen més que el paper en què es troben escrites. Visca Harry Potter traduït!)

- ¿Per què tinc una gran dificultat per trobar obres digitalitzades d’autors catalans, encara que hagin mort fa segles i estiguin lliures de drets d’autor? (A les classes de literatura castellana trobo a Cervantes virtual la majoria d’obres que busco)

Aquestes són algunes preguntes que em plantejo i m’agradaria conèixer l’opinió d’altri.

Però, hi ha una altra pregunta dirigida als polítics:

¿ EN QUINA ALTRA COMUNITAT AUTÒNOMA O PAÍS EUROPEU ES DESTINEN DUES ÚNIQUES HORES SETMANALS A LA PRÒPIA LLENGUA?

Això és el que ens passa a batxillerat des del curs passat. Als qui impartim aquest nivell ja no ens calen subtileses com les anteriors, el dia a dia és simplement subsistir.

Adéu a Miguel Delibes

Joan Baez

Aquests dies és notícia en el món de la cultura una artista que porta dècades cantant, mite de la meva infantesa, juntament amb Bob Dylan. Em refereixo a Joan Baez de la qual conservo encara alguns discos de vinil, tot i que mai els podré tornar a posar. Icona de la cançó protesta, un gènere que ja no està de moda,  ens va donar, a molts de la meva generació, una melodia que materialitzava els nostres ideals.
La setmana passada va rebre La Orden de las Artes y las Letras de España, informació que he recollit en un article del diari El País.
Però si voleu tenir-ne més informació i domineu l'anglès us recomano que visiteu la seva web oficial

Aniversaris del 2010(2): 25 anys de la mort de Salvador Espriu

Un dia com avui, fa vint-i-cinc anys, va morir Salvador Espriu, escriptor que conreà poesia, narrativa i teatre. Tota la seva obra, però, rep unitat pel fet que al darrera hi ha una personal filosofia del món: l'establiment d'uns mites, la creença de la supremacia de la raó per damunt de tot i una visió desolada del món.
Espriu va viure en una època difícil, guerra civil i dictadura franquista, en què els somnis de redreçament del país s'enfonsaren. La seva ha estat designada com a "generació escapçada" i ell, com altres escriptors del moment, van renunciar a qualsevol reconeixement literari en optar per la llengua catalana. El llibre Cementiri de Sinera ve encapçalat per una frase de l'Eclesiastès: "I totes les filles de cançó seran humiliades" que J.M.Castellet va interpretar identificant "cançó" amb poesia i per extensió amb la llengua en què està escrita:
el català, llengua humiliada i perseguida durant molt de temps.

Amb aquest petit article vull sumar-me a la proposta del bloc Antaviana de retre homenatge al nostre autor i us remeto a dos blocs que segueixo i que també s'han adherit a la proposta:
Biblio cartellera
In Fernem Land

"Hortografia.cat"

Avui he rebut la sempre agradable visita d´un exalumne que passa per l’escola per consultar algun assumpte i a la vegada saluda els seus antics professors. En aquest cas en Kevin, que l’any passat cursava batxillerat tecnològic. La sorpresa, però, ha estat l’adreça que m’ha passat d’un bloc que porten un grup de col•legues i que té com a missió denunciar el lamentable estat de l’ortografia catalana- i altres aspectes no exclusivament ortogràfics- en rètols, comerços, fulls de propaganda, etc. Us convido a consultar el seu bloc i a participar-hi: http://www.hortografia.cat/ (també el trobareu a la llista d’enllaços)

És sorprenent i esperançador que nois joves encapçalin aquestes iniciatives, sobretot quan no estan relacionades amb la seva activitat acadèmica o professional. En Kevin està estudiant enginyeria industrial…com en Pompeu Fabra!

El primer día del resto de tu vida

Demà a l'hora de tutoria els alumnes i tutors de primer de batxillerat fruirem d'aquesta pel·lícula que parla sobre les relacions familiars. Us adjunto la fitxa tècnica i el tràiler promocional.
ENVIEU ELS VOSTRES COMENTARIS!!!

Sherlock Holmes?

