Imatge de la capçalera: Jove decadent de Ramon Casas

dimarts, 25 d’agost del 2009

Millennium


Al cap d'un any de la publicació del primer llibre, després de la pressió mediàtica, dels comentaris favorables d'amics i coneguts i de veure la pel·lícula, he vençut la meva reticència - perquè no m'agraden els best-sellers en general, ni el gènere policíac en particular - m'he llegit, aquests últims quinze dies, els dos primers volums de la trilogia i no m'he penedit en absolut.

Els meus ulls han anat del passeig al galop per les seves pàgines en l'intent de descobrir l'entrellat de cada història. M'he enganxat des del primer moment gràcies sobretot al personatge de la Lisbeth Salander que és el seu gran encert: l'heroïna solitària - aparentment feble per ser dona i per les seves circumstàncies personals - que s'enfronta al món i desafia les seves lleis. Un món de bons i dolents, molt, molt dolents, que s'apropa més al dels westerns americans-amb les seves ciutats sense lleis- o al Chicago del crim organitzat que a la visió idíl·lica i pacífica que sempre he tingut de Suècia.

Contràriament, a Millennium descobrim un món d'empresaris, policies, periodistes, jutges i metges corruptes, en què impera la llei del més fort i on la justícia no es troba en les institucions. Així que ja de petita la Salander aprèn a sortir-se'n tota sola, mentre nosaltres presenciem, amb el cor en un puny, escenes trepidants i d'extrema violència-una de les quals amb reminiscències de Kill Bill-que freguen molts cops l'inversemblant. Però no importa, necessito fer-me amb el tercer volum i completar la història.

¿ Serà un condiment que potencia el gust per la lectura el fet de saber que no hi haurà cap més llibre, perquè desgraciàdament l'Stieg Larsson és mort? En la breu sinopsi sobre la vida de l'autor que m'ofereix el llibre, s'explica que "va morir sobtadament el 2004 (amb 50 anys) a causa d'una crisi cardíaca, pocs mesos després d'haver lliurat a la seva editora els tres volums...".
Em resisteixo a acceptar la fi de la intriga. ¿No us sembla molt estranya aquesta mort? ¿Serà que l'escriptor estava treballant en una obra altament comprometedora per algú que no va voler que sortís a la llum? ¿Qui és aquest algú que es va inspirar en el llibre per posar fi al seu problema i on va amagar el manuscrit de l'obra inèdita? Preguntes sense respondre.

1 comentari:

  1. ....o potser tenia por perque sàvia massa coses i va escenificar la seva mort per a poder retirar-se a viure tranquilament a algun paradis tropical amb un altre identitat.

    ResponElimina