lletresenbloc

Exàmens de recuperació de 1r per a alumnes de 2n

2011-09-21T13:59:00.002+02:00

La informació sobre el que entra en els exàmens de recuperació la teniu en els blocs de les matèries:LITERATURA CATALANA
LITERATURA CASTELLANA ("posts" del 3 i 29 de juny)

Deures d'estiu

2011-07-10T00:07:00.000+02:00

Als blocs de català, castellà i literatura universal teniu la feina corresponent per a aquells que heu de fer deures d'estiu. Si teniu dubtes consulteu les instruccions, hi apareix un llistat amb els qui heu de realitzar-los i els exercicis proposats.

Pirates i no del Carib

2011-06-17T20:06:00.001+02:00

Mai no m'hagués imaginat que la meva professió em conduiria a la delinqüència i, a sobre, sense cobrar ni "un duro". El primer cop que en vaig ser conscient fou arran d'un video confeccionat per al Dia de la Pau. Innocent, el vaig penjar a Youtube i el vaig oblidar fins que al cap d'un temps, en obrir el meu compte, em surt un avís que em diu que no tinc dret a utilitzar la cançó i que pel contingut està prohibit en alguns països. Quina por!
Sempre havíem fet ús del nostre patrimoni cultural, que resulta ja no ser tan nostre, ja que el concepte de drets d'autor s'ha magnificat tant que molts cops arriba a l'absurd. Acabaré per compartir la reflexió manriquenya "cualquiera tiempo pasado fue mejor"; passat en què podia cantar amb deu anyets la meva cançó preferida- "Un rayo de sol" de Los Diablos a petició de la meva senyu i davant de tota la classe- sense perill que algú de l'SGAE vingués a cobrar-me una taxa. Passat en què fotocopiava un llibre sencer-que ja no s'editava- per necessitats del guió de la facu o passat en què gravava en el radiocassette les cançons de moda. Ara t'has de sentir culpable per passar una pel·lícula a la classe de literatura o per utilitzar una peça musical al teatre del col·le. I a sobre has d'aguantar com alguns artistes que estan forrats ploriquegen i despotriquen contra les descàrregues il·legals-que els perjudiquen tant- mentre per una altra banda contracten bons assessors fiscals o estableixen residència en altres països per poder evadir impostos- que nosaltres sí paguem.
En fi, tot això ha vingut al meu cap arran d'un article publicat al bloc Educa con tic, en què he escoltat aquesta cançó, els autors de la qual ens permeten descarregar.

El Misantrop

2011-05-18T21:23:00.001+02:00

La Júlia Baquero de 1rHS1 va anar fa uns dies al TNC per veure la representació d'aquesta obra de Molière i ara ens ofereix una magnífica crítica que animarà a més d'un a atansar-se al teatre.

El Misantrop de Molière

El Teatre Nacional de Catalunya ens obre les portes un cop més per gaudir de la literatura i del teatre. Aquest cop en desplegar-se les cortines del teló, ens introduïm dins d’ una de les grans obres de Molière, El Misantrop.

El Misantrop es considera una obra brillant i perfecta. A través de l’ essència i el caràcter del protagonista, ens fa reflexionar sobre si sempre és possible dir la veritat, en una societat on l’ hipocresia i la mediocritat regnen.

El ventall de personatges que estan presents al llarg de l’ obra formen part dels arquetips socials. Així trobem una crítica, sàvia i a la vegada intel·ligent i àcida sobre el tema de l’ opinió que ens tenim els uns i els altres.

Molière ens exposa a l’ abisme i el dilema: Fins on és lícit i moral dir el que hom pensa, i dir-ho sense adornaments ni pors?

En una posta en escena, on conviuen diferents estils, tant a nivell escenogràfic, com literaris, El Misantrop combina la comèdia amb el drama, dels seus presents.

L’ aposta del TNC, en l’ obra és un repartiment d’ actors de primera fila de l’ escena catalana. La posada en escena juga amb la senzillesa i la innovació. Conserva el classicisme del text de Molière amb el vestuari d’ època d’ alguns personatges. L’ambientació juga amb trets actuals, aplicats en els canvis d’escena i trets pròpiament del segle XVIII. Aquesta intenció és per fer arribar al públic la vigència i l’ actualitat de l’ obra.

Després de presenciar El Misantrop, l’ espectador és conscient, de com els grans clàssics encara perduren vius, dins el nostre dia a dia, la nostra societat.

És una obra que recomano als grans amants del teatre per totes les interpretacions, que ofereix el TNC, com pel meravellós text de Molière.

Per acabar m’ agradaria destacar la gran interpretació d’ en Jordi Boixaderes, introduint-se en el paper del protagonista, tot intentant transmetre a través dels gestos, la mirada i la veu, la importància o no de la veritat del personatge.

Imatge que mostra la solitud del personatge, davant la defensa de la seva veritat,

no acceptada sovint, per no dir sempre, pels altres.

Què llegir aquest estiu?

2011-05-16T08:00:00.001+02:00

La Júlia López de 1rCT1 volia fer-nos aquesta recomanació per Sant Jordi i se'n va oblidar, però com que pensa que el llibre paga molt la pena ha decidit enviar-me-la encara que una mica tard.

Las cosas que no nos dijimos Marc Levy

Aquest autor també ha escrit novel·les com: "El primer dia", i la seva segona part: "La primera noche". Són llibres també força entretinguts.

Las cosas que no nos dijimos tracta sobre una noia, Julia, que viu a New York, i és la creadora d'un dibuix animat molt famós de la televisió. La història comença quan just el dia que s'ha de casar mor el seu pare...
Ella no havia tingut mai una relació amb el seu pare, ja que aquest, sempre estava de negocis, fora de casa...
Quan arriba a casa, es troba un paquet. En el paquet hi és un robot del seu pare. Ell li explica que era un negoci en què estava invertint.. consistia en que un cop mort, s'enviava un robot a la família durant 6 dies.
El pare l'aconsegueix convèncer perquè no el desconnect, i passi amb ell 6 dies...
Durant aquests 6 dies, la Julia viatjarà per Canadà, Europa, i retornarà a reviure records del seu primer amor, recordarà tot allò que va passar amb la caiguda del mur de Berlín, i intentarà recuperar tot allò que va perdre.

El final: (això no cal que es posi al bloc, perquè li treu la gràcia) El final consisteix en un estratagema del pare ( que es fa passar per robot, i en realitat no ho és) per aconseguir que la seva filla es replantegi el seu futur matrimoni i d'alguna manera demanar-li perdó, per impedir tot allò que volia en un passat. El pare indirectament ajuda la Julia perquè recordi el seu primer amor, en Tomas, un jove alemany, i el busqui i lluiti per ell. El pare se sent culpable, perquè va fer que aquest amor es trenqués.

És un llibre, que personalment, és força interessant, ja que es veu com d'alguna manera, el pare manipula, amb bones intencions, la seva filla. La història d'amor entre el Tomas i la Julia és plena d'emocions, de suspens, d'intriga...
Espero que us agradi!

No ha pogut ser

2011-05-15T16:58:00.000+02:00

...aquest any, però ho tornarem a intentar el proper.
Acaba de sortir la llista de premiats a les diferents categories, la nostra enhorabona per a tots els guanyadors i si voleu visitar els seus blocs només heu d'enllaçar amb la web d'Espiral

Què llegir aquest estiu?(3)

2011-05-11T22:38:00.000+02:00

Al bloc de literatura castellana he publicat un article sobre un dels llibres que els alumnes tenen com a lectura opcional per si volen pujar la nota d'aquesta avaluació. L'Álex Gutiérrez, de 1rCT1, és qui ens fa la ressenya que també vull afegir aquí per a aquells que decidiu ajornar la lectura per a l'estiu.

El embrujo de Shanghai de Juan Marsé

De la mano de Dani, un joven vecino de un barrio barcelonés, se nos introduce un fiel retrato de la Barcelona en plena postguerra. El estilo que usa es sencillo, directo y coloquial. Se introducen personajes, lugares y situaciones de barrio muy cercanas.

De golpe y de repente nos sumergimos en una historia intercalada a la trama monótona y cotidiana: la trepidante y misteriosa historia de “el Kim”, un maqui republicano, que en la clandestinidad huye al lejano oriente donde protagoniza mil y una aventuras.

Ambas historias se desenvuelven dando resultado a un inesperado e interesante final.

Personalmente, lo he encontrado muy interesante y me ha sorprendido gratamente.

También he de mencionar que el director Fernando Trueba ha hecho una película de la novela. Aunque en mi opinión, como suele ocurrir, la novela me ha gustado mucho más que la película sigue siendo una más que interesante propuesta para visualizar los escenarios y la peculiar caracterización de los personajes.

Este es el libro optativo de este trimestre para los alumnos de 1r batx. Para los que no les apasione la lectura les diría que no se lo piensen dos veces, és un libro sencillo, interesante y rápido de leer. Además sin olvidar que es una oportunidad irrechazable para subir considerablemente la nota de castellano este trimestre. ¡ A que esperáis!

Álex

Les rondalles

2011-05-09T23:47:00.002+02:00

Aquesta és una de les exposicions orals de literatura universal, però com que el bloc de literatura universal està allotjat a wordpress i no m'admet incrustar prezi, us el presento aquí. La presentació està realitzada per l'Anna Alcázar i la Núria Ayora.

rondalles on Prezi

Què llegir aquest estiu?(2)

2011-05-09T20:31:00.000+02:00

L'Oriol Cañisá de 1r batxillerat HS1 ens torna a recomanar un llibre de literatura juvenil. Esperem que aquest us agradi tant com l'anterior.

Les guerres d'en Jordi de J. Sierra i Fabra

Jo voldria recomanar el llibre de Jordi Sierra i Fabra, Les guerres d'en Jordi.
El pare d'en Jordi és capità de l'exèrcit espanyol i ha de marxar en missió humanitària. En Jordi té onze anys i no entèn el perquè de la marxa del seu pare així que li demana consell al seu avi patern. L'avi va ser del moviment hippie i es mostra en contra de tot el que siguin conflictes bèl·lics. A més també és mestre d'història i en Jordi li demana si li pot explicar la història de les guerres a Espanya.
El llibre és un repàs des de l'època dels Reis Catòlics fins a l'actualitat.

És un llibre recomanat per als qui els agradi la història.

Bloc finalista

2011-05-04T21:25:00.000+02:00

El nostre bloc de literatura castellana ha quedat finalista en el concurs V Premio Espiral Edublogs 2011, primer pas per poder accedir a un dels premis que es concediran a Madrid el mes de juny. Creuo els dits perquè tinguem sort i us dono les gràcies a tots els que heu col·laborat en la seva confecció amb l'aportació dels vostres treballs.

Què llegir aquest estiu?

2011-04-30T21:53:00.001+02:00

Sant Jordi ha passat, però no les ganes de llegir, així és que he decidit iniciar una altra tongada de posts dedicats a la lectura. Aquesta vegada la recomanació és de la Montse Lladó, directora de l'escola Castell d'Òdena, que ens presenta un autor fins ara desconegut per mi: en Josep Pedrals. Escolteu-lo en viu i en directe amb el video que m'ha passat, paga la pena, i després decidiu si voleu llegir algun dels seus llibres.

Meme

2011-04-27T23:35:00.002+02:00

Fins fa unes setmanes no tenia ni idea del que era un "meme", però el Ricard, que fa poc va aportar el seu suggeriment de lectura al meu bloc, m'ha convidat a participar-hi. No sé si aquesta nomenclatura fa referència al significat del terme que he trobat a la Wikipedia , en qualsevol cas resulta molt interessant aquest projecte col·laboratiu cinematogràfic: fer una tria d'escenes, publicar-les al teu bloc i convidar cinc blocaires més a fer el mateix que tu.

Els cinc blocaires seleccionats ja són presents en el meu bloc, bé perquè hi han col·laborat, perquè estan enllaçats,...tot i que no són especialistes en cinema... ah! i no tingueu pressa, que això requereix molt de temps i concentració:

- Amparo M
- Felisa L
- Kalamar

- Miquel Àngel B
- Montse E

Per últim, vull comentar dues coses, en primer lloc que el "meme" l'he fet en castellà, llengua en què he escoltat la majoria de pel·lícules, en segon, que jo no tinc coneixements cinematogràfics i per tant la meva tria respon a criteris subjectius i molt personals

Escena más graciosa

El Guateque de Blake Edwards
En realidad, la escena que quería destacar- y no la he encontrado- sucede poco después, cuando el protagonista clava el tenedor y cuchillo en un pollo y este sale por los aires hasta aterrizar en la peluca de una rubia.

Escena más triste

El club de la buena estrella de Wayne Wang

He elegido esta película, sin resaltar ninguna escena en concreto-tal vez la de la madre que ahoga a su hijo pequeño en la bañera para vengarse del padre-porque la segunda vez que la vi empecé a llorar a partir de la primera media hora y ya fue un no parar durante las dos y media restantes. (Tal vez me sentó mal algo que comí durante la cena)

Escena más alegre

Fanny y Alexander Ingmar Bergman

Más alegre por contraste, ya que a partir de un determinado momento toda la alegría inicial se convierte en dramatismo y angustia

<p>&amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;&amp;amp;amp;lt;/p&amp;amp;amp;gt;</p>
Escena más agridulce

Mi vida sin mí Isabel Coixet

La escena en que la protagonista imagina cómo será la vida de todos sus seres queridos cuando ella ya haya muerto

Escena más rara

Brazil Terry Gilliam

No podría explicar nada acerca del argumento, porque no lo recuerdo, pero sí que me ha quedado grabada la perplejidad que me produjo

Escena más perturbadora

Tristana Luis Buñuel

Fastástica combinación: Galdós-Buñuel

Escena con más suspense

Recuerda de Alfred Hitchcock

suspense-vanguardismo-surrealismo-psicoanálisis, un cóctel muy interesante

Escena más aterradora

El otro Robert Mulligan

Terror sin florituras, ni excesos. Destacaría la escena de la cuna con la niña que desaparece y hay otra escena genial, respecto al punto de vista, en que la cámara enfoca al niño hablando con su hermano y entonces se va alejando hasta descubrirnos que no hay tal hermano (después de pasarnos casi media hora creyendo lo contrario)

Escena más romántica

El paciente inglés Anthony Minghella

También me gusta la escena en que Almansi cose el vestido de su chica después de hacerlo jirones (un gran detalle por su parte)

Mejor diálogo.