Triar un personatge mític i fer una bona campanya de màrqueting és una estratègia  que dóna bons resultats amb incautes com jo. De fet ja m'ha passat altres vegades amb l'Artús de L'últim cavaller o l'Aquiles de Troia. Et venen la llebre que després resulta ser gat. Tampoc no és que busqués fidelitat en el retrat de Sherlock, ja anava avisada, però sí originalitat. El resultat ha estat una barreja d'Indiana Jones, per les accions trepidants;  Jean Claude Van Damme, pels cops de puny i de House, per les excentricitats del personatge.

Salvem l'ambientació, l'actuació dels dos actors protagonistes, sobretot en les escenes domèstiques-gos inclòs- i la que potser és l'única escena interessant: Watson presenta la seva promesa a Holmes. El joc entre tots tres i l'ambigüitat en el comportament dels dos amics podrien haver estat un camí per explorar. Però aquest camí es trunca i l'obra acaba avorrint per superficial i predecible.

Aniversaris del 2010 (1)

Com altres anys el diari La Vanguardia publica un llistat amb les efemèrides que se celebren el 2010. En paraules textuals:"Revisamos los aniversarios de aquellos hechos y personajes decisivos que conforman nuestro presente". I comencen pels fets més allunyats, els de fa mil anys, fins als més recents. En total quatre planes de les quals he extret en ordre cronològic invers alguns dels que tenen relació amb la literatura i rellevància en el meu passat.

Fa 25 anys...

mor Robert Graves, poeta i escriptor britànic que fou conegut al nostre país gràcies a l'adaptació televisiva de l'obra Jo, Claudi. Estudiava, en aquell moment, tercer de batxillerat-equivalent al primer d'ara- quan un dia el meu professor de grec ens va explicar entusiasmat que feien per la tel·le una sèrie magistral on es reconstruïa la vida de l'emperador romà. L'èxit fou fulgurant i setmana rere setmana corríem en sentir la música i veure a la pantalla una serp que anava lliscant per sobre del títol i del nom dels actors. No vaig arribar a llegir el llibre, tot i que el vaig començar. Tenia massa present el film, però sí que em vaig atrevir amb una altra de les seves novel·les, La filla d'Homer, encara que no arribava al nivell de l'anterior.

Italo Calvino, escriptor italià que conec pel llibre de contes Marcovaldo-el qual vaig llegir arran d'un curset sobre "El gust per la lectura" en el meu primer any de docència- i Henrich Böll, escriptor alemany i premi Nobel de literatura, del qual he llegit Opinions d'un pallasso, són altres autors que van morir fa vint-i-cinc anys.

Però, en aquest llistat, un altre nom ocupa el lloc més proper i rellevant per a nosaltres: Salvador Espriu. I, al marge del que facin o no facin les institucions corresponents, nosaltres celebrarem aquesta efermèride i li dedicarem més endavant un article especial en aquest bloc.

Bon Nadal

oh christmas tree, oh christmas tree
Cargado originalmente por nsoup

XARXES SOCIALS

Us presento un interessant article que l'Enrique Alfonso, del 1r batxillerat CT2, ha escrit sobre aquest tema.

MICROBLOGGING

Per donar-vos una definició del que és el microblogging res millor que la viquipèdia:  "Com a microblogging o miniblogging es coneix una derivació del fenomen bloc, amb la particularitat que s'hi envien missatges curts (habitualment de menys de 200 caràcters) a l'atenció del públic general o només de les pròpies coneixences.

Les novetats i els avisos poden enviar-se (depèn del servei) des d'un lloc web, per missatgeria instantània, per correu electrònic, a través d'aplicacions de tercers, per SMS, per mòbil, etc.
El primer servei d'aquestes característiques fou Twitter, nascut el març de 2006. Posteriorment han sorgit diversos serveis similars com ara Pownce o Jaiku que afegeixen al microblogging altres funcionalitats com la transmissió d'arxius o la notificació d'esdeveniments. De fet el maig de 2007 ja hi havia fins a 111 serveis o aplicacions inspirades en el Twitter arreu del món.[1]".

La plataforma que he triat per a la meva classe de 2n de castellà és "Edmodo", exclusiva per al món de l'educació, a través de la qual professors i alumnes es poden intercanviar missatges i arxius.

Al bloc de llengua castellana he penjat un videotutorial on explico el seu funcionament.

WEB 2.0 A L'ESCOLA

Aprendre a l'escola 2.0

View more documents from xarxagavaeduca.

Noia llegint

Aquest cap de setmana em van enviar un correu amb aquesta imatge tan interessant: una composició d'un quadre de Jean Etienne Liotard La bella lectora, en què la noia està llegint un llibre digital amb un text publicat tres segles després.