Me fascinaron los diálogos entre los protagonistas de París-Texas.
La película El sirviente es un continuo reto a la inteligencia, o al menos eso me pareció cuando la vi
Me impresionó un diálogo de la primera parte de El Padrino: La mujer de uno de los mafiosos se entera de la verdadera profesión de su marido y esto le produce una gran convulsión, pero él se justifica: "somos igual que el estado, con nuestras leyes, nuestra jerarquía de poder..." La mujer nada convencida le replica: "pero ellos no matan a nadie" y, entonces, la respuesta demoledora de él: "no digas tonterías"

Mejor escena sin diálogos

El gran dicatador Charles Chaplin

Fantástica compaginación entre la Rapsodia húngara y los movimientos de Chaplin

Mejor escena de pelea

Matrix Andy Wachowski

La primera de la serie, en la escena en que Neo y Trinity se cargan todo el hall de un edificio.(no he podido incrustar el video porque han eliminado la opción)

Mejor escena musical Bob Fosse

Me gustó mucho Cabaret.No recuerdo ninguna escena en concreto pero sí me ha quedado grabada la imagen de un personaje con una copa en la mano y cómo a través de esa copa se ve el espacio y los personajes absolutamente distorsionados, a modo de esperpento.

Mejor escena con baile

El rey pescador Terry Gilliam

Baile que solo está en la imaginación del protagonista, perfecta manera de hurgar en su interior, técnica muy fácil en literatura con el narrador omnisciente, pero muy difícil en el cine

Mejor discurso

(aquesta te la copio, Ricard)
Blade runner de Ridley Scott

Mejor comienzo

El último emperador de B. Bertolucci

Puyi intenta suicidarse cortándose las venas y un soldado grita: "Open the door!". A continuación flash-back que nos transporta a la figura del emperador-niño cuando lo separan de su madre. (No he encontrado el fragmento pero en realidad, aunque destaque el principio, toda la película mantiene el mismo nivel. Creo que la he visto más de una docena de veces y sumaré muchas más.La música inmejorable, genial Ryuichi Sakamoto)

Mejor muerte
Hero Zhang Yimou
Épica y romántica

Mejor clímax
Las amistades peligrosas Stephen Frears
He seleccionado estas dos escenas, pero toda la película es un "crescendo"

Mejor final
Cinema Paradiso Giuseppe Tornatore
Bonito y poético. Inmejorable la música de Ennio Morricone que constituye el 50% del acierto de la película

La escena que jamás debió haber sido filmada

Sommersby Jon Amiel

Podría haber buscado el fragmento preciso porque parece ser que está toda en youtube, pero ni tiempo tengo, ni ganas de perderlo con esta película. Que yo recuerde en la secuencia de marras Richard Gere se quita la camisa en lo que supongo debía ser una escena romántica y oh! muestra unos abdominales más cercanos a la curva de la felicidad que a tableta de chocolate. Comprensible en el común de los mortales, pero inadmisible en un galán de Hollywood. (Lo siento, Montse, pero es la verdad)

La mejor escena de la historia

Esta la dejo para una película aún no estrenada

Què llegir per sant Jordi? (18) (amb retard)

2011-04-24T21:41:00.000+02:00

Les vacances serveixen per desconnectar, però a vegades la desconnexió pren tots els sentits com a paraula polisèmica que és. Amb això vull dir que aquest post hauria d'haver sortit ahir, diada de sant Jordi, però em va ser impossible connectar-me enlloc: ni amb el wifi dels veïns, ni a l'hotel del costat, cap biblioteca a prop... Però, no més preàmbuls i després d'aquesta disculpa us passo la meva recomanació:

I finalment sant Jordi ha arribat. En primer lloc vull donar-vos les gràcies a tots els qui heu participat en les recomanacions i ,en segon lloc, us ofereixo la meva pròpia recomanació. Sóc breu perquè vull gaudir d’aquestes minivacances en tots els sentits: feina, correccions, blocs…

Cien años de soledad de Gabriel García Márquez

Aquest és el llibre que he demanat com a regal per sant Jordi i el que he recomanat als meus alumnes de literatura universal. No és el primer cop que el llegeixo i, possiblement,espero que tampoc no serà l’últim. No explicaré l’argument, no faré una crítica literària, tan sols us copiaré un parell de fragments:

“Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo.” (inici èpic i memorable del llibre)

“Apártense vacas que la vida es corta” (frase que els companys d’Aureliano Segundo escriuen a la cinta de la corona de flors que posen sobre el seu taüt)

I per últim, us animo a llegir aquest llibre inigualable, un dels millors que s’han escrit.

Què llegir per sant Jordi? (17)

2011-04-18T20:39:00.000+02:00

Entre les nostres recomanacions encara no n'hi havia cap de poesia, així doncs, aquesta és la primera. En Jordi Llobet, bibliotecari, afegeix al seu comentari un dels poemes de l'autora perquè serveixi com a petit tast.

Teranyines d'Anna Montero

Hi ha imatges que t’atrapen en un instant. Potser és el moment que vius, potser cercaves aquelles paraules sense saber-ho. Tot llegint, t’atures i el temps s’atura, queda suspès, perds la mirada i t’escoltes. Això em va passar, mentre recorria els versos de l’Anna Montero, poeta, traductora i professora de francès d’ensenyament secundari. L’any passat va publicar el llibre de poemes Teranyines amb el qual va guanyar el XLVIII Premi de Poesia Ausiàs Marc de Gandia i que li ha valgut el Premi de la Critica d’aquest any 2011. Us deixo amb un dels seus poemes:

Frontera

somies un instant suspès en la llum

d’un capvespre interminable.

somies la frontera d’un estiu

sense naufragis ni ports.

somies una llum que no fereix, un riu

que no s’esgota, una avinguda sota un cel

sempre inèdit. i totes les hores d’un temps

que recuperes amb la cadència lenta

del teu passar a la vora de l’aigua.

Què llegir per sant Jordi? (16)

2011-04-17T22:59:00.002+02:00

Si l'altre dia la Cèlia ens recomanava uns llibres de ciència-ficció, ara li toca el torn a la narrativa de por i ens ofereix el comentari d'aquests dos llibres:

Camilla de Joseph S. Le Fanu

Joseph Sheridan Le Fanu publicó Carmilla ,en 1872, un año antes de su muerte, como un cuento breve en una colección titulada In A Glass Darkly. Si bien no es la primera historia de vampiros que se escribió, el personaje de la vampiresa Carmilla influyó, sin duda, en la delineación del Drácula de Bram Stoker. La historia tiene lugar en Styria donde Laura, la joven narradora, vive en un vetusto castillo con su anciano padre y unos pocos sirvientes.  Carmilla ,aparece por primera vez en escena cuando Laura cuenta con tan sólo seis años. Tras dormirse en los brazos de Carmilla, se despierta sobresaltada al sentir dos agujas clavándosele en el pecho.

Carmilla es una figura fundamental en la historia de la literatura vampírica. Sus rasgos humanos, su ansia de almas gemelas, aparecen enfrentados con la cruel naturaleza de una No Muerta. De la mano de Laura, conoceremos la sangrienta historia de la familia Karnstein. Crucifijos, fotofobia, ajos, estacas... A pesar de su brevedad, en este relato se establecen ya muchos de los tópicos que se encontrarán en novelas posteriores, como Drácula. Imprescindible para los amantes del tema.

El vampiro de John Polidori

El relato trata de exponer la fuerza del mito que hace que la gente común no crea en los vampiros, de ahí que el protagonista, Lord Ruthven, se aproveche de esta situación para cometer sus actos sanguinarios. Otra de las armas de Ruthven es su gran capacidad de seducción y su efectividad como lo que es, un vampiro, que destaca en el cruel final de este relato con el que Polidori transformó el personaje de vampiro del folclore en una personalidad aristocrática, causando gran impacto en la sociedad de la época.

Què llegir per sant Jordi? (15)

2011-04-12T20:42:00.001+02:00

De la mà de la Felisa- a qui ja coneixem perquè ha participat diverses vegades en aquest bloc amb les seves valuoses contribucions- tenim una altra ressenya sobre un llibre juvenil, de temàtica històrica.

La bola de fuego de John Christopher

El comentari anterior del Juan Manuel Martínez, m’ha fet recordar que existeix un llibre que recull totes les expectatives per als amants de la novel·la històrica , d’aventures i si voleu de ciencia ficció.En aquest cas, ve classificat en l’apartat de literatura juvenil;però des del meu punt de vista és prou interessant per a qualsevol edat.El títol és la bola de fuego i el seu autor és John Christopher,ed.Alfaguara.

La força motriu de l’acció són uns nois que troben un “element” al bosc que els portarà a un altre món paral·lel ,on viuen com si fossin a l’antiga Roma.Tot i que presenta les característiques d’aquella època,no és ben bé el món que coneixem,perquè històricament ha evolucionat de manera diferent.

No voldria ser enigmàtica,el que és cert és que no es pot explicar massa,sense desvetllar els misteris de l’argument.

Els que heu estudiat la manera de viure del romans, o els que ho vau fer fa temps ,envejareu els personatges,ja que, qui de nosaltres no ha envejat la bona vida dels romans? Qui de nosaltres no voldria fer un viatge en el temps a èpoques passades?

Què llegir per sant Jordi? (14)

2011-04-09T22:04:00.000+02:00

La Cèlia Arcarons de 1r batxillerat científic ha escrit diversos comentaris per afegir-los a aquest bloc i m'ha sorprès tant la qualitat com la quantitat. Cada cop tinc més clar que els nostres alumnes ens són desconeguts entre les quatre parets d'una classe o a través de les línies d'un examen. Cal doncs trencar aquestes barreres...cal anar més enllà d'uniformats temaris...

Selecciono d'entre totes les ressenyes aquestes dues de ciència-ficció. N'hi haurà més.

Un Món feliç d’Aldous Huxley

La novel·la descriu un món en què finalment s'han complert els pitjors pronòstics: triomfen els déus del consum i la comoditat, i l'orbe s'organitza en deu zones en aparença segures i estables. No obstant això, aquest món ha sacrificat valors humans essencials, i els seus habitants són procreats in vitro a imatge i semblança d'una cadena de muntatge ...

En un Estat únic on tot està ordenat, no queda marge per a la llibertat i els lligams emocionals, aspectes que per a l'autor són el més necessari per a la felicitat. Les prioritats d'aquesta societat falsament utòpica passen per l'hedonisme superficial, el consum i la productivitat, oblidant els valors humanistes.

Apareixen referències a esdeveniments i personatges històrics reals, com els líders del marxisme, Henry Ford o institucions britàniques. Critica la industrialització excessiva i el paper arrogant de l'Estat que es creu capaç de decidir pels ciutadans.

Una icona de la literatura del segle XX, per ser llegit en el segle XXI. Escrit amb mordent ironia, i alhora de lectura molt fresca. El més sorprenent del llibre és que es torna més realista cada dia que passa.

El juego de Ender de Orson Scott Card

La Tierra se ve amenazada por los insectores, una raza extraterrestre completamente ajena a los humanos, a los que pretende destruir. Para vencer a los insectores es necesario un nuevo tipo de genio militar, y por ello se ha permitido el nacimiento de Ender, quien en cierta forma constituye una anomalía viviente: es el tercer hijo de una pareja en un mundo que ha limitado estrictamente a dos el número de descendientes. El niño Ender deberá aprender todo lo relativo a la guerra en los videojuegos y en los peligrosos ensayos de batallas que realiza con sus compañeros.

A la habilidad en el tratamiento de las emociones, ya característica de Orson Scott Card, se une en este libro el interés por el empleo de las simulaciones de ordenador y juegos de fantasía en la formación militar,estratégica y psicológica del protagonista.

Què llegir per sant Jordi? (13)

2011-04-06T22:58:00.000+02:00

De nou tenim un llibre de literatura juvenil, aquest cop del gènere de novel·la històrica. El Juanma Martínez, de 1rHS1 ens fa la recomanació d'aquest post i tenint en compte que és el número 13 esperem que no sigui supersticiós.

Croada amb texans, de Thea Beckman

Aquesta escriptora d’origen holandès, l’obra de la qual va estar enfocada principalment en temàtiques infantils i amb un rerefons històric, és autora, entre d’altres, de “Croada amb texans”, un apassionant relat que narra les aventures d’en Rudolf Hefting, un noi holandès de quinze anys el qual es veu transportat a l’Alemanya del segle XIII on es converteix en el líder d’una croada de nens i nenes que pretenen arribar a Jerusalem. En Dolf, amb els seus coneixements de noi del segle XX, ajudarà a trobar aliments, a superar les malalties i altres entrebancs. Novel·la d’aventures, “Croada amb texans” ens descriu magníficament com era la vida a la Baixa Edat Mitjana, més concretament al fet històric de les croades infantils.. Si ets una persona enamorada de la història, no deixis de llegir-te aquest llibre, ja que pots ampliar els teus coneixements sobre les croades. Beckman reflecteix tot el que hem evolucionat en el fet d’introduir a un ésser del segle XX en una societat que es troba set anys enrere en el temps.

Què llegir per sant Jordi? (12)

2011-04-03T21:12:00.002+02:00

La primera recomanació del mes d'abril ens la fa la Felisa Lobato, professora de llengües clàssiques i francès. I m'ha agradat molt que la fes sobre aquest llibre de María Dueñas, el qual, precisament, tinc a la prestatgeria, aquí davant meu mentre estic escrivint, esperant que l'agafi i l'obri. Doncs bé, Felisa, has aconseguit amb la teva crítica que el rescati de l'oblit-provocat per correccions i més correccions d'exàmens- i el recol·loqui a la meva tauleta.

El tiempo entre costuras de María Dueñas

El tiempo entre costuras és un llibre de difícil classificació ja que combina diferents gèneres literaris. Així doncs,ens situem davant d’una novel·la realista,d’amor,d’aventures,històrica… i si us vingués de gust llegir-la segurament en trobaríeu molts més.

A l’inici,clarament realista, l’escriptora ens presenta la Sira Quiroga,la seva mare , el seu nòvio i d’altres personatges, que viuen d’una manera senzilla en el Madrid de la postguerra;mpersonatges tipus dins d’un context típic.

Tot i així,l’atzar fa que el punt d’inflexió el marqui un element masculí que fa capgirar la vida de la jove.

El trasllat a la ciutat del Tànger i Tetuan provoca canvis existencials en Sira,no sempre afortunats.Gràcies al seu ofici entra en contacte amb un nou món ,producte del moment històric i ,com a conseqüència, irrepetible.És en aquestes ciutats on trobem els personatges més singulars,que arroseguen la noia cap a noves situacions.

Posteriorment, els “teixits” la porten cap a Lisboa, on el text adquireix un clar to de novel·la negra. Aquesta part, impregnada del món cinematogràfic dels anys quaranta i cinquanta, seria, possiblement ,la part argumental menys creïble.

El rerefons de la novel·la és certament captivador. L’autora tracta de manera original alguns aspectes de la postguerra, tot recreant uns personatges reals, força interessants, desconeguts per la gran majoria.

No obstant, el que més em va atreure del llibre són les ciutats del protectorat espanyol, plenes de vida, de glamour i de complexitat, des del punt de vista literari. Fins i tot, pots sentir una certa melangia quan l’autora t’obliga a abandonar-les per traslladar-te a un altre context, més europeu.

L’experiència de la lectura és intransferible, així que la conclusió final és evident: llegiu-la i viviu la vostra aventura al Marroc colonial.

Ens preparem per als Jocs Florals

2011-04-01T21:47:00.001+02:00

Un any més, quan arriba l'abril ens comencem a preparar per a la celebració dels Jocs Florals. Aquest any, com que sant Jordi cau en plenes vacances de Setmana Santa, s'ha avançat la data al dia 15, i avui s'acabava el termini per presentar les obres que, per segona vegada i des del curs passat, es poden presentar en quatre llengües: català, castellà, anglès i francès.
Passada aquesta data publicaré un altre post amb les obres dels guanyadors, però mentrestent i perquè serveixi de recordatori us torno a presentar el llibre virtual que tenim de la festa del curs passat. (També el trobareu entre els gadgets de la dreta).

ACCEDEIX

Què llegir per sant Jordi? (11)

2011-03-28T23:27:00.000+02:00

No convé perdre el ritme en la nostra selecció de llibres, així és que sense gaires preàmbuls us deixo amb una altra recomanació de la Cristina:

El tiempo que querría de Fabio Volo

Una novela que trata de sentimientos. Los sentimientos de un hijo hacia su padre, al que siempre ha admirado pero con el que nunca ha habido una relación estrecha debido a la falta de comunicación. Y habla también de una mujer, la mujer con la que ha convivido unos años y que le acaba de abandonar. Una mujer de la que está profundamente enamorado.

Pero él es incapaz de exteriorizar sus sentimientos, tiene una gran falta de seguridad y una baja autoestima a pesar de que, desde unos orígenes muy humildes, ha logrado triunfar en el mundo laboral como "redactor creativo".

La novela hace mención también a sus dos pasiones: la lectura (cita un montón de libros y autores) y la música (desde la clásica, el jazz, la pop...)

Pero lo que más impacta de esta novela es , como he dicho, la expresión de los sentimientos: el perdón, el amor, la comprensión, con muchos de los cuales nos podemos identificar.

Fabio Volo , pseudónimo de Fabio Bonetti, ha ejercido los más variados trabajos, destacando como disc jockey, lo que fue el inicio de una carrera como artista polifacético. Trabaja como cantante, actor, guionista, presentador de radio y televisión (ha presentado el equivalente del Caiga quien caiga en España), y trabaja para la MTV. Además de esto, se ha dedicado a escribir, con gran éxito en Italia, en especial entre el público juvenil. Nacido en 1972, en Calcinate ( provincia de Bérgamo).

Què llegir per sant Jordi? (10)

2011-03-25T20:51:00.000+01:00

L'Amparo s'ha tornat a inspirar aquesta setmana i, com a professora de matemàtiques i experta en noves tecnologies, ha pensat que no només de ficció viu el lector. Aquesta és la prova:

El engaño Google

Si te encuentras en una época en la que no puedes leer novelas ni ensayos y necesitas que tu mente recapacite sobre situaciones actuales, te recomiendo la lectura de "El engaño Google", Gerald Reischl. Así también te encontrarás entre el público que vive la red desde los medios de comunicación de todo la vida, me refiero a mensajes como el lanzado en la película "La red" (historia de la creación y desarrollo de la red social Facebook).

El libro es una crítica a Google, la actual empresa monopolizadora de Internet. Google empezó siendo un buscador creado por un internauta con ganas de innovar. Sin embargo, como ocurrió con Microsoft, se ha convertido en un monopolio omnipresente en Internet. La cuestión es: ¿realmente se ha convertido en "el gran hermano" de Internet?.

Ahí lo dejo, reflexiona, recapacita, decide qué hacer en la red....

Què llegir per sant Jordi? (9)

2011-03-22T23:45:00.000+01:00

Ahir va arribar la primavera. Això no té res a veure amb el post que estic a punt de publicar, però és que són quarts de dotze de la nit i després d'un dia de treball rigorós la imaginació em comença a flaquejar. Segur que estic pagant el mal karma d'una vida anterior, lliurada a l'oci, a l'absència de llibres i al nul interès per l'escriptura. Vigileu, això s'acaba pagant a la vida posterior: llibres, llibres, més llibres...com aquest que ens recomana l'Amparo...

Maldito karma de David Safier

Libro ameno sobre las reflexiones que se hace una mujer después de morir cuando menos se lo espera. A través de sucesivas reencarnaciones intenta deshacer los males hechos durante su vida y así volver a ser humana. Lucha por todos los medios para volver a vivir como humana y aprovechar el tiempo "no vivido" en su vida anterior. Novela de fantasía, cargada de humor, ironía y reflexión. Añado un parráfo cargado de profundidad que llamó mi atención:

"En mi vida número ciento trece como hormiga, un día me dirigí a la superficie con una compañía. Por orden de la reina, teníamos que reconocer el terreno alrededor de nuestro dominio. Marchábamos bajoun calor abrasador sobre unas piedras ardientes, caldeadas por el sol, cuando, en unos segundos, el sol oscureció de un modo casi apocalíptico. Mis ojos otearon el cielo y vi la suela de una sandalia de mujer descendiendo imparable hacia nosotros. Fue como si el cielo cayera sobre nuestras cabezas. Y entonces pensé: “Una vez más tengo que morir porque un humano no presta suficiente atención a sus pasos”......"

El que deia, que ja és primavera a...

Què llegir per sant Jordi? (8)

2011-03-20T21:25:00.001+01:00

Per a un públic adolescent, aquí tenim un llibre recomanat per l'Oriol Cañisà de 1r batxillerat HS1.

Flanagan de luxe d'Andreu Martín i Jaume Riera

Personalment jo recomano el llibre d'Andreu Martín i Jaume Ribera, Flanagan de luxe.

És un llibre que relata les aventures del detectiu Flanagan i tots els seus amics. En aquest llibre de la nissaga en Flanagan s'ha d'enfrontar amb un tema de drogues. A més torna la Nines ( apareix en el llibre Tots els detectius es diuen Flanagan).

La meva valoració es molt positiva ja que té punts humorístics.

Katie Melua a l'Auditori

2011-03-16T23:16:00.000+01:00

Després de gairebé dos anys escoltant les seves cançons, sempre associades al meu bloc, m'ha semblat un compromís ineludible assistir a la cita d'aquesta nit. Katie Melua ha vingut a Barcelona a presentar el seu nou àlbum "The House", que es publicarà el proper 24 de maig. I no m'ha decebut amb aquests nous sons on assaja noves formes d'expressió, tot i que al final les cançons que més m'agraden són les melòdiques i dolces amb què va iniciar la seva carrera i es va fer famosa. Tot un plaer, sentir en directe-ja en el bis, un cop acabat el concert-les seves bicicletes rodant per Beijing.

Què llegir per sant Jordi? (7)

2011-03-14T21:44:00.003+01:00

S'ha acabat la setmana blanca i amb ella el temps lliure per divagar, elucubrar, reflexionar,...així és que us passo directament la ressenya que ha fet la Isabel Llobet sobre el llibre d'un autor menorquí, nascut a Ferreries. M'agrada de la seva proposta el fet de recomanar un autor que no té un gran suport mediàtic i del qual no hagués conegut, per altres mitjans, la seva existència:

Barba-Rossa de Joan Pons Pons

El protagonista, en Roger Genestar, viu a Menorca en un temps convuls – segle XVI- en què els pirates turcs i barbarescs saquegen ports i vaixells i amenacen totes les costes de la Mediterrània.

És caçador d’ocells i la seva vida consisteix simplement a caçar i no ser caçat. Fins el dia en què l’amor per una esclava l’atrapa i embruixat travessarà mars i terres per trobar-la. La recerca el duu fins a Constantinoble, el regne del temut Hayr al-Din conegut arreu com a Barba-Rossa .

Quan, anys després d’haver marxat, torna a Menorca, serà una altra persona. Ha viatjat, ha vist i ha viscut. Ara té terres, però malgrat tot, l’amor encara l’empeny a desafiar el seu destí.

Barba-Rossa és una novel·la intensa, exòtica, i sintètica, que es pot llegir com una transcripció històrica dels temps actuals, i gaudir alhora amb un llenguatge d’un profund lirisme, que la fa encara més atraient.

Què llegir per sant Jordi? (6)

2011-03-12T21:48:00.001+01:00

Un dia plujós com avui sembla ser molt profitós per a l'activitat blocaire. Pel que he pogut comprovar, ha pujat el volum d'entrades publicades en els diversos blocs que segueixo i també ha augmentat el nombre de lectors del meu, segons em confirmen les estadístiques. I és que...què millor que llegir i escriure davant la pluja persistent?

Doncs bé, aprofito l'avinentesa per presentar-vos la recomanació de Kalamar, abans que torni el bon temps...

Nancy Mitford

Com que estic per fer conèixer dones del món artístic, sempre arraconades, us recomano a Nancy Mitford (1904-1973), les novel·les de la qual són romàntiques, divertides i crítiques amb l'alta socitat anglesa i francesa. M'han agradat totes les que ha publicat Libros del Asteroide, en particular, Amor en clima frío, ben escrita i molt amena.
El seu romanticisme és realista i demostra un decidit feminisme, més fàcil de portar a terme quan una es mou en la "upper class".

Què llegir per sant Jordi? (5)

2011-03-11T18:36:00.001+01:00

Avui també puc editar una nova entrada al bloc. Per una banda, la causa ha estat aquesta meravellosa setmana blanca, que desgraciadament ja s'acaba, la qual m'ha permès tenir temps lliure per a la creativitat, per preparar bé les classes, llegir més estona, ...Però és evident que el més important és la col·laboració dels meus amics amb les seves recomanacions.
La d'avui està feta pel Ricard Fusté, enamorat del cinema i autor de l'interessantíssim bloc "clàssics del cinema", el qual us recomano.

Fin de David Monteagudo

"Recomano "Fin" de David Monteagudo (el seu primer llibre, em sembla que ara ja ha tret el segon). És una trama de suspens a partir de la reunió d'una colla d'amics que fa anys que no es veuen, i les seves parelles, per passar el cap de setmana en un refugi de muntanya. Tots van a la reunió menys un d'ells, que no era el més popular de l'antiga colla; durant la nit, observen que el cel estelat llueix d'una manera insòlita; llavors, comencen a passar coses estranyes. No puc explicar res més perquè la gràcia del llibre està en la l'angoixa que genera i el misteri que plana sobre tota la narració. Des de les primeres pàgines, t'enganxa i no pots parar de llegir, necessites saber què passarà seguidament. I vas de sorpresa en sorpresa"

Què llegir per sant Jordi? (4)

2011-03-10T20:13:00.000+01:00

Després de tres llibres que pertanyen a la nostra cultura occidental, la Mireia Jover ens recomana un autor japonès que, tot i la llunyania en l'espai, parla de sentiments universals que no coneixen fronteres.