La imatge m'ha portat a la notícia, que està publicada al Ciberpaís, titulada "Tinta electrónica". Obvio més explicacions perquè el títol ho diu tot, només us remeto a la font original:

http://www.elpais.com/articulo/portada/Tinta/electronica/elpepisupcib/20091015elpcibpor_1/Tes

COSES QUE FER AMB GOOGLE EN EDUCACIÓ (3) - Google sites

   GOOGLE SITES

Aquests dies els alumnes de 2n de batxillerat esteu aprenent a utilitzar aquesta interessant eina de Google que us permet de crear una pàgina web amb molta facilitat i sense tenir gaires coneixements previs. Segurament teniu alguns dubtes sobre el seu funcionament, així que us facilito un tutorial que he trobat en el bloc Educa con Tic : http://issuu.com/capileiratic/docs/guia_rapida_google_sites?mode=embed&layout=http%3A//skin.issuu.com/v/color/layout.xml

A més, existeix la possibilitat de lligar el "site" amb el "docs". Us remeto a l'article que en parla, publicat per l'Amparo fa unes setmanes. Si editem documents al "docs" després podem inserir-los al nostre "site". Només cal que des de la pàgina del vostre lloc web cliqueu "edita la pàgina" i després "insereix", seleccioneu document i a la finestreta que s'obri apareixeran tots els que teniu editats en el "docs". Això sí, molt important perquè el document sigui visible per a tothom:

- quan ja tingueu el document, abans de tancar, aneu a "comparteix" i seleccioneu "publica com a pàgina web"

- s'obrirà una finestra on tornarà a sortir l'opció "publicar el document"

- si es tracta d'una presentació de diapositives també anirem a "comparteix" i clicarem l'opció "publica/incrusta"

I encara més. Podem anar canviant el nostre document des del "docs" i els canvis apareixeran automàticament al "site".

Quan descobreixi coses noves us les comunicaré o envieu-me un comentari si vosaltres les descobriu abans.

CREACIÓ DE PÀGINES WEB

La Naiara del 2n batxillerat HH ens ha escrit aquest article perquè no ens anem a dormir sense aprendre alguna cosa més:

A veces nos viene a la cabeza la idea hacer una página web, pero normalmente nos decantamos por escoger aquellos dominios web que más conocemos. Un dominio es una etiqueta de identificación asociada a un grupo de dispositivos o equipos conectados a la red internet, o dicho de otra forma, un dominio es un término con el que acaban las direcciones web, así como nosotros tenemos en nuestras casas un apartado de correos, podríamos decir que estos dominios son algo parecido a los apartados de correos.
El mundo de los dominios es muy extenso, cada país normalmente tiene una terminación, tiene un dominio diferente, aquí tenemos algunos ejemplos;

• .mx (para servicios de México)
• .ar (para servicios de Argentina
• .es (para servicios de España)
• .edu (para servicios de Educación)
• .eu (la región de Europa)
• .info (para Información)
• .int (para Entidades Internacionales, organizaciones como la ONU)
• .net (para Infraestructura de red)
• .org (para organizaciones)

Entre la variedad de dominios distinguimos dos grupos: los dominios de pago y los dominios gratuitos.
Los dominios de pago son aquellos dominios propios, que se contratan por uno o más años, abonando la cuota por cuenta bancaria. Son aquellos que todos conocemos y a los que estamos acostumbrados (.com, .es, .net, .cat,…)
Los gratuitos son aquellos dominios que ofrece el propietario de una página web de pago, en la que añadiendo un término u otro dominio a la página principal, permite crear otros lugares web.
Podemos encontrar muchas páginas webs con las que podemos crear la nuestra sin problemas. Si no tenemos mucha idea sobre la creación de páginas webs o los códigos HTML (HyperText Markup Language /Lenguaje de Marcas de Hipertexto), hay algunas páginas que nos ofrecen temas definidos para que no tengamos problemas con el diseño y la edición de nuestra web. Ese es el caso de http://www.paginawebgratis.es/ ,y http://www.actiweb.es/ ya que tanto la una como la otra, nos ofrecen la posibilidad de crear nuestra propia página web sin la necesidad de tener conocimientos de ello. O las páginas de google que estamos utilizando para realizar el trabajo de castellano.