After dark d'Haruki Murakami

"Fa cosa d'un any i mig vaig llegir "After dark", d'un dels meus escriptors actuals preferits, Haruki Murakami. La novel.la pertany al vessant intimista/realista del seu autor, el qual també cultiva el gènere fantàstic i/o surrealista, al qual pertany per exemple "Kafka a la platja".
"After dark" transcorre íntegrament en una nit en una gran ciutat del Japó. Els protagonistes, un noi i una noia que passaran aquesta nit en un bar d'aquesta gran ciutat conversant, fumant i bevent cafè...
Es tracta d'una història senzilla però profundament emotiva i captivadora entre dos éssers que necessiten desesperadament ser escoltats i compresos..."

Què llegir per sant Jordi? (3)

2011-03-09T22:38:00.000+01:00

Continuem amb la nostra recerca del llibre de sant Jordi, aquell que voldríem llegir, tenir o regalar; la tria del qual no pot ser sotmesa a una simple campanya publicitària-que sempre n'hi ha-, ni a l'únic fet de la novetat.
Doncs bé, la tercera proposta ens l'ofereix la Montse Egusquiza, decoradora-i de pas aprofito per enllaçar-vos al seu magnífic bloc
Mi casa, adreçat a tots aquells interessats en el disseny d'interiors.
Aquesta és la seva ressenya:

Expiación de Ian McEwan

"La historia nos muestra una familia burguesa inglesa poco antes de la Segunda Guerra Mundial, en su casa de campo cerca de Londres.
En un ambiente monótono y tedioso, la hija mayor Cecilia y Briony, la pequeña aspirante a escritora, ven como la llegada de nuevos personajes a ese escenario va a alterar la tranquilidad del verano. Un desagradable incidente que Briony tergiversa con su gran imaginación cambiará la vida de todos ellos, sobre todo la de Robbie, el hijo de una de las sirvientas de la casa.
Es un libro estructurado en cuatro partes que contiene varias novelas en una: una historia de amor imposible, una dura narración de guerra y la novela dentro de la novela que escribe uno de los personajes.
La historia encierra un analisis sobre el sentimiento de culpa y la consecuencia de los actos; y una fuerte critica a la elitista sociedad inglesa en la época de la Segunda Guerra Mundial.
En el año 2007 fue llevada al cine en una adaptación bastante fiel dirigida por Joe Wright y protagonizada por Keira Knightley, y parece ser que está preparándose la adaptación para convertirla en una ópera."

Què llegir per sant Jordi? (2)

2011-03-08T21:54:00.004+01:00

La Cristina que és una lectora empedreïda ens envia una altra ressenya:

" La llave de Sarah de Tatiana de Rosnay

París, julio de 1942. Las autoridades arrestan a 13.000 judíos . Los nazis llegan a la casa de Sarah, una niña judía, para detener a toda su familia. Y ella, por miedo a que también se lleven a su hermano pequeño, lo encierra con llave en un armario oculto y le promete que volverá a buscarlo y se lleva la llave pensando que va a regresar en unas horas. Los gendarmes confinan a los miles de detenidos durante cinco días en el Velódromo de Invierno, sin comida ni agua. Después envían a las familias a un campo de concentración francés, donde los separan como paso previo a su posterior traslado a Auschwitz.

Paralelamente ( y es donde empieza el libro) en París, mayo de 2002. Julia Jarmond, una periodista norteamericana que vive en Francia, por su matrimonio con un francés, desde hace veinte años, recibe el encargo de preparar un reportaje con ocasión del sexagésimo aniversario de la redada. La reportera reconstruye el itinerario de los Starzynski y la lucha denodada de Sarah por salvar a su hermano, pero lo que no puede imaginar es que la investigación le conduzca hasta los Tézac, la familia de su marido..."

I com que també ha vist la pel·lícula...

"La película gira en torno a una periodista estadounidense que investiga una redada que se produjo en París, en julio de 1942, en la que la policía francesa arrestó a multitud de familias judías en plena noche. En una de ellas, una niña de diez años, Sarah, desesperada por proteger a su hermano pequeño, lo encierra en un armario del dormitorio, su pequeño escondite secreto, y le promete volver en cuanto les liberen. Durante su investigación, Julia descubre una serie de secretos que ligan la vida de Sarah a la suya, y la llenan de preguntas que afectarán a su vida y a su matrimonio..."

Aquesta és la seva conclusió:

"Tanto el libro como la película me han encantado. Pero el libro es tierno, impactante, emociona y engancha muchísimo. Al final lloras un poquito. Pero es que a mí me encanta llorar tanto en los libros como en las películas"

Doncs, és clar que no ens les podem perdre...

La càpsula del temps

2011-03-05T18:17:00.001+01:00

Fa uns dies a la sala de professors vam veure una gran capsa a sobre de la taula que ens va cridar molt l'atenció. Aleshores, l'Àngela ens va explicar que els de segon CT1 havien projectat guardar-hi tot d'efectes personals que romandrien tancats durant trenta anys en un racó de l'escola. Divendres passat va ser el dia seleccionat i tothom es va sentir profundament emocionat. Vaig parlar amb la Gal·la Aguinaliu que és qui va engegar la idea i ella m'ha passat amablement aquest escrit seu on ho explica tot:

"Últimament estem prenent decisions importants de cara al futur: la selectivitat, la carrera, la universitat a la qual volem anar, etc.

Però ens hem aturat a pensar en el present? Hem pensat què ens agradaria recordar d’aquí a trenta anys?

Aquests són alguns propòsits que es necessiten per poder realitzar una càpsula del temps.

La idea de crear una càpsula del temps se’m va ocórrer després de veure la pel·lícula Señales del futuro, i vaig pensar que estaria bé poder fer-ne una amb la classe. El dia que ho vaig comentar, molta gent no sabia què era, així que vaig buscar a internet , i la definició de càpsula del temps que vaig trobar és la següent: un recipient hermètic on es guarden missatges i objectes del present que en un proper futur seran trobats per altres generacions.

M’agrada pensar que d’aquí un cert temps tindré l’oportunitat de veure com era jo en un passat i evocar bons moments i records que vaig tenir. També saber com era, els meus pensaments i els meus problemes.

La qüestió és fer saber a generacions futures, o a tu mateix, com es viuen certs fets en l’època actual i comparar-los amb els del futur, ja que és molt possible que d’aquí a uns anys no es segueixi fent de la mateixa manera, perquè amb el temps els costums es van modificant.

La societat avança i nosaltres també, i tot això gràcies a les noves tecnologies, que ens faran evolucionar cap a millor.

Així doncs crec que la realització d’aquesta activitat ens ajudarà a poder pensar en el present i triar allò que per a nosaltres és important."

Què llegir per sant Jordi?

2011-03-01T23:47:00.000+01:00

Amb aquest títol vull iniciar una sèrie d'articles escrits per tots aquells que vulgueu col·laborar- amics, profes, alumnes, seguidors del bloc...- en la confecció d'un llistat de llibres per llegir aquest sant Jordi. Aquí teniu el primer, escrit per la Cristina:

"Contra el viento del norte" de Daniel Glattauer.

Es un escritor austríaco, nacido en Viena en 1960.

La novela trata sobre dos personas, hombre y mujer, que, por un error de correo electrónico, se ponen en contacto y empiezan a escribirse e-mails. Comienza así una amistad que irá en aumento, y cada vez con más confesiones íntimas entre los dos. Pero no se conocen personalmente. Se proponen continuamente citas que siempre se posponen. El diálogo o las conversaciones entre ellos son de una realidad apabullante. Tan pronto te partes de risa con sus mails como te emocionas. La personalidad de los dos personajes: Leo y Emmi se va descubriendo a través de sus mensajes. Y, evidentemente, se va intuyendo un amor paulatino entre ellos.

El libro es muy ágil, muy entretenido (de los mejores que he leído últimamente), divertido y tierno.

Lo recomiendo para todos aquellos que deseen estar unas horas evadiéndose de los problemas cotidianos, pasar un rato buenísimo y disfrutar de una lectura, que no es para Premio Nobel, pero con la que pasas unos momentos de auténtico placer.

Abre los ojos

2011-02-23T23:31:00.002+01:00

Después de ver la película y leer vuestros trabajos, os ofrezco una selección de los mejores finales alternativos que me habéis presentado. Felicito a los seleccionados y os animo a que continuéis imaginando...

Y aquí os presento el estupendo trabajo realizado por Sergi Comas de 1ºHS2

abre_ojos_scomas

Publish at Calaméo or browse others.

Arqueologia romana

2011-02-06T19:57:00.000+01:00

Sembla que estem de sort, ja que alguns alumnes es troben molt inspirats i creatius i ens ofereixen uns treballs que no podem ni debem mantenir amagats. Per això serveix la tecnologia, perquè la Felisa em mostri el bloc que l'Alba i la Sara de 2n batxillerat humanístic tenen a l'assignatura de llatí, perquè jo pugui fruir del seu treball, encara que no sóc la seva professora, perquè pugui agafar-lo i oferir-vos-el a tots des d'aquest bloc, perquè, com jo, qualsevol persona hi tingui accés, perquè, potser, algun altre alumne voldrà emular la seva fita i així successivament...

SaraiAlba.Arqueologia2nBatx

View more presentations from Alba Pérez.

Treballs sobre l'Avantguardisme

2011-02-05T22:23:00.002+01:00

Aquesta és una magnifica presentació amb animacions sobre quadres surrealistes realitzada pel Marc Amodeo de 1r Artístic a l'assignatura de literatura catalana. A sota, el video de la Lucia Barril, també de 1r artístic, sobre el futurisme.

La vida es sueño

2011-01-31T19:28:00.011+01:00

"Calderón propuso una paradoja de intención moral en una época de desconcierto ideológico y de división religiosa. La aseveración de que toda la vida es sueño invitaba al reflexivo escrutinio" A.Valbuena Briones

"¿Qué es la vida? Un frenesí.
¿Qué es la vida? Una ilusión,
una sombra, una ficción;
y el mayor bien es pequeño;
que toda la vida es sueño,
y los sueños, sueños son. " Fragmento de La vida es sueño de Pedro Calderón de la Barca

Siglos después, Alejandro Amenábar en Abre los ojos- película que vamos a ver esta semana- nos presenta un Segismundo del siglo XX. Aunque las distancias son obvias entre una y otra obra, vamos a intentar encontrar puentes y buscar paralelismos en diversos libros y películas.
(antes de activar el vídeo recuerda que debes apagar el reproductor de música de la columna de gadgets. Abajo, derecha)

Vamos a aprovechar, pues, la invitación al reflexivo escrutinio con estos trabajos que os proponemos desde las materias de Latín, literatura castellana y literatura catalana:

Abre Los Ojos

Me acabo de dar cuenta de que no aparecen los hipervínculos en el documento de Scrib, así es que aquí los tenéis:

Literatura, existencia y sueño
La vida es sueño.
Jornada segunda, parte VI.
Spicynodes
Prezzy

Blocs d'alumnes

2011-01-12T23:40:00.000+01:00

L'Alba ha inaugurat una llista que espero creixi en un futur immediat: la de blocs escrits per alumnes d'aquesta escola, és a dir, per vosaltres.
Només heu de complir uns pocs requisits:
- Tractar un tema d'interès general
- Complir amb les normes de bon gust, cortesia, respecte, etc. tal com ho demanem a l'Escola

Ara, us convido a visitar el bloc de l'Alba que té com a temàtica el futbol, i més concretament el Barça. El trobareu a la columna de gadgets de la dreta, després dels dels professors. Espero que us agradi tant com a mi.

BON NADAL

2010-12-13T22:48:00.001+01:00

Video trobat al bloc "El Caparazón"

La lletra amb sang entra?

2010-12-08T00:09:00.000+01:00

Què passa quan a un nen li falla la família, la societat i l'escola? Doncs que possiblement serà un ned (no educat i delinqüent).
La pel·lícula està ambientada a l'Escòcia dels anys setanta, però podria situar-se en l'actualitat i en qualsevol altre país europeu: violència de gènere a l'àmbit familiar, nul·les expectatives d'ascens social quan es viu en un barri pobre- malgrat la intel·ligència del protagonista- escola poc engrescadora i deshumatitzada...
Des de la nostra perspectiva actual només ha canviat l'escola, si antuvi era repressora, actualment es troba impotent -parlant evidentment d'escoles marginals-, però això ja seria un altre tema.
Deixant de banda aquest fet, l'escola ha millorat molt en aquests trenta anys. És una llàstima que no hagi passat el mateix en els altres dos aspectes.
La pel·lícula convida a la reflexió, el missatge no és gens optimista perquè la salvació es planteja com una fita individual quan s'ha perdut tota esperança en el món que ens envolta.

Eines 2.0 per al vostre bloc

2010-11-30T19:50:00.001+01:00

Ara que ja teniu creat el vostre bloc per presentar els exercicis de català i castellà, val la pena que conegueu algunes eines que complementen el seu ús i li donen més possibilitats.

Per publicar textos:

Scribd http://www.scribd.com/

Calameo http://www.calameo.com/

Pequeños 2

Publish at Calaméo or browse others.

Per mapes conceptuals:

gliffy http://www.gliffy.com/

spicynodes http://www.spicynodes.org/index.html

dipity http://www.dipity.com/

Per allotjar presentacions (power-point, àlbums de fotos,...)

slideshare http://www.slideshare.net/

slide http://www.slide.com/

Per crear pòsters

glogster http://www.glogster.com/

Per utilitzar aquests recursos només us cal una adreça de correu electrònic que us permetrà registrar-vos i amb el vostre compte crear i guardar materials. Després els podeu afegir al bloc copiant el codi. (Heu d'utilitzar la pàgina "modifica l'HTML").

Ana María Matute. Premi Cervantes 2010.

2010-11-24T21:40:00.001+01:00

Enhorabona!

Nit de dilluns al Liceu

2010-11-08T22:43:00.000+01:00

Els dilluns són invariablement avorrits i poc prometedors, és per això que trencar aquesta rutina amb una nit màgica dóna una altra perspectiva a la setmana. Malauradament no vaig gaire al Liceu, i menys per veure ballet, ja que aquest normalment està programat durant els mesos d'estiu. Ha estat per tant una sorpresa poder gaudir d'aquesta peça de llarga tradició clàssica composta per Adolf Adam.

Ja l'havia vist representada amb la coreografia original, que també és molt maca, tot i que una mica ensucrada des de la mentalitat actual. La d'aquesta nit conserva elements tendres de la primera, amb els ballarins embolcallats en colors pastel, juntament amb l'aire sofisticat d'uns altres vestits de negre i un toc romàntic tenebrós a la segona part, on els espectres es fan amos de l'escenari. Els ballarins ho fan molt bé i l'escenografia, sòbria, crea una atmosfera màgica a la qual posa punt i final una pluja d'estels.

Wix.com

2010-11-06T16:06:00.012+01:00

A través del bloc Educa con tic m'ha arribat informació sobre Wix.com, una eina amb la qual crear pàgines web com la que teniu aquí i que m'ha servit de prova per experimentar. És una mena de "Site" de Google però amb infinites possibilitats d'aparença, cosa que l'altra no en té. Permet inserir imatges, videos, música, documents, des del propi ordinador o des de URL. Es poden crear tantes pàgines com vulguis i admet gadgets. Només he tingut un problema: no he sabut com fer-ho. El gadged se m'ha resistit i no he pogut amb ell. Ara em queda esbrinar si la web que veieu en publicar-la queda tancada o si és possible continuar construint-la. Aviat ho sabré. Mentrestant us animo a provar i us adverteixo que només per triar el model us podeu passar una bona estona. En fi, i si algú esbrina com s'insereixen els gadgets no deixeu de dir-m'ho.
(Us recomano anar a la pàgina original:http://www.wix.com/mdolors/prova. Ah! Per obrir l'agenda cal clicar a sobre)

Free website - Powered By Wix.com

Ciceró als nostres dies

2010-10-27T20:43:00.004+02:00

Aquest post l'he copiat amb el permís de la seva autora- evidentment- del bloc que l'Alba Pérez (2n humanístic) comparteix amb unes companyes a les matèries de llatí i grec. A la Felisa- com a professora de clàssiques- i a mi - simplement com a professora- ens ha impressionat molt aquesta reflexió tan ben trobada i la capacitat de relacionar el passat i el present; el que s'estudia a classe i el que es frueix a fora.
Aquí el teniu:
"Més pervivència!

Gairebé tothom coneix el grup de música EXTREMODURO.
Les lletres de les seves cançons sovint són poesia i tenen una temàtica generalment social. En moltes de les cançons trobem també temes relacionats amb el món clàssic.
Aquesta imatge correspon a la portada del nou CD d'Extremoduro "La ley innata", pel qual han agafat una frase de Ciceró (polític, filòsof, escriptor i orador de l'Antiga Roma) la qual li dóna també nom al CD.
Aquesta frase es tradueix per: "Existe, de hecho, jueces, una ley no escrita, sino innata, la cual no hemos aprendido, heredado, leído, sino que de la misma naturaleza la hemos agarrado, exprimido, apurado, ley para la que no hemos sido educados, sino hechos; y en la que no hemos sido instruidos, sino empapados"
Al fons de tot podem veure també la imatge de l'Home de Vitruvi, una imatge totalment sofista, tal i com va dir el filòsof Protàgores: "l'home és la mesura de totes les coses". Tant la imatge com la frase representen el canon de bellesa pels romans: l'home equilibrat, bell i proporcionat. "

A continuació, una part de la cançò del disc d'Extremoduro (el disc consta de només una cançò dividida en sis parts): (abans d'escoltar la cançó recorda que has d'apagar l'mp3 del gadget de la dreta que hi ha més avall)

"La red social"

2010-10-24T21:44:00.004+02:00

¿Com escriure un post sobre noves tecnologies i cinema al mateix temps? Doncs molt senzill, comentant la pel·lícula que s'ha estrenat recentment sobre el creador de Facebook, Mark Zuckerberg. I per on començo? Em resulta molt difícil ordenar les idees, perquè només sortir del cinema el meu cap va començar a donar voltes. Entre altres causes pel fet d'anar a veure la versió original subtitulada, sense entendre un borrall d'anglès. Greu error, no us ho recomano, els diàlegs són tan frenètics que gairebé no dóna temps de llegir-los, però d'alguna cosa em vaig assabentar i aquí us deixo amb les meves reflexions:

- Que és més cert que mai la famosa dita castellana: "En casa del herrero, cuchara de palo". Pobret Mark que aconsegueix amics per a tothom menys per a si mateix!
- Que les grans obres no sempre provenen de bones intencions, o el que és el mateix, que darrere una gran obra no sempre hi ha un gran home (en el sentit humà del terme, perquè la intel·ligència privilegiada no li nega ningú)
- Que els diners no fan la felicitat
- Que malgrat detractors i zones fosques, Facebook és un dels grans invents dels segle
- ¿Que què dimonis deu amagar-nos la xarxa per fer-la tan valuosa als capitalistes, si- que jo sàpiga- no genera beneficis al ser gratuïta i pràcticament no hi ha publicitat?
- I tornant als refranys castellans, que no por mucho facebookear, se liga más temprano...o sí?
- Etc, etc,...

(abans d'engegar el video, apagueu l'Ipod del gadget de música. Més avall a la dreta)

Premi Nobel

2010-10-08T21:09:00.001+02:00

Finalment, després d’uns anys de tempteigs, han atorgat el Nobel a Mario Vargas Llosa, autor de novel•les de lectura imprescindible, de les quals destacaria La ciudad y los perros, perquè va ser la primera de l’autor i la primera d’ell que vaig llegir, i Pantaleón y las visitadoras, encantadora i divertida. Però, a més, no podem oblidar la contribució a la literatura catalana amb el seu magistral estudi sobre Tirant lo Blanc.

Enhorabona!

Buried

2010-10-02T12:19:00.000+02:00

Un tràiler aquest estiu al cinema i el rètol, d'efecte hipnòtic penjat al metro, eren els punts de referència que tenia sobre la pel·lícula. ¿ 95 minuts en un seient contemplant un home enterrat viu? Ni parlar-ne. Però al final em van convèncer per anar-hi i he de dir, en primer lloc, que és impossible construir millor una història i portar-la a la pantalla amb tan pocs recursos i tan bons resultats. Són 95 minuts de veure un home en els pocs metres quadrats d'un taüt de fusta, amb l'escassa i intermitent llum d'uns quants artefactes i l'única possibilitat de comunicació d'un mòbil. Són 95 minuts nostres i alhora els mateixos de l'home que tenim al davant, amb qui estem compartint l'angoixa, frustració, por, esperança i molts sentiments més.
La pel·lícula té moltes lectures que van des del simple relat de por, fins a la incomunicació humana malgrat la sofisticació tecnològica, la constatació de com són d'insignificants els homes corrents davant dels grans poders polítics i econòmics, el rerefons de la guerra d'Iraq,...
No és pel·lícula per passar l'estona, ja en sortir del cinema comences a reflexionar...

Olor de Colònia de Sílvia Alcàntara

2010-09-26T18:51:00.002+02:00

En el més pur estil de novel·la decimonònica, Sílvia Alcàntara basteix un quadre costumista sobre la vida en una Colònia tèxtil en l'època de la postguerra. Justament, aquest aire costumista és el que fa que algunes pàgines del començament siguin difícils de pair per a un lector actual, però, superat aquest entrebanc inicial, la lectura es converteix en una activitat apassionant.
El joc de paraules del títol ja dóna molt de si. En comptes d'"olor de Colònia" hom podria dir "pudor de Colònia" en el sentit literal del terme ja que se'ns descriuen els efluvis desagradables que emana l'activitat industrial. Però "l'olor" o "la pudor" va més enllà i es fa palesa en la descripció d'un ambient asfixiant causat per les condicions de vida dels obrers i per la situació històrica del moment- que mai s'explicita però s'endevina.
Contra tot pronòstic aquesta obra s'ha convertit en un èxit de vendes, creada per una escriptora novella que publica la seva primera novel·la a una edat poc habitual- més de seixanta- i que ja n'està preparant la següent. Segur que un altre èxit, perquè l'autora ha sabut recrear una ficció en què s'han vist reflectides tota una generació de dones.

Lope

2010-09-05T19:20:00.000+02:00

Un post por mi talante blogueante
me obliga alguien a hacer, que no soneto,
y en mi vida me he visto en tanto aprieto
pues jamás conocí a la tal Violante.

Se derrumba la métrica al instante
imposible rimar este cuarteto
construir dos estrofas todo un reto
burla, burlando van las dos delante.

etc, etc...

Com resistir-se al personatge de Lope? D'aquí a uns mesos serà el nostre protagonista a les classes de literatura castellana, així que el cap de setmana tocava veure l'estrena cinematogràfica. La pel·lícula mostra l'artista i l'home enamorat, que va ser tan prolífic en un aspecte com en l'altre. La vida de Lope té prou ingredients com per crear una gran història i els actors fan un magnífic treball. És una llàstima que el director no tingui prou talent per aprofitar l'una i els altres. El guió és una mica fluix, certes escenes arriben a ser intenses però es dilueix en de seguida i la transició d'algunes de les escenes no es resol amb naturalitat. En conjunt, però, el resultat és acceptable-bona ambientació i fotografia- i animo a tothom perquè la vagi a veure.

Més lectures d'estiu

2010-08-28T21:25:00.001+02:00

Les vacances s'acaben i aquesta calor socarrima els circuits de la meva inspiració, així que, vist el panorama, intentaré resumir les altres lectures que encara no han tingut un espai en aquest bloc.

- Un hombre en la oscuridad de Paul Auster
És una novel·la que narra les vivències d'uns personatges, l'estructura de la qual hauria permès de convertir-la en diversos relats independents. I és que la recomposició de totes les històries en una única obra no acaba de fer el pes. Poc espai, 200 pàgines, per abastar tants temes: realitat-ficció, la solitud, la crueltat...
Deixant de banda aquest fet, és una bona obra per reflexionar sobre la condició humana.

- Viatge d'hivern de Jaume Cabré

Aquest sí que és un llibre de relats que, tot i no tenir cap relació amb l'anterior, també recull les vivències d'uns personatges turmentats per experiències ben diverses que van des de l'angoixa de l'artista incapaç de gaudir del seu art, fins la incapacitat d'un home de continuar vivint amb els record de la seva estada en un camp de concentració.

- La librería de Penelope Fitzgerald
Novel·leta que no arriba a les 200 pàgines i té un cert encant. Narra la història d'una dona que decideix crear el seu propi negoci inaugurant una llibreria en un petit poble. No ho tindrà fàcil.

- La hija de Robert Post d'Stella Gibbons
Una de les crítiques que apareix en la faixa que envolta el llibre diu: "Probablemente la novela más divertida jamás escrita" Sunday Times.
Tot i que l'afirmació em resulta una mica exagerada, no es pot negar la seva originalitat, enginy i sentit de l'humor. La senyoreta Post, en quedar-se òrfena i sense recursos, decideix d'anar a viure amb uns parents del camp, molt menys refinats que ella. La seva nova vida, lluny d'aclaparar-la , li permetrà transformar i millorar el seu entorn familiar.

- La quarta mà de John Irving
Fa força anys vaig llegir una altra novel·la de l'autor, Una dona difícil, que em va agradar molt. Aquesta, però se m'ha fet una mica feixuga a estones. Irving escriu molt bé i el seu humor el porta a descriure situacions gairebé surrealistes amb plena naturalitat. Però, les desventures d'un periodista que perd la mà exercint la seva feina en un canal de notícies sensacionalistes i el rerefons d'aquest món no em motiven tant com el patiment d'una dona que ha de continuar la seva vida després de perdre els dos fills en un accident (la dona difícil).

- Lo verdadero es un momento de lo falso de Lucía Etxebarría
Més del mateix, històries esbojarrades de personatges esbojarrats. Entretinguda però molt més fluixa que obres anteriors.

- La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano
Èxit de vendes. Dos éssers marcats per una experiència traumàtica a la seva infància van creuant les seves vides puntualment des de l'adolescència fins a l'entrada de la maduresa. Els capítols inicials són impactants. De tota la llista, el llibre que més m'ha agradat.

Estiu negre

2010-08-18T17:22:00.000+02:00

Si parlem de novel·la negra, la de l'estiu passat fou, sense cap gènere de dubtes, les de la trilogia Millenium de l'Stieg Larsson. Com que no m'agrada el gènere vaig començar amb el primer llibre empesa per la pressió mediàtica. Tothom en parlava i jo no podia quedar-me al marge. Ja des del primer moment vaig ser arrossegada com pel corrent d'un riu cap a les últimes pàgines del llibre i, en arribar, cap a les primeres del volum següent.

Doncs bé, aquest estiu la novel·la que us vull recomanar es titula
In the woods- El silencio del bosque, en la seva traducció al castellà- escrita per Tana French. Tres nens s'endinsen en un bosc, però només un d'ells torna a casa en estat de shock i sense recordar res. Vint anys després, en el mateix bosc, una nena apareix assassinada i el nen que va sobreviure, ara convertit en policia, es dedicarà a investigar el cas.

Amb llibres com aquest i els de l'estiu passat he hagut de caviar d'opinió i reconèixer que sí, que ja m'agrada la novel·la negra o que aquestes obres han fet que m'agradi. French manté l'enjòlit fins a l'últim moment i hom pot gaudir de l'acció i a la vegada recrear-se amb la presència d'uns personatges atractius.

El final no acaba de tancar tots els enigmes, error o premeditació?
Potser French ja està pensant en la confecció d'un segon volum. Si és així, m'hi apunto.

"La novel·la de Dickens" de Neus Canyelles

2010-08-09T17:43:00.000+02:00

Amb poc més de cent seixanta pàgines, Neus Canyelles escriu una novel·la senzilla i sense pretensions, com la seva protagonista, na Blanca, la qual em recorda en certs moments algunes heroïnes rodoredianes.
Blanca, per la seva situació personal, d'extrema fragilitat-dona sense parella que l'ajudi, amb una filla al seu càrrec i pocs recursos econòmics-sembla abocada al fracàs, però uns pocs amics-reals o imaginaris- i la seva creativitat li donaran força per tirar endavant.
Igual que en altres obres que m'han agradat molt- La pedra lunar, El pacient anglès,...- trobem el recurs de la novel·la dins de la novel·la. En aquest cas, Grans Esperances de Charles Dickens és la lectura que la protagonista segueix com a model per al seu itinerari personal. L'autora ha volgut donar a na Blanca un cert aire dickensià i ha afegit algun toc de realisme màgic molt ben integrat al conjunt.
Senzilla i sense pretensions, com he dit al començament, però alhora autèntica i entranyable.

La creativitat al poder

2010-07-28T21:05:00.001+02:00

A vegades no saps si el convenciment cap a una idea et porta a llegir insistentment sobre ella per refermar-la o si passa justament el contrari, de tant llegir determinades afirmacions al final acabes creient-les fermament.

El cas és que des d’un temps ençà rebo el mateix missatge des de fonts ben diverses: “cal canviar la manera d’educar, perquè en ple s.XXI encara persisteixen els mètodes del s.XIX, passivitat i memorització.

A La Vanguardia d’ahir, 27 de juliol, a “La Contra”, entrevistaven un tal Richard Florida, gurú de les tendències demogràfiques i d’innovació tecnològica. Transcric, després de traduir-la, la part que em va interessar més:

“Què és per a vostè mirar el futur?

Refer radicalment els sistemes d’educació. En lloc de tenir escoles que funcionen com una fàbrica, que aixafen la creativitat, hauríem de donar als nens tot el que necessiten per desenvolupar els seus talents.

…

La creativitat és el nou motor del creixement econòmic.

…

Els països que no continuïn augmentant el seu potencial creatiu, donant suport a la creativitat i aplicant polítiques que atreguin més persones al sector creatiu, en lloc d’infrautilitzar-les, es quedaran enrere.”

Fa una o dues setmanes , mirant per la tele el programa “Españoles en el mundo”, una mare que vivia a Nova York explicava que l’educació a Estats Units era diferent, molt més pràctica, no tan memorística.

I, per donar un altre exemple més que significatiu, abans de vacances, un dels blocs als quals estic subscrita, “El Caparazón”, em va donar a conèixer Ken Robinson i una de les seves conferències: “schools kill creativity” (imprescindible escoltar-la) que gira a l’entorn d’aquest tema. És necessari donar un gir creatiu al nostre sistema educatiu, aquesta és la conclusió a què hom arriba després del desplegament d'enginy i sentit de l'humor amb què aquest expert afronta el problema.

I ara arriba el moment d’acabar aquest post, fent memòria d’un entranyable programa televisiu que afortunadament ja no fan i que vaig tenir el gust de mirar un cop: “¿Sabes más que un niño de primaria?”. Una de les preguntes que recordo era: “¿Qué es el género epiceno?”. Aspecte absolutament fonamental per a l’educació d’un nen d’onze anys! Em vaig dir a mi mateixa: “Però, quines “gilipolleces”-no trobo paraula més adient en català- ensenyen a aquests nens?”. Posteriorment em vaig tranquil•litzar, això només és un programa de la tele, res a veure amb la realitat...

Olive Kitteridge

2010-07-25T20:43:00.000+02:00

Olive Kitteridge ha estat guardonada amb el Premi Llibreter 2010 en la categoria d'altres llengües que concedeix el Gremi de Llibreters de Catalunya. L'objectiu del premi és subratllar la qualitat d'una obra ja publicada i afavorir-ne la difusió.

Olive Kitteridge és una novel·la coral, estructurada en capítols que es poden llegir independentment i que estan enllaçats pel personatge central de l'Olive, la qual apareix al llarg de tota l'obra. L'autora narra els esdeveniments quotidians de la vida d'uns éssers, majoritàriament femenins, i aprofundeix en la seva psicologia; uns éssers que han de sobreviure a la soledat i a la incomunicació i sobreposar-se a l'adversitat del destí.

Amb un cert humor càustic i sense cap concessió a la sensibleria, tot i així, la novel·la et toca la fibra sensible per la seva humanitat.

10-J

2010-07-10T00:37:00.001+02:00

New latin-new greek-new generation

2010-07-03T00:27:00.000+02:00

La professora de llengües clàssiques, Felisa Lobato, us adreça aquest interessant escrit:

Al final de l’estiu els nostres alumnes,que van cursar la matèria de llatí a 4t de l’ESO,ompliran les aules de batxillerat,per primera vegada.

Quan vaig encetar el nou camí de les llengües clàssiques,se’m va plantejar un dubte. Què podia fer per apropar aquest món al nostre? És evident que havia de fer un canvi. Poc després vaig entendre que el punt d’inflexió vindria donat pel suport.Contemplem altres opcions,triem altres direccions.Mantenim la tradició(quin professor de clàssiques no respecta la tradició?) i afegim noves eines:això que en docència es diu noves tecnologies.Cal dir que vaig trobar la porta mig oberta;al departament ja havien començat a treballar en aquest sentit i fora de l’escola els meus col•legues ja havien creat blocs amb els seus alumnes.Vaig pensar,per què no? Provem-ho.

La il•lusió va fer moure el projecte. Tot i que el capità del vaixell,Ulisses, ha de vetllar per la tripulació i governar la nau,els mariners,els nautes, han de possibilitar-ne la navegació.Tot respectant, l’ètim d’origen grec cibernauta,van començar a fer feina.El resultat va ser excel•lent.S’hi van embarcar ,van aprendre a ser més autònoms i sense adonar-se’n uns van ajudar a gestionar la matèria,aportant informació trobada en altres fonts que no són ni el llibre ni el professor i,d’altres que tenien més coneixements del món informàtic,van ajudar els companys amb dificultats.Fantàstic!

Actualment saben que si tenen mal de cap i van al metge han de demanar un antiàlgic per a la cefalea.Van descobrir que a prop de casa hi ha un teatre,el TNC,que presenta l’estructura d’un temple romà.Mentre passejaven van veure que en un carrer de l’Eixample havia columnes semblants a les gregues.Coneixen els mites amagats darrera de la taula periòdica i van decidir explicar a la família que el forn de casa,on fan els rostits,és anomenat pirolític perquè crema el greix. Amb l’exemple , recolzen la sentència pronunciada per Luigi Miraglia,força motriu de latinitas viva,a les darreres jornades de clàssiques :lingua latina mortalis non est,sed immortalis.

Si em pogués permetre la llicència els diria:no abandoneu el vaixell,uns trobareu, potser, altres capitans que vetllaran per vosaltres i d’altres sereu conduïts pel mateix Ulisses , continueu,els límits els poseu vosaltres.

New latin-new greek.Magistra nova sum.

Club de lectura

2010-06-21T22:53:00.001+02:00

La professora Concepció Capdevila ens explica en aquest post l'experiència portada a terme en un grup de primer de batxillerat per tal de fomentar el gust per la lectura entre els seus alumnes:

Optativa de Llengua: Club de lectura

Al tercer trimestre dins del context de l’assignatura optativa de llengua a primer de Batxillerat, vàrem crear un club de lectura. La novel•la que llegien els alumnes , Junts i prou d’Anna Gavalda va resultar molt atractiva per a tothom i d’un èxit clamorós. L’activitat consistia en la lectura prèvia i acurada dels capítols del llibre i la reflexió oral de la lectura individual a l’aula. Com a complement de la lectura i com una eina més de reflexió els alumnes havien de treballar i investigar sobre els conceptes extra - literaris que l’escriptora fa servir al llarg de la novel•la i que d’una manera molt variada connecta els personatges principals amb diferents àmbits de la cultura : art, literatura, historia , música i gastronomia, i també havien de crear un itinerari real a partir de la ficció literària. Els resultats han estat força interessants i alguns grups han fet una molt bona feina. Aquí en teniu una mostra :

El grup de Marina Amaro, Carolina González, Paula Aldana, Marta Foved i Monica Ruiz han fet una proposta força imaginativa i interessant de l’ itinerari per París.

Juntos.pptx; nada mas

View more presentations from dolors .

Mapes per a la literatura catalana

2010-06-15T21:32:00.001+02:00

He llegit al bloc L'imperdible de l'ànima que s'ha creat un web que situa geogràficament- amb l'aplicació Google Maps- escriptors catalans en els seus llocs de naixement, mort, rutes literàries...

Alguns usuaris que ja l'han consultat troben a faltar alguns escriptors. És d'esperar que amb el temps s'aniran resolent aquestes mancances.

El que és evident és que es tracta d'una nova eina que ens pot ser profitosa per a les nostres classes de literatura.

Llibre virtual sobre els Jocs Florals

2010-04-29T21:29:00.000+02:00

He començat a editar el llibre en què quedarà recollit tot el material que he pogut aplegar sobre la festa dels Jocs Florals. Evidentment, hi trobareu les obres premiades - alguns encara no m'heu enviat els textos - a més de fotografies, presentacions i vídeos.
Ara només hi ha una petita part, amb paciència espero completar-lo.
LLIBRE

Diada de sant Jordi

2010-04-23T19:13:00.001+02:00

Avui diada de sant Jordi hem celebrat a l'escola la festa dels Jocs Florals. El lema d'aquest any ha estat "Rondalles i llegendes" i al voltant d'aquest tema ha girat l'acte celebrat al teatre de l'Escola.
Hi ha hagut lliurament de premis a les obres seleccionades, recitacions, música, teatre...

I perquè en quedi constància, aviat publicaré un llibre com el de l'any passat en què apareguin les obres guardonades i una explicació- amb acompanyament gràfic - de les diferents activitats.

Per acabar, us recomano que visiteu l'entrada d'avui del bloc del Miquel Àngel Bosch, exsecretari general, exprofessor i company d'aquesta escola.

Tots "in translation"

2010-04-11T18:23:00.001+02:00

Fa uns quants anys, en commemorar els quatre-cents de la publicació del Quixot, una de les tasques que vam portar a terme a l'escola fou recollir el títol en totes les llengües a què ha estat traduïda l'obra. Després li va tocar el torn a La plaça del Diamant- la novel·la catalana més internacional- amb motiu del centenari del naixement de Mercè Rodoreda.
M'han vingut aquests records perquè, justament avui, he visitat l'exposició "Ficcions enfora", organitzada per la Institució de les Lletres Catalanes, al Palau Moja, al casc antic de Barcelona. El motiu de l'exposició és donar a conèixer la projecció que té al món la ficció literària en català. La mostra recull més d'un centenar d'obres que han estat traduïdes a altres llengües. I si el visitant en troba a faltar cap ho pot manifestar en un llibre disposat per a tal fet.
Per completar aquesta visió us recomano visitar dos webs: la de l'Institut Ramon Llull i la del Pen Català on es registren totes les traduccions que s'han fet d'obres de la literatura catalana.

Creació de mapes conceptuals

2010-04-01T00:53:00.002+02:00

Gràcies al fantàstic bloc http://www.educacontic.es/- el qual recomano a tots els docents que vulguin traspassar la frontera cap a l'educació del segle XXI - he descobert una nova aplicació de la web 2.0: Spicynodes. Amb aquesta aplicació podreu crear sofisticats mapes conceptuals de forma gratuïta. Dominar totes les possibilitats que ofereix pot ser complicat, però jo ja he fet el meu primer treballet i crec que no ha quedat del tot malament. Aquí el teniu.
(per veure'l amb pantalla completa premeu full screen -a sota i a l'esquerra. Més a la dreta hi ha el zoom)

Vols presentar el teu bloc a concurs?

2010-03-30T17:59:00.000+02:00

Creus que el bloc que has creat per a alguna de les matèries del curs mereix un premi? Doncs aquesta és la teva oportunitat. El concurs NETREPORTER 2010 premia els millors blocs fets per alumnes d'ESO, batxillerat o formació professional. Accedeix a la pàgina per consultar-ne les bases. La data límit per a presentar la documentació és el proper dia 16 d'abril.

Sort per a tots!

Qüestionari sobre lectura

2010-03-22T20:57:00.001+01:00

A les meves mans ha arribat un document que parla sobre una iniciativa de la Institució de les Lletres Catalanes, en tant que entitat responsable de fomentar la nostra literatura. La iniciativa consisteix en un Qüestionari sobre la tradició literària catalana que va adreçat especialment a professors universitaris, de batxillerat i secundària, a més d’escriptors i altres professionals de l’edició, la lectura i la promoció de la literatura.

Amb aquest qüestionari es pretén donar resposta a algunes preguntes: “Quins són els nostres autors i les obres literàries de referència? Quins són els referents que han de compartir els estudiants quan acaben l’educació obligatòria? Quins títols no poden faltar a les biblioteques de nova creació? Quines obres s’han de poder trobar sempre a les llibreries? Quines accions ha de fer l’administració per poder respondre a aquestes preguntes?”

A hores d’ara els qüestionaris potser ja circulen i, al juny, la revista Cultura dedicarà un número a la transmissió de la tradició literària amb les primeres conclusions del Qüestionari.

Aquesta iniciativa em sembla encomiable i espero amb expectació els resultats de l’enquesta. Però, m’agradaria que aquest projecte anés més lluny, quant a la lectura a Secundària, ja que em preocupen una sèrie de temes que esquematitzo a continuació:

- El Departament d’Educació ha de decidir totes les lectures a Batxillerat? I amb quins criteris es fa la selecció? A vegades quan els autors recomanats són vius em vénen certes sospites que ara no comentaré perquè no ve al cas

- Ser clàssic consagrat implica que la lectura és apta per a tots els nostres alumnes? (Últimament s’ha fet el gran pas d’acceptar adaptacions al català modern d’obres com Tirant lo Blanc)

- És lícit promocionar i imposar com a lectura un grapat d’obres de literatura juvenil pel sol fet d’estar escrites en català? (Obres, moltes de les quals no valen més que el paper en què es troben escrites. Visca Harry Potter traduït!)

- ¿Per què tinc una gran dificultat per trobar obres digitalitzades d’autors catalans, encara que hagin mort fa segles i estiguin lliures de drets d’autor? (A les classes de literatura castellana trobo a Cervantes virtual la majoria d’obres que busco)

Aquestes són algunes preguntes que em plantejo i m’agradaria conèixer l’opinió d’altri.

Però, hi ha una altra pregunta dirigida als polítics:

¿ EN QUINA ALTRA COMUNITAT AUTÒNOMA O PAÍS EUROPEU ES DESTINEN DUES ÚNIQUES HORES SETMANALS A LA PRÒPIA LLENGUA?

Això és el que ens passa a batxillerat des del curs passat. Als qui impartim aquest nivell ja no ens calen subtileses com les anteriors, el dia a dia és simplement subsistir.

Adéu a Miguel Delibes

2010-03-12T14:02:00.000+01:00

Joan Baez

2010-03-11T20:55:00.000+01:00

Aquests dies és notícia en el món de la cultura una artista que porta dècades cantant, mite de la meva infantesa, juntament amb Bob Dylan. Em refereixo a Joan Baez de la qual conservo encara alguns discos de vinil, tot i que mai els podré tornar a posar. Icona de la cançó protesta, un gènere que ja no està de moda, ens va donar, a molts de la meva generació, una melodia que materialitzava els nostres ideals.
La setmana passada va rebre La Orden de las Artes y las Letras de España, informació que he recollit en un article del diari El País.
Però si voleu tenir-ne més informació i domineu l'anglès us recomano que visiteu la seva web oficial

Aniversaris del 2010(2): 25 anys de la mort de Salvador Espriu

2010-02-22T19:20:00.005+01:00

Un dia com avui, fa vint-i-cinc anys, va morir Salvador Espriu, escriptor que conreà poesia, narrativa i teatre. Tota la seva obra, però, rep unitat pel fet que al darrera hi ha una personal filosofia del món: l'establiment d'uns mites, la creença de la supremacia de la raó per damunt de tot i una visió desolada del món.
Espriu va viure en una època difícil, guerra civil i dictadura franquista, en què els somnis de redreçament del país s'enfonsaren. La seva ha estat designada com a "generació escapçada" i ell, com altres escriptors del moment, van renunciar a qualsevol reconeixement literari en optar per la llengua catalana. El llibre Cementiri de Sinera ve encapçalat per una frase de l'Eclesiastès: "I totes les filles de cançó seran humiliades" que J.M.Castellet va interpretar identificant "cançó" amb poesia i per extensió amb la llengua en què està escrita:
el català, llengua humiliada i perseguida durant molt de temps.

Amb aquest petit article vull sumar-me a la proposta del bloc Antaviana de retre homenatge al nostre autor i us remeto a dos blocs que segueixo i que també s'han adherit a la proposta:
Biblio cartellera
In Fernem Land

"Hortografia.cat"

2010-02-18T20:45:00.002+01:00

Avui he rebut la sempre agradable visita d´un exalumne que passa per l’escola per consultar algun assumpte i a la vegada saluda els seus antics professors. En aquest cas en Kevin, que l’any passat cursava batxillerat tecnològic. La sorpresa, però, ha estat l’adreça que m’ha passat d’un bloc que porten un grup de col•legues i que té com a missió denunciar el lamentable estat de l’ortografia catalana- i altres aspectes no exclusivament ortogràfics- en rètols, comerços, fulls de propaganda, etc. Us convido a consultar el seu bloc i a participar-hi: http://www.hortografia.cat/ (també el trobareu a la llista d’enllaços)

És sorprenent i esperançador que nois joves encapçalin aquestes iniciatives, sobretot quan no estan relacionades amb la seva activitat acadèmica o professional. En Kevin està estudiant enginyeria industrial…com en Pompeu Fabra!

El primer día del resto de tu vida

2010-02-09T20:37:00.003+01:00

Demà a l'hora de tutoria els alumnes i tutors de primer de batxillerat fruirem d'aquesta pel·lícula que parla sobre les relacions familiars. Us adjunto la fitxa tècnica i el tràiler promocional.
ENVIEU ELS VOSTRES COMENTARIS!!!

Sherlock Holmes?

2010-01-16T23:47:00.005+01:00

Triar un personatge mític i fer una bona campanya de màrqueting és una estratègia que dóna bons resultats amb incautes com jo. De fet ja m'ha passat altres vegades amb l'Artús de L'últim cavaller o l'Aquiles de Troia. Et venen la llebre que després resulta ser gat. Tampoc no és que busqués fidelitat en el retrat de Sherlock, ja anava avisada, però sí originalitat. El resultat ha estat una barreja d'Indiana Jones, per les accions trepidants; Jean Claude Van Damme, pels cops de puny i de House, per les excentricitats del personatge.

Salvem l'ambientació, l'actuació dels dos actors protagonistes, sobretot en les escenes domèstiques-gos inclòs- i la que potser és l'única escena interessant: Watson presenta la seva promesa a Holmes. El joc entre tots tres i l'ambigüitat en el comportament dels dos amics podrien haver estat un camí per explorar. Però aquest camí es trunca i l'obra acaba avorrint per superficial i predecible.

Aniversaris del 2010 (1)

2010-01-02T22:33:00.003+01:00

Com altres anys el diari La Vanguardia publica un llistat amb les efemèrides que se celebren el 2010. En paraules textuals:"Revisamos los aniversarios de aquellos hechos y personajes decisivos que conforman nuestro presente". I comencen pels fets més allunyats, els de fa mil anys, fins als més recents. En total quatre planes de les quals he extret en ordre cronològic invers alguns dels que tenen relació amb la literatura i rellevància en el meu passat.

Fa 25 anys...

mor Robert Graves, poeta i escriptor britànic que fou conegut al nostre país gràcies a l'adaptació televisiva de l'obra Jo, Claudi. Estudiava, en aquell moment, tercer de batxillerat-equivalent al primer d'ara- quan un dia el meu professor de grec ens va explicar entusiasmat que feien per la tel·le una sèrie magistral on es reconstruïa la vida de l'emperador romà. L'èxit fou fulgurant i setmana rere setmana corríem en sentir la música i veure a la pantalla una serp que anava lliscant per sobre del títol i del nom dels actors. No vaig arribar a llegir el llibre, tot i que el vaig començar. Tenia massa present el film, però sí que em vaig atrevir amb una altra de les seves novel·les, La filla d'Homer, encara que no arribava al nivell de l'anterior.

Italo Calvino, escriptor italià que conec pel llibre de contes Marcovaldo-el qual vaig llegir arran d'un curset sobre "El gust per la lectura" en el meu primer any de docència- i Henrich Böll, escriptor alemany i premi Nobel de literatura, del qual he llegit Opinions d'un pallasso, són altres autors que van morir fa vint-i-cinc anys.

Però, en aquest llistat, un altre nom ocupa el lloc més proper i rellevant per a nosaltres: Salvador Espriu. I, al marge del que facin o no facin les institucions corresponents, nosaltres celebrarem aquesta efermèride i li dedicarem més endavant un article especial en aquest bloc.

Bon Nadal

2009-12-19T23:52:00.002+01:00

oh christmas tree, oh christmas tree
Cargado originalmente por nsoup

XARXES SOCIALS

2009-12-14T22:09:00.005+01:00

Us presento un interessant article que l'Enrique Alfonso, del 1r batxillerat CT2, ha escrit sobre aquest tema.

MICROBLOGGING

2009-11-21T23:56:00.003+01:00

Per donar-vos una definició del que és el microblogging res millor que la viquipèdia: "Com a microblogging o miniblogging es coneix una derivació del fenomen bloc, amb la particularitat que s'hi envien missatges curts (habitualment de menys de 200 caràcters) a l'atenció del públic general o només de les pròpies coneixences.

Les novetats i els avisos poden enviar-se (depèn del servei) des d'un lloc web, per missatgeria instantània, per correu electrònic, a través d'aplicacions de tercers, per SMS, per mòbil, etc.
El primer servei d'aquestes característiques fou Twitter, nascut el març de 2006. Posteriorment han sorgit diversos serveis similars com ara Pownce o Jaiku que afegeixen al microblogging altres funcionalitats com la transmissió d'arxius o la notificació d'esdeveniments. De fet el maig de 2007 ja hi havia fins a 111 serveis o aplicacions inspirades en el Twitter arreu del món.[1]".

La plataforma que he triat per a la meva classe de 2n de castellà és "Edmodo", exclusiva per al món de l'educació, a través de la qual professors i alumnes es poden intercanviar missatges i arxius.

Al bloc de llengua castellana he penjat un videotutorial on explico el seu funcionament.

WEB 2.0 A L'ESCOLA

2009-11-09T21:36:00.003+01:00

Aprendre a l'escola 2.0

View more documents from xarxagavaeduca.

Noia llegint

2009-10-21T20:31:00.001+02:00

Aquest cap de setmana em van enviar un correu amb aquesta imatge tan interessant: una composició d'un quadre de Jean Etienne Liotard La bella lectora, en què la noia està llegint un llibre digital amb un text publicat tres segles després.

La imatge m'ha portat a la notícia, que està publicada al Ciberpaís, titulada "Tinta electrónica". Obvio més explicacions perquè el títol ho diu tot, només us remeto a la font original:

http://www.elpais.com/articulo/portada/Tinta/electronica/elpepisupcib/20091015elpcibpor_1/Tes

COSES QUE FER AMB GOOGLE EN EDUCACIÓ (3) - Google sites

2009-10-12T17:51:00.002+02:00

GOOGLE SITES

Aquests dies els alumnes de 2n de batxillerat esteu aprenent a utilitzar aquesta interessant eina de Google que us permet de crear una pàgina web amb molta facilitat i sense tenir gaires coneixements previs. Segurament teniu alguns dubtes sobre el seu funcionament, així que us facilito un tutorial que he trobat en el bloc Educa con Tic : http://issuu.com/capileiratic/docs/guia_rapida_google_sites?mode=embed&layout=http%3A//skin.issuu.com/v/color/layout.xml

A més, existeix la possibilitat de lligar el "site" amb el "docs". Us remeto a l'article que en parla, publicat per l'Amparo fa unes setmanes. Si editem documents al "docs" després podem inserir-los al nostre "site". Només cal que des de la pàgina del vostre lloc web cliqueu "edita la pàgina" i després "insereix", seleccioneu document i a la finestreta que s'obri apareixeran tots els que teniu editats en el "docs". Això sí, molt important perquè el document sigui visible per a tothom:

- quan ja tingueu el document, abans de tancar, aneu a "comparteix" i seleccioneu "publica com a pàgina web"

- s'obrirà una finestra on tornarà a sortir l'opció "publicar el document"

- si es tracta d'una presentació de diapositives també anirem a "comparteix" i clicarem l'opció "publica/incrusta"

I encara més. Podem anar canviant el nostre document des del "docs" i els canvis apareixeran automàticament al "site".

Quan descobreixi coses noves us les comunicaré o envieu-me un comentari si vosaltres les descobriu abans.

CREACIÓ DE PÀGINES WEB

2009-10-06T20:45:00.003+02:00

La Naiara del 2n batxillerat HH ens ha escrit aquest article perquè no ens anem a dormir sense aprendre alguna cosa més:

A veces nos viene a la cabeza la idea hacer una página web, pero normalmente nos decantamos por escoger aquellos dominios web que más conocemos. Un dominio es una etiqueta de identificación asociada a un grupo de dispositivos o equipos conectados a la red internet, o dicho de otra forma, un dominio es un término con el que acaban las direcciones web, así como nosotros tenemos en nuestras casas un apartado de correos, podríamos decir que estos dominios son algo parecido a los apartados de correos.
El mundo de los dominios es muy extenso, cada país normalmente tiene una terminación, tiene un dominio diferente, aquí tenemos algunos ejemplos;

• .mx (para servicios de México)
• .ar (para servicios de Argentina
• .es (para servicios de España)
• .edu (para servicios de Educación)
• .eu (la región de Europa)
• .info (para Información)
• .int (para Entidades Internacionales, organizaciones como la ONU)
• .net (para Infraestructura de red)
• .org (para organizaciones)

Entre la variedad de dominios distinguimos dos grupos: los dominios de pago y los dominios gratuitos.
Los dominios de pago son aquellos dominios propios, que se contratan por uno o más años, abonando la cuota por cuenta bancaria. Son aquellos que todos conocemos y a los que estamos acostumbrados (.com, .es, .net, .cat,…)
Los gratuitos son aquellos dominios que ofrece el propietario de una página web de pago, en la que añadiendo un término u otro dominio a la página principal, permite crear otros lugares web.
Podemos encontrar muchas páginas webs con las que podemos crear la nuestra sin problemas. Si no tenemos mucha idea sobre la creación de páginas webs o los códigos HTML (HyperText Markup Language /Lenguaje de Marcas de Hipertexto), hay algunas páginas que nos ofrecen temas definidos para que no tengamos problemas con el diseño y la edición de nuestra web. Ese es el caso de http://www.paginawebgratis.es/ ,y http://www.actiweb.es/ ya que tanto la una como la otra, nos ofrecen la posibilidad de crear nuestra propia página web sin la necesidad de tener conocimientos de ello. O las páginas de google que estamos utilizando para realizar el trabajo de castellano.

Adolescents i lectura

2009-09-09T19:22:00.007+02:00

He trobat un article de Joaquín Rodríguez, un dels especialistes espanyols més reconeguts en el món del llibre i de l'edició, dedicat a les competències lectores dels adolescents i als dubtes que plantegen els avenços tecnològics respecte al futur dels llibres. Si hi esteu interessats visiteu el bloc.

COSAS QUE HACER CON GOOGLE EN EDUCACIÓN (2) - Google Docs

2009-09-08T20:20:00.009+02:00

Ya no es necesario disponer de un editor de texto en el ordenador personal. Si tienes una conexión a Internet y quieres editar un documento de trabajo puedes usar Google Docs. Se trata de una aplicación on-line (herramienta 2.0) que permite crear y compartir documentos, hojas de cálculo y presentaciones.

Los archivos creados se guardan automáticamente y se puede acceder a ellos desde cualquier ordenador conectado a Internet. Pueden ser editados por diversos usuarios (previa invitación) con la ventaja de que siempre dispondremos del archivo actualizado.

Otra de las ventajas que presenta esta aplicación es que los documentos creados se pueden guardar en diferentes formatos estándar, por ejemplo: en PDF, DOC, etc., así como imprimirlos. También se pueden importar archivos previamente creados para trabajar con ellos de forma on-line.

Ya no es necesario escribir un documento, guardarlo en el disco duro, enviarlo a otro usuario para que lo revise y/o modifique, que éste lo guarde y lo vuelva a enviar y…..así sucesivamente…..¡Con el tiempo que conlleva y con la “picardía” de trabajar siempre con el último documento actualizado y no con aquél que se creó al principio y…..!¡un momento….que cojo aire…..!

Como cualquier otra aplicación ofrecida por Google, para poder usarla conviene tener una dirección de correo Gmail. Si te interesa, Google ofrece una visita guiada, clica sobre la imagen:

Y si no quieres leer tanto, puedes “visitar” el siguiente vídeo:

En AulaClic tienes un tutorial muy completo. Clica aquí.

Millennium

2009-08-25T07:42:00.021+02:00

Al cap d'un any de la publicació del primer llibre, després de la pressió mediàtica, dels comentaris favorables d'amics i coneguts i de veure la pel·lícula, he vençut la meva reticència - perquè no m'agraden els best-sellers en general, ni el gènere policíac en particular - m'he llegit, aquests últims quinze dies, els dos primers volums de la trilogia i no m'he penedit en absolut.

Els meus ulls han anat del passeig al galop per les seves pàgines en l'intent de descobrir l'entrellat de cada història. M'he enganxat des del primer moment gràcies sobretot al personatge de la Lisbeth Salander que és el seu gran encert: l'heroïna solitària - aparentment feble per ser dona i per les seves circumstàncies personals - que s'enfronta al món i desafia les seves lleis. Un món de bons i dolents, molt, molt dolents, que s'apropa més al dels westerns americans-amb les seves ciutats sense lleis- o al Chicago del crim organitzat que a la visió idíl·lica i pacífica que sempre he tingut de Suècia.

Contràriament, a Millennium descobrim un món d'empresaris, policies, periodistes, jutges i metges corruptes, en què impera la llei del més fort i on la justícia no es troba en les institucions. Així que ja de petita la Salander aprèn a sortir-se'n tota sola, mentre nosaltres presenciem, amb el cor en un puny, escenes trepidants i d'extrema violència-una de les quals amb reminiscències de Kill Bill-que freguen molts cops l'inversemblant. Però no importa, necessito fer-me amb el tercer volum i completar la història.

¿ Serà un condiment que potencia el gust per la lectura el fet de saber que no hi haurà cap més llibre, perquè desgraciàdament l'Stieg Larsson és mort? En la breu sinopsi sobre la vida de l'autor que m'ofereix el llibre, s'explica que "va morir sobtadament el 2004 (amb 50 anys) a causa d'una crisi cardíaca, pocs mesos després d'haver lliurat a la seva editora els tres volums...".
Em resisteixo a acceptar la fi de la intriga. ¿No us sembla molt estranya aquesta mort? ¿Serà que l'escriptor estava treballant en una obra altament comprometedora per algú que no va voler que sortís a la llum? ¿Qui és aquest algú que es va inspirar en el llibre per posar fi al seu problema i on va amagar el manuscrit de l'obra inèdita? Preguntes sense respondre.

LibraryThing

2009-08-16T22:59:00.015+02:00

A partir d'ara pots modernitzar el teu fitxer de lectures, substituint l'antic o combinant-lo amb aquesta nova eina d'Internet: http://cat.librarything.com/
Com a tot arreu només cal que et registris i a continuació has d'afegir els llibres que estàs llegint. Pots realitzar la teva cerca en catàlegs, botigues o biblioteques virtuals, però també hi ha l'opció de fer manualment la fitxa del llibre.
Library thing té moltes possibilitats -algunes de les quals segurament encara no he descobert- com la de crear grups amb visibilitat pública o privada, mantenir converses amb la gent del teu grup, seguir els moviments d'un grup al qual no pertanys; a més de donar informació sobre els llibres més destacats, les persones que comparteixen les teves lectures, la possibilitat d'afegir un widget al teu bloc, etc.
Quin és l'inconvenient? Doncs que bàsicament és una plataforma anglosaxona, per tant, tot i que la teva pàgina la pots personalitzar en català, la informació sobre llibres és en anglès. Ara bé, com més serem, més riurem, així que val la pena que tots plegats intentem equilibrar la balança amb la nostra llengua minoritària, o si ho prefereixes prova-ho en castellà, l'important és llegir i compartir. I com que aquest bloc està dedicat a l'educació penso que val la pena fer l'experiment amb els nostres alumnes.

COSES QUE FER AMB GOOGLE EN EDUCACIÓ (I)- IGoogle

2009-08-12T01:25:00.007+02:00

Cuentan de un sabio que un día
Tan pobre y mísero estaba
Que sólo se sustentaba
De las hierbas que cogía
¿Habrá otro ? - entre sí decía-
Más pobre y triste que yo?
Y cuando el rostro volvió
Halló la respuesta viendo
Que otro sabio iba cogiendo
Las hierbas que él arrojó

Aquest poema de Calderón de la Barca m'ha fet pensar que dins d'aquest món- el de les noves tecnologies, en general, aplicades a l'educació- tots podem ser una mica com aquest savi. Amb els nostres limitats coneixements podem obrir camins a aquells que encara no s'hi han endinsat i els que van davant nostre ens poden donar un cop de mà. Amb aquesta idea escric aquest article i tots els que vindran després, per ajudar i rebre consells alhora.

Capítol I "Igoogle"

El cercador Google ens ofereix una opció que és "IGoogle" la qual et proposa crear una pàgina personalitzada. Som-hi, a clicar i veure què passa!
Primer de tot cal registrar-se amb un nom d'usuari, una adreça de correu electrònic- que pot ser qualsevol- i una contrasenya. Gràcies a la contrasenya es pot accedir a aquesta pàgina des de tots el ordinadors que tingueu a mà i trobar-vos com si estiguéssiu a casa amb el propi.

Ja la tinc, ara què faig? Doncs la puc "tunejar" posant una imatge de capçalera que m'agradi, n'hi ha tantes que no acabaria de passar pàgines, per tant, escric una paraula en el terme "cercar" per acostar-me al que vull (flors, animals, paisatges...) Algú sap si puc posar una capçalera creada per mi mateixa?

El segon pas, i el realment important, és el contingut. Aquesta pàgina serà el portal de tot allò a què jo vull tenir accés d'una manera immediata, i per a més facilitats se'm permet crear més d'una pàgina i donar-li un nom a cadascuna per classificar la informació: enllaços a llocs d'interès com Flickr o youtube, accés directe als vostres blocs, innombrables gadgets ( diaris, diccionaris, ...), etc.

Però sobretot, si sols no us en sortiu, no ho deixeu córrer, demaneu ajut a algú que tingueu a prop i tot serà més fàcil.

L'estranya desaparició d'Esme Lennox

2009-07-31T17:50:00.009+02:00

Aquesta novel·la narra esdeveniments de la història de tres dones unides per lligams de parentiu. Des de punts de vista diferents i amb l'alternança entre passat i present, el lector va reconstruint un trencaclosques amb els retalls de vida de cadascuna. Des del primer moment, l'autora és capaç de crear una tensió i una intriga que ens obliga a continuar llegint. L'estranya desaparició d'Esme Lennox és un viatge cap al malson i el terror en què vivien, a la nostra societat i no fa tants anys, aquelles dones que no es conformaven a ser menys que persones.

Alice in Wonderland

2009-07-28T16:19:00.022+02:00

Avui he vist al telenotícies el tràiler oficial de la pel·lícula basada en la novel·la de Lewis Carroll Alice's Adventures in Wonderland.
És una altra mostra de l'interès que generen els clàssics literaris en el món del cinema. De fet, ja existeix una versió de dibuixos animats que tots coneixem, sobretot els més grans, i que vam fruir durant la nostra infantesa. Ara, els personatges humans són de carn i ossos i els efectes especials semblen ser espectaculars.
Esperem que Tim Burton, el director, estigui a l'alçada d'altres obres seves com Edward Scissorhands, The Nigthmare before Christmas o Sleepy Hollow, on excel·leix per la seva capacitat de crear atmosferes inquietants i d'estètica gòtica.

Il·lustracions fetes per John Tenniel a la primera edició del llibre

Però el millor de tot és que la visió d'aquest tràiler no només m'ha desvetllat l'interès per veure la pel·lícula, sinó que m'ha mogut a buscar en la prestatgeria el llibre ja oblidat i m'ha empès a tornar-lo a llegir després de tants anys. Cal considerar el cinema aliat de la lectura i no enemic o antagonista. Així que esperarem al març per veure l'estrena, tanmateix, abans hem de buscar el temps per conèixer la font original, el llibre de Carroll.

Enllaç al tràiler

El llibre digital

2009-07-24T20:00:00.008+02:00

(clica sobre la imatge per llegir el text)

En llegir aquest article, he recordat un examen de preavaluació de català que passàvem, fa uns anys, als alumnes de primer de batxillerat i en què incloíem un text que parlava del llibre digital. En aquell moment em va semblar un relat de ciència-ficció i em va causar una certa inquietud. S'atansa un món a l'estil de Fahrenheit 451, novel·la de Ray Bradbury que us recomano si no l'heu llegida, a l'igual que la seva versió cinematogràfica dirigida per François Truffaut. És a dir, anem cap a un món que destruirà l'objecte llibre? Espero que no, entenent per llibre el contingut i no el continent. Potser el que desapareixerà serà el paper i el cartró, però no la paraula. Gran tema de debat. ¿Tenen la culpa les noves tecnologies del fet que s'arraconi cada cop més la lectura?
Independentment de quina sigui la resposta, és evident que avui dia el llibre digital ja no és ciència-ficció, sinó realitat de plena actualitat- el mes passat, per posar un exemple, el conseller d'Educació afirmava que el proper curs un 30% de Centres utilitzarà el llibre digital.
Cal ser optimistes, el llibre en paper continuarà existint, però potser d'una forma més racional:
¿Imprimint quan algú compri, en comptes de comprar el que ja s'ha imprès? ¿Utilitzant el paper per continguts perdurables, clàssics literaris per exemple, en lloc de malgastar-lo en llibres de text, propagandes electorals, manuals d'instruccions...?

Clouded moon near side

2009-07-21T00:35:00.003+02:00

Clouded moon near side
Cargado originalmente por Bеn

Una bonica imatge per commemorar el 40è aniversari de l'arribada de l'home a la lluna

Selectivitat 2009

2009-07-02T22:06:00.004+02:00

Article del diari Avui. Per llegir-lo clica a sobre.

Reportatge sobre les notes de selectivitat

Reportatge sobre els exàmens de llengües

LLETRES EN BLOC

2009-06-09T18:56:00.004+02:00

Aquest bloc és un portal a través del qual pots accedir als blocs específics de les matèries de llengua o literatura de batxillerat que s'imparteixen a l'ETPClot